Artur Mas, un president per a la Catalunya del segle XXI – Crònica.cat – La informació imprescindible


 

Artur Mas, un president per a la Catalunya del segle XXI

Montserrat Candini – portaveu-adjunta de CiU al Senat

23.11.2010

Quan escric aquestes ratlles fa poc que ha acabat el debat dels 6 candidats a la Presidència de la Generalitat a TV3. Sincerament em sento molt contenta del rigor, elegància i serenor que ha tingut l’Artur Mas.
El guanyador sobre el debat  va ser Artur Mas, sens cap mena de dubte. Es va dirigir al país i va donar resposta a les diferents preguntes plantejades. Els cronistes dels diferents mitjans l’han qualificat con el candidat del sÍ, el candidat de les propostes de futur.

Un altre paper ben diferent va ser la del candidat José Montilla que es va revelar durant el debat com un candidat sense projecte.

José Montilla, i amb tot el respecte del món, no està a l’alçada. Per demanar el vot amb només 30 segons va necessitar llegir un paper. Quants regidors de Catalunya de petis i mitjans pobles de Catalunya són capaços de defensar o proposar les seves idees sense cap paper damunt ???

És inqüestionable que en aquest debat només es va veure un president, encara que no tingui aquest títol, i aquest és sens dubte l’Artur Mas.

Però el proper 28-N qui realment pot optar a la Presidència de la Generalitat, només són Artur Mas i José Montilla, d’aquí que sigui tant important que la ciutadania s’adoni de la importància d’aquestes eleccions.

En una de les seves darreres declaracions l’ Artur Mas ha apel·lat al vot de ciutadans que en d’altres moments no ha votat a CIU tot dient que els temps que venen, de sacrificis, que caldrà aprofitar les millors idees de tanta gent del país. No són temps de dividir Catalunya, sinó d’unir-la al voltant dels grans objectius del país. De sumar-la a un gran projecte col·lectiu que la porti a les quootes de llibertat, progrés i justícia que mereix.

Des de CIU estem fent una campanya en positiu, sense generar falses expectatives, essent realistes amb el país que tenim i fent pedagogia quan cal. Cal dinamitzar l’economia, reduir l’atur, recuperar el reconeixement per a les empreses. Això vol confiança, la gent ha de saber que hi haurà un govern que en lloc de posar-li traves, o de mirar-lo amb recel, estarà al costat de la gent que té iniciativa.

Per tot això només hi ha una persona amb la suficient preparació intel·lectual, sensibilitat social i compromís nacional per tirar aquest País endavant i aquest és com ho perceben la gran majoria de gent enquestada és l’Artur Mas.

Ara cal més que mai aixecar Catalunya. Ara cal el vot útil.

Bloc de Montserrat Candini

Artur Mas, un president per a la Catalunya del segle XXI – Crònica.cat – La informació imprescindible

Anuncis

L’anàlisi de l’endemà de les eleccions, a l’"Àgora" – Televisió de Catalunya


 

26/11/2010 – Dilluns, 21.55, a TV3

L’anàlisi de l’endemà de les eleccions, a l'”Àgora”

Xavier Bosch reunirà els analistes i politòlegs Salvador Cardús, Josep Ramoneda, Francesc Xavier Ruiz Collantes i Jordi Sauret.

Xavier Bosch, presentador i director d'"Àgora"

Xavier Bosch, presentador i director d'”Àgora”

Aquest dilluns, l'”Àgora” analitzarà els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya. Xavier Bosch reunirà els analistes i politòlegs Salvador Cardús, sociòleg de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB; Josep Ramoneda, filòsof i director del CCCB; Francesc Xavier Ruiz Collantes, professor de la Facultat de Comunicació Audiovisual de la UPF, especialitzat en comunicació política i autor d’un informe sobre la desafecció política a Catalunya, i Jordi Sauret, sociòleg i director de l’Institut Feedback de Sociologia.
L'”Àgora” s’emet els dilluns, a partir de les 21.55 per TV3 i per TV3CAT, i a les 03.30 els dimarts per la franja americana.

L’anàlisi de l’endemà de les eleccions, a l'”Àgora” – Televisió de Catalunya

El hundimiento


 

| 29/11/2010 | Actualizada a las 01:32h | Política

Montilla hizo anoche el mejor discurso de su campaña electoral. Estuvo directo, intenso y emotivo. Anunció que ya no se presentará a la primera secretaría del Partit dels Socialistes de Catalunya, cuando se celebre su próximo congreso. Y con sus lágrimas inéditas contuvo parcialmente el desánimo que desde el mediodía se había instalado entre los dirigentes y los militantes socialistas.


Porque la realidad impactó ayer con fuerza devastadora en la sede de los socialistas catalanes. Las filtraciones de los sondeos a pie de urna fueron como un doloroso puñetazo que dejó a la mayoría de los líderes boqueando y sin aire. Por la noche, los resultados comenzaron un poco mejor, pero acabaron como una interminable serie de golpes que impactaron por todo el cuerpo de los dirigentes y los militantes, que acabaron noqueados y con poca capacidad de reacción.
No estaban preparados para una derrota tan cruel porque, durante toda la campaña, los estrategas del PSC habían intentado conjurar los malos pronósticos actuando como si realmente nada hubiese sucedido en los últimos tiempos: ni crisis, ni desprestigio, ni tensiones, ni desafecciones, ni líos entre socios, ni tan siquiera broncas internas. De hecho, llevan años dando bandazos caprichosos: primero se echaron en manos del tripartito, sin explicar el alcance de esta apuesta a quienes representan el alma más española del partido. Después abandonaron también en silencio a los integrantes de su alma catalanista, que habían acudido a manifestarse el 10-J, atendiendo a la llamada de Montilla. Habían negado también a Pasqual Maragall, negaron a sus socios de gobierno, y acabaron negándose a sí mismos: demasiados cambios bruscos y muy pocas explicaciones para un partido que basa su existencia en un pacto entre almas que se complementan. Y un pacto exige derechos y deberes, que deben proclamarse en voz alta, para que nadie pueda traicionarlos.
La responsabilidad es compartida, pero en los próximos días José Montilla deberá demostrar su talla política, reintegrando al partido el equilibrio imprescindible para la supervivencia del PSC y para recuperar su papel al servicio de la cohesión de la sociedad catalana. Incluso a costa de sacrificios personales. No sé si es consciente de tanta responsabilidad. De momento anoche anunció que no volverá a ser primer secretario. Pero ya avanzó también que no piensa dejar de vigilar los próximos pasos que deberá dar de forma inmediata el partido. Veremos si es suficiente con esta media dimisión. El sentido común diría que en el PSC deberá haber cambios más profundos, incluso antes de las municipales.

El hundimiento

Avui+ – Notícia: Puigcercós acusa ZP de “mentir” sobre l’acord de finançament Catalunya-336493


 

Puigcercós acusa ZP de “mentir” sobre l’acord de finançament Catalunya

El candidat assegura que “no està tancat”, tal i com ha afirmat Zapatero, i diu que s’ha de tornar a negociar el 2013
ERC està “satisfet” amb la campanya i amb “bones sensacions” de cara el 28-N

26/11/10 13:59 – barcelona – Redacció email protegit

Joan Puigcercós en un acte de campanya a Tarragona Foto: JOSÉ CARLOS LEÓN.

1

Canals relacionats

El candidat d’ERC a la Presidència de la Generalitat, Joan Puigcercós, ha acusat de “mentir” el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i ha assegurat que el finançament de Catalunya s’ha de tornar a negociar per aplicar un nou acord el 2013.

“És molt poc seriós que ens digui que el model de finançament està tancat perquè sap perfectament que d’aquí a tres anys caldrà renovar l’acord. Així ho marca la llei”, ha retret al president en declaracions als periodistes després de visitar una escola en un acte de campanya.

Zapatero va admetre aquest dijous en un míting socialista al palau Sant Jordi (Barcelona) que el model de finançament de Catalunya “mai es millorarà” perquè l’actual ja és el millor de la seva història. Puigcercós considera que les declaracions del cap de l’executiu demostren que les portes de La Moncloa estan “tancades” per a Catalunya, pel qual apel·la que els votants progressistes que vulguin que Catalunya segueixi avançant en polítiques socials votin a ERC i no al PSC.

“Els votants d’esquerra de Catalunya ara han de donar el seu suport a ERC perquè, si volen millores per a la gent a Catalunya en salut, educació i pensions, no ho defensarà el PSOE, ho defensarà ERC”, ha sentenciat.

Puigcercós ha reprotxat a Zapatero que sempre que ve a Barcelona és per a “no complir”, perquè va ser en aquesta ciutat on es va comprometre a donar suport a la reforma de l’Estatut que aprovés el Parlament, i on va assegurar que recuperaria els preceptes de la norma que havia interpretat o anul·lat el Tribunal Constitucional (TC).

El candidat republicà ha considerat que l’acord actual de finançament que van subscriure Catalunya i l’Estat és satisfactori, i ha assegurat que, com va demostrar aquest dijous Zapatero, l’únic partit que és garantia per millorar-lo és ERC.

Satisfets per la campanya

A les files d’ERC es mostren satisfets per la campanya electoral que han portat a terme, i auguren que, en les dues últimes setmanes, han aconseguit mobilitzar molts dels electors que miraven el partit amb “recel”.

“Tinc bones sensacions”, ha prosseguit Puigcercós, que ha reiterat que en els comicis no està en joc qui les guanyarà, sinó si serà ERC o el PP qui condicionarà el futur Govern

"Quant fa que no folla?"


 

Víctor Amela | 26/11/2010 | Actualizada a las 00:20h | Política

Artur Mas se sometió ayer a una entrevista espectáculo en RAC1: “Cómo se llaman Les tres bessones?”, “¿Sabe el título de dos sardanas”, “¿Quién le hace la cama?”, “¿En qué bar toma copas?”, “¿Se ha fumado algún porro?”, “¿De qué color es su ropa interior?”, y la pregunta estrella de la entrevista: “Quant fa que no folla?”.

A esta última pregunta, Artur Mas supo responder con acierto: “Si se refiere a pisar uva, hace muchos años. Si se refiere a la intimidad, eso queda entre mi mujer y yo”. ¡Ajá!: resulta que follar, en catalán agrario, significa también pisar uva. ¡Matrícula de honor polisémico para Mas!, que luego se le quejó a Jordi Basté: “Esta pregunta no hacía falta, la verdad”.
Sobre el resto de la entrevista, Mas lamentó que pareciera más “un concurso televisivo que otra cosa”, y que la precipitación de la situación y el cansancio le impidieron responder correctamente preguntas que se sabía, como –aseguró– la de Les tres bessones y la de las sardanas (las dos cuestiones que su electorado podría reprocharle no haber respondido).
¿Aporta algún contenido político una entrevista así? No. Pero es entretenida, y sí habla de los reflejos y el humor de los candidatos. Por cierto: Mas ha fumado porros alguna vez, toma copas en cualquier bar, se hace la cama los sábados y usa ropa interior de color gris. Detallitos.
Por lo demás, siguió el inacabable debate sobre debates y careos: “Proscribir el careo no es bueno para los periodistas y los medios..,, ¡pero sí es bueno para la salud democrática del país!”, argumentó Ernest Folch, “porque son unas elecciones al Parlament y en el Parlament no hay sólo dos colores, ¡hay muchos colores más!”. Pero los medios privados son libres

“Quant fa que no folla?”

La juez del caso del incendio de Horta imputa a Delta0 por cinco homicidios


 

La juez del caso del incendio de Horta imputa a Delta0 por cinco homicidios

La imputación contra el máximo responsable del operativo desmonta la teoría mantenida por Interior y convertiría a la Generalitat en responsable civil subsidiaria de esas muertes, en caso de condena

Javier Ricou | Lleida | 25/11/2010 | Actualizada a las 15:35h | Sucesos

La causa judicial por el incendio de Horta de Sant Joan, que costó la vida a cinco bomberos de Lleida, ha dado un importante vuelco al imputar la juez de Gandesa, encargada del asunto, a Delta0 por cinco delitos de homicidio.  También se le acusa de un presunto delito de lesiones por imprudencia grave por omisión en la persona del único bombero superviviente, Josep Maria Pallàs, así como de un delito de daños por imprudencia grave, según indica la interlocutoria del Juzgado de instrucción de Gandesa.

overlay

El incendio de Horta de Sant Joan sigue activo Vídeo: Atlas | Foto: Maite Cruz

MÁS INFORMACIÓN


Carles Font, que era el máximo responsable del operativo de extinción de ese fuego y se encontraba de guardia el 21 de julio del 2009, cuando murieron los cinco bomberos del Graf de Lleida, ha sido citado a declarar el próximo 17 de diciembre, a las diez de la mañana, para responder de esa grave acusación.
La imputación contra Delta0 abre un nuevo frente en la instrucción judicial de esta causa, ya que todas las personas interrogadas hasta la fecha por la juez lo han hecho en calidad de testigos.
El paso dado por la instructora del caso revela la existencia de indicios que hacen pensar en una responsabilidad penal y desmonta la teoría mantenida por la Conselleria d”Interior, que desde el mismo día de la muerte de esos cinco bomberos de Lleida ha sostenido que los mandos encargados de la extinción de ese incendio cumplieron con su cometido y defendido que esos cinco fallecimientos fueron fruto de una situación imprevista por un repentino cambio de las condiciones climatológicas.
La imputación contra Carles Font por cinco delitos de homicidio por imprudencia convertiría, indican fuentes cercanas al caso, a la Generalitat en responsable civil subsidiaria de esas muertes, en caso de condena.
La grave acusación contra Delta0 llega después de un año y medio de interrogatorios a unos 70 testigos en el juzgado de Gandesa llevados a cabo por la juez que instruye la causa, Laura Martínez Salom. Algunos de ellos han cuestionado el trabajo de Carles Font como máximo responsable del operativo, y también han revelado que en las horas más críticas del fuego, costó localizar a Delta0 –tal y como ya adelantó en su día La Vanguardia- que no se enteró de la muerte de los cinco bomberos hasta casi cuatro horas después del acorralamiento mortal.
Así, el jefe de los Graf, Marc Castellnou, dijo que los medios aéreos salieron tarde y no pudieron extinguir antes del mediodía, como se preveía, el mortal incendio, por lo que acusó a Font de no coordinar la actuación contra el fuego. “Quien tiene que asumir la estrategia del incendio es Delta0” , dijo Castellnou, que descubrió que mantuvo “una discusión agria con otros mandos por los medios aéreos”, y que dijo no entender que “no exista ninguna coordinación del incendio por Delta0”. A él le informaron de que Delta0 “estaba rescatando una gente en una masía”, si bien ésa “no es su función cuando también están los Mossos” para ello.
Castellnou denunció asimismo que “Delta0 no estaba en el Punto de Tráfico o en el CCA (centro de mando avanzado)” cuando se reavivó el fuego y los bomberos quedaron atrapados por las llamas, lo que criticó porque “un responsable de guardia tiene que estar en el sitio y coordinando”.
Por su parte, el jefe de los Bomberos voluntarios de Horta de Sant Joan, Vicente Creus, culpó a Carles Font del accidente porque “cambió la estrategia que se había hecho por la noche, desatendiendo el consejo de Marc Castellnou y poniendo gente en la cabeza del incendio”.
Igualmente, el bombero Javier Garbín, que participó en la extinción del incendio de Horta de Sant Joan y fue atrapado por el fuego junto a los Graf, aunque salió ileso, dijo que fue un error hacer zona segura y quedarse, y que él se hubiera ido de allí cuando cambió el viento y aumentó el fuego, como hicieron las Brif.
Aún faltan por declarar en el juzgado de Gandesa los que eran máximos responsables de la cúpula de Interior cuando se declaró ese incendio.

La juez del caso del incendio de Horta imputa a Delta0 por cinco homicidios

Tintín, del Congo al jutjat per racisme


 

Insten la justícia belga a prohibir el còmic d’Hergé per apologia del colonialisme

Portada de “Tintín al Congo”

Acusat de racista i de fer apologia del colonialisme, Tintín haurà de respondre davant la justícia belga vuitanta anys després del seu viatge al Congo. Bienvenu Mbutu Mondondo, un ciutadà congolès resident a Bèlgica, i una associació d’immigrants francesa s’han querellat contra el popular còmic de Georges Remi, Hergé, i reclamen que se’n prohibeixi immediatament la venda o que, com a mínim, només es pugui trobar a la secció per a adults de les llibreries i es reediti amb una nota escrita a la portada o al prefaci en què s’adverteixi el lector del contingut ple d’estereotips xenòfobs i es recordi que es va escriure en ple colonialisme.

“No volem que sigui un judici contra Hergé, sinó contra la mentalitat racista de la seva època”, va denunciar l’advocat dels demandants, Ahmed L’Hedim, davant del tribunal de primera instància de Brussel·les. Però l’editorial, Casterman et Moulinsart, es defensa: “El racisme és inacceptable, però també és espantós cremar els llibres, i prohibir-los és el mateix que cremar-los”, respon el seu advocat, Alain Berenboom. La sentència es podria dictar al febrer que ve.

Tintin au Congo es va publicar per primer cop el 1930, en blanc i negre i de fulletó a Le Petit Vingtième, el suplement infantil d’un diari de Bèlgica. El Congo era llavors la principal colònia belga i Hergé mateix, que només tenia 23 anys, no va amagar mai que el va dibuixar “amb el més pur estil paternalista, influenciat pels prejudicis de l’ambient burgès” en què es movia. “No coneixia res del país més enllà del que tothom deia aleshores: que els negres són com nens però grans i que tenen molta sort que els belgues siguem allà, així que vaig dibuixar els africans d’acord amb aquests criteris”, va admetre Remi quaranta anys després. I, per això, en el seu còmic fins i tot els elefants saben parlar millor el francès que els congolesos.

“És un llibre racista, farcit de propaganda colonialista; és inadmissible que Tintín pugui escridassar els autòctons forçats a treballar en la construcció d’una via de tren o que el seu gos Milú els acusi de no fotre brot”, lamenta Mbutu, recordant els deu milions de congolesos víctimes del rei Leopold II. Si el jutge li dóna la raó, els defensors dels animals també podrien denunciar Tintín per haver mort quinze antílops, un búfal i un mono, i haver fet explotar un rinoceront amb un cartutx de dinamita o comercialitzar ullals d’elefant, tot en la mateixa aventura al Congo. “No suporto aquestes carnisseries”, reconeix fins i tot Milú en una vinyeta. Des del 2007, els llibreters britànics no exposen el llibre en la secció infantil, sinó en la de literatura per a adults, per ordre de la comissió britànica per a la igualtat racial. La polèmica, però, va multiplicar per 4.000 les vendes.

El 1946, aprofitant que l’havia de redibuixar per adaptar-lo al color, Hergé mateix ja va suprimir la classe de geografia en què Tintín parlava de Bèlgica com “la vostra pàtria” dirigint-se als nens congolesos. Remi volia enviar Tintín a Amèrica abans que a l’Àfrica, però el director del seu diari, Norbert Wallez, li va demanar que el fes viatjar al Congo per “suscitar vocacions colonials” entre els nens belgues. La ministra de Cultura congolesa dóna la raó a l’editorial: “És cert que, quan Hergé es va inspirar i va dibuixar el còmic, els congolesos no sabien francès. I encara ara no són precisament els que millor el parlen. I en aquella època per fer-los treballar calia, efectivament, fer servir el bastó”.

El Punt – Notícia: Tintín, del Congo al jutjat per racisme-335613

Golejada i a vuitens


 

El Barça ha guanyat aquest dimecres a Atenes al Panathinaikòs per 0 a 3 en el partit de la Lliga de Campions, gràcies a dos gols de Pedro (26′ i 69′) i un de Messi (62′). Amb aquest resultat, l’equip blaugrana s’ha classificat per a la següent ronda de vuitens de final. La derrota del Copenhaguen contra el Rubin Kazan, l’altre partit del Grup D, fa que el Barça ja s’hagi assegurat matemàticament el primer lloc de la lligueta, sense necessitat d’esperar a l’última jornada. Aquest fet és important, doncs els de Guardiola jugaran el partit de tornada de l’eliminatòria de vuitens al Camp Nou.

La segona plaça del grup, que classifica també per a la següent ronda de la Lliga de Campions, se la disputaran els equips del Copenhaguen i del Rubin Kazan. L’equip que quedi en tercer lloc disputarà l’Europa League, antiga copa de la UEFA.

Per la seva banda, la derrota del Panathinaikòs deixa el conjunt grec com a últim de grup i sense cap opció de classificar-se per a l’Europa League.

Així, la classificació del grup D queda de la següent manera: Barça, primer amb 11 punts; el Copenhaguen, segon amb 7 punts; el Rubin Kazan, tercer amb 6 punts; i el Panathinaikòs, últim amb 2 punts.