Emprenedors emprenyats


24/11/10 02:00 – Martí Gironell email protegit

Com s’ho han de fer els emprenedors si els posen tants entrebancs?

Tant els candidats com els convidats dels candidats als seus mítings s’han atipat de dir que els qui faran que aquest país surti de la crisi són els emprenedors. Sí, sí… però ja m’explicaran com s’ho han de fer els emprenedors per tirar endavant la seva idea de negoci si els posen més entrebancs que en una gimcana. Aquests sí que són uns ni-nis, de veritat. Ni els ajuden, ni els ho posen fàcil. Vet aquí un exemple.

Jo treballo en una empresa i decideixo plegar per muntar el meu propi negoci perquè tinc una idea. Primer problema: no tinc diners, no ja tan sols per invertir sinó per pagar els mínims, com ara els autònoms. Segon problema: no podré anar a les llistes de l’atur per rebre ajuda de l’administració. Només la podria percebre si em fessin fora. Per tant, no podria refiar-me del meu atur perquè no hi tindria dret, recordin que he plegat perquè volia emprendre un nou projecte i no pas perquè m’hagin acomiadat. Però recordin també que no hi ha cap altra ajuda per pagar els autònoms i una mínima inversió si no és capitalitzant els diners del meu atur.

L’Estat només em concedirà altres ajudes si és que requereixo una gran infraestructura i necessito una gran inversió per comprar, per exemple, maquinària. Però no és el meu cas.

A veure, siguem sensats, algú que arrenqui o pretengui aixecar un negoci ara, amb els temps que corren, muntarà una gran estructura empresarial? No cal haver estudiat un màster d’administració i direcció d’empreses per veure-ho. I què passa? Com que el govern els ho posa tan bé, els i les emprenedores s’han d’empescar uns entrellats dignes del millor vodevil, per poder disposar d’aquests diners que al capdavall són del treballador perquè, recordi que abans de voler-se convertir en emprenedor, havia estat cotitzant. Però com que les desgràcies no vénen mai soles, si el meu negoci fracassa i jo com a emprenedor m’arruïnés, haig de tornar a l’Estat aquells diners del meu atur que ells molt gentilment m’han deixat. Com se suposa que una persona arruïnada ha de tornar uns diners que eren legítimament seus i que ja no té? Aquesta és l’ajuda als emprenedors? Aquesta és la manera de sortir de la crisi? No m’estranya que els i les emprenedores d’aquest país estiguin emprenyats i decebuts, però com que d’idees no els en falten, no defalleixen i tiren endavant. Per això ens en sortirem.

Darrera actualització ( Dimecres, 24 de novembre del 2010 14:36 )

Avui+ – Notícia: Emprenedors emprenyats-335031

Emprenedors emprenyats


 

24/11/10 02:00 – Martí Gironell email protegit

Com s’ho han de fer els emprenedors si els posen tants entrebancs?

Tant els candidats com els convidats dels candidats als seus mítings s’han atipat de dir que els qui faran que aquest país surti de la crisi són els emprenedors. Sí, sí… però ja m’explicaran com s’ho han de fer els emprenedors per tirar endavant la seva idea de negoci si els posen més entrebancs que en una gimcana. Aquests sí que són uns ni-nis, de veritat. Ni els ajuden, ni els ho posen fàcil. Vet aquí un exemple.

Jo treballo en una empresa i decideixo plegar per muntar el meu propi negoci perquè tinc una idea. Primer problema: no tinc diners, no ja tan sols per invertir sinó per pagar els mínims, com ara els autònoms. Segon problema: no podré anar a les llistes de l’atur per rebre ajuda de l’administració. Només la podria percebre si em fessin fora. Per tant, no podria refiar-me del meu atur perquè no hi tindria dret, recordin que he plegat perquè volia emprendre un nou projecte i no pas perquè m’hagin acomiadat. Però recordin també que no hi ha cap altra ajuda per pagar els autònoms i una mínima inversió si no és capitalitzant els diners del meu atur.

L’Estat només em concedirà altres ajudes si és que requereixo una gran infraestructura i necessito una gran inversió per comprar, per exemple, maquinària. Però no és el meu cas.

A veure, siguem sensats, algú que arrenqui o pretengui aixecar un negoci ara, amb els temps que corren, muntarà una gran estructura empresarial? No cal haver estudiat un màster d’administració i direcció d’empreses per veure-ho. I què passa? Com que el govern els ho posa tan bé, els i les emprenedores s’han d’empescar uns entrellats dignes del millor vodevil, per poder disposar d’aquests diners que al capdavall són del treballador perquè, recordi que abans de voler-se convertir en emprenedor, havia estat cotitzant. Però com que les desgràcies no vénen mai soles, si el meu negoci fracassa i jo com a emprenedor m’arruïnés, haig de tornar a l’Estat aquells diners del meu atur que ells molt gentilment m’han deixat. Com se suposa que una persona arruïnada ha de tornar uns diners que eren legítimament seus i que ja no té? Aquesta és l’ajuda als emprenedors? Aquesta és la manera de sortir de la crisi? No m’estranya que els i les emprenedores d’aquest país estiguin emprenyats i decebuts, però com que d’idees no els en falten, no defalleixen i tiren endavant. Per això ens en sortirem.

Darrera actualització ( Dimecres, 24 de novembre del 2010 14:36 )

Avui+ – Notícia: Emprenedors emprenyats-335031

Perfil de Víctor Alexandre NEW


 

Perfil de Víctor Alexandre

Nom:
Víctor Alexandre

Lloc:
Barcelona

País:
Països Catalans

Web:
www.victoralexandre.cat

Víctor Alexandre (Barcelona, 1950) és periodista i escriptor. Va debutar l’any 1972 a Ràdio Popular d’Eivissa i l’any 1975, ja a Barcelona, a l’antena de Ràdio Joventut, es va convertir en el primer professional que va dirigir i presentar un programa de música estrangera en català. Ha estat director i presentador de programes de Ràdio 4 i corresponsal a Alemanya del diari Avui, del setmanari El Temps i de la Cadena SER. Premi Recull de Periodisme 1996, Premi Nacional Lluís Companys 2005, Premi Francesc Ferrer i Gironès 2006 i Premi Mercè Rodoreda 2008, ha presentat un programa sobre cinema a TVE-Catalunya, ha estat redactor del programa Clàssica del Canal 33 i és autor de diverses obres de ficció per a la ràdio. També col·labora habitualment en els portals El Singular Digital, e-notícies i Cugat.cat, a les revistes Lletres i Benzina i al diari basc Berria. És membre del Consell Editorial del Diari de Sant Cugat.
Ha publicat “Jo no sóc espanyol” (1999) (traduït posteriorment a l’espanyol), “Despullant Espanya” (2001), “Despullats” (2003), amb Joel Joan, i el mateix any, “Senyor President”, definit per La Semaine de Roussillon com “el millor assaig mai no escrit sobre la realitat catalana i sobre el respecte universal a totes les diferències”. L’any 2004 va publicar el llibre “El cas Carod. 50 dies de linxament polític d’una nació”, que també ha estat traduït a l’espanyol. El 2005 va debutar en la ficció literària amb “El somriure de Burt Lancaster”, deu històries curtes sobre la importància de l’atzar en la vida de les persones.
El 2006 va ser guardonat amb el Premi d’Assaig Francesc Ferrer i Gironès per “La paraula contra el mur”, del qual també existeix una versió en èuscar (“Hitza hormaren kontra”), i va publicar “TV3 a traïció. Televisió de Catalunya o d’Espanya?”. El 2007 va publicar l’obra teatral “Èric i l’Exèrcit del Fènix”, basada en el llibre del mateix títol d’Èric Bertran i estrenada al Teatre Borràs de Barcelona sota la direcció de Pere Planella, el 2008 el llibre “Nosaltres, els catalans” i el 2009 el llibre “Set dones i un home sol”, guardonat amb el Premi Mercè Rodoreda, i l’obra teatral “Trifulkes de la KatalanaTribu”, dirigida per Pere Planella i estrenada al Museu d’Història de Catalunya.
El setembre de 2010 ha publicat “Una història immoral”.

Els meus interessos

La raó de ser dels meus llibres és aportar elements de reflexió als catalans per tal que se sentin més forts i més afirmatius en la defensa dels seus drets com a poble.

A seis días de las elecciones me manda a la mierda


 

Maria Lapiedra se siente “utilizada” y dice que Laporta le pidió “promocionar” Solidaritat Catalana

Maria Lapiedra

La actriz porno, Maria Lapiedra, en declaraciones a Mediterraneo Digital, ha lamentado el rechazo de Laporta y ha asegurado sentirse “utilizada” por el líder de Solidaritat Catalana, además de dejar claro que “por todo esto no he cobrado ni un duro”.

“No entiendo porque después de haber presentado actos y todo, ahora, reniega de mí. A sólo seis días de las elecciones ‘me manda a la mierda’ y así, de paso, él se limpia también un poquito la cara”, critica.

“Yo conocí a Laporta a través de un amigo en común, me citó en su oficina y estuvimos hablando de cómo podía ayudar yo a SI. Quedamos en que presentaría el acto en Begues (algo que ya se había acordado previamente con sus compañeros) y que si encontraba la manera de promocionar el partido, él estaría encantado”, ha explicado.

“Yo estaba contentísima porque me había cambiado de ERC a SI y me hacía una ilusión tremenda ayudarlo, no a él en particular, sino a su partido, y a la forma de pensar que tienen” y se lamenta que “de haberlo sabido no me hubiera mojado tanto y comprometido yendo con la senyera por todo Madrid, viviendo allí y a sabiendas de que me podía ganar muchísimos enemigos”.

La actriz considera que “si la prensa se ha hecho tanto eco ha sido por el tipo de personaje que es Joan Laporta, y no por mí. Cuando apoyé a ERC todo el mundo lo encontró bien”.

A seis días de las elecciones me manda a la mierda – Noticias Política – e-notícies

Candice Swanepoel, modelo y clon


 

Candice Swanepoel, modelo y clon

‘Ángeles’ es como se llama a las modelos elegidas por la marca, que suele hacerles posar y desfilar con unas alas a la espalda y poco más. Además, durante todo el año representan a la firma en actos promocionales, fiestas y demás. Entre las elegidas para la nueva temporada estarán las famosas top brasileñas Alessandra Ambrósio y Adriana Lima y la inglesa Rosie Huntington-Whiteley. Candice todavía no ha alcanzado la fama de sus colegas pero, a sus 22 años recién cumplidos, sólo es cuestión de tiempo que empiece a robarles protagonismo, quizá desde este mismo Victoria’s Secret Fashion Show 2010. Ella muestra determinación e inteligencia por encima de la media y asegura que, si ahora cobra más de 4.000 euros por día de trabajo es porque se ha dejado la piel en su trabajo. “No se trata sólo de ser guapa, esto es un negocio”, dijo en una revista de su país. Eso le ha obligado a renunciar a su familia y amigos de la infancia, pero no se queja.

Candice Swanepoel, un ángel de Victoria's Secret

Amor magistral


 

Director: Stephen Frears.

Producción: Alison Owen, Paul Trijbits.

Guión: Moira Buffini.

Intérpretes: Gemma Arterton, Roger Allam, Dominic Cooper.

Basada en una novela gráfica de Posy Simmonds, y más lejanamente en el relato de Thomas Hardy Lejos del mundanal ruido, la película de Stephen Frears sigue las andanzas de la joven Tamara Drewe. Cuando se fue de su pueblo era una chiquilla poco agraciada, pero cuando regresa, convertida en una joven desinhibida y muy atractiva, todo el mundo parece perder la cabeza por ella. La asedia un veterano escritor, la adora el joven con el que compartió su adolescencia… y la conquista un famoso roquero que pasaba por allí. Pero esto es solo el principio.
Los amores y desamores, las acechanzas juveniles y los enredos de los adultos, la literatura y la vida, el pequeño universo pueblerino y el amor inconfesado a la casa natal son los ingredientes que aderezan la historia: esta comedia dramática en la que cada personaje y cada rincón del escenario están compuestos con una pincelada de modélica precisión para mayor lucimiento de un magnífico reparto encabezado por Gemma Arterton, toda una estrella a sus 24 años.

Amor magistral

Congelados Josep Cuní Sociedad Limitada


 

Sergi Pàmies | 24/11/2010 | Actualizada a las 00:18h | Gente y TV

Algunos candidatos que participaron en el debate del domingo en TV3 se han quejado de la temperatura del plató. Josep Cuní, que contribuyó decisivamente a dar agilidad e interés al formato, es conocido, además de por su profesionalidad y labia exponencial, por unos criterios térmicos sin los cuales nunca habría llegado donde está. Existen dos teorías que podrían explicar esta disfunción térmica. La primera se remonta a su infancia pescadera, con una presencia constante de agua muy fría y de hielo. La segunda, más probable, es que Cuní suda casi tanto como aquel presentador de Al filo de la noticia. Como no tiene un pelo de tonto, sabe que si aparece en pantalla con brillos sudorosos en la frente, la nariz o la barbilla, pierde credibilidad y concentración.


Solución: crea un microclima siberiano que desactiva los riesgos del sudor. Lo de siberiano no es una exageración. Llevo años colaborando con él y la imagen que presentan sus platós ofrece algunos aspectos inquietantes. Por ejemplo: los cámaras y los técnicos de sonido llevan guantes, bufandas, gorros, calcetines dobles, botas, ropa interior de aleación de piel de capullo de yeti afgano y un catálogo infinito de anoraks. ¿Exageran? Puede que su indumentaria contenga algún elemento de protesta pero seguro que les ha ahorrado más de una bronquitis.
Hay que tener en cuenta que Cuní está en el plató cinco o seis horas diarias, bajo los focos, como un pollo a l’ast, y que, por tanto, necesita el frío para no derretirse ni ser víctima de los intempestivos ataques de sudoración propios del medio. Los cámaras, en cambio, están situados más allá de este perímetro de calidez artificial y viven en un oscuro y ártico territorio, alejados de la energía vampírica del líder hiperactivo de las mañanas.
Cuando Cuní dirigía L’aventura de viure, con una grada atiborrada de un público que podía permanecer allí casi tres horas, se vivían escenas de auténtica congelación que los científicos deberían haber estudiado para investigar los límites de la resistencia a un fenómeno doblemente traumático: frío y televisión. Conclusión: que los candidatos no se quejen tanto y que pregunten a los cámaras de Els matins a TV3 cuál es la mejor indumentaria para sobrevivir en estas tierras. Aviso: puede que les digan que es necesario el uso de pasamontañas, una prenda muy poco electoral pero que contribuiría a reducir el impacto de sus sonrisas.

CHELSIE LORAINE


Chelsie Loraine, Cybergirl de la Semana del 22 de Noviembre

Chelsie Loraine es la Cybergirl de la Semana del 22 de Noviembre. Olvidaos de los Seahawks. El real líder en el oeste es Chelsie y su equipo de futbol de lencería, Seattle Mist. “Llevo el futbol en mi ropa interior”, comentó Chelsie. “Es una liga muy completa… para las señoritas y cada una que participa se lo toma de forma muy seria. La mayoría de nostras estamos involucradas en algún deporte universitario. Corro campo a través o en pista en Oregon”. Chelsie sigue corriente diariamente para conseguir beneficios para su equipo, y para el Cyberclub. “Llevo mi bambas de correr, allá donde vaya. Es un buen ejercicio que además hace tu cuerpo más fuerte.” Ella es vegetariana a la que le gustan mucho los dulces. “Siempre como saludable, pero normalmente tengo que comer chocolate cada día. No puedo vivir sin el dulce”.

f244463f178045a4431345ec95f9d025f.jpg f8d6c0b2178f06b89a19776eb565b0f65.jpg

fe53ffe8e27bd111b0b92f68b8a043147.jpg fd5a06c08e2b91bd4b943fd9d739a20a6.jpg

Bio Chelasie Loraine Bio:
Medidas: 86C-64-86
Altura: 1,65m.
Peso: 53Kg.
Lugar de Residencia: Seattle, WA.
Fecha de Nacimiento: 5 de diciembre de 1988.