Quedar-se en calçotets


TU I JO SOM TRES

Quedar-se en calçotets

Divendres, 21 de gener del 2011

altFerran Monegal

L’acomiadament, l’abandonament, d’Ángel Martíndel programa Sé lo que hicisteis… (La Sexta) ha estat un gag de gran enginy, de tendresa agredolça, de conyeta sorda i molt ben construït. Abandona les instal·lacions de la cadena, travessa la porta de sortida, comença a caminar per un sender, allunyant-se del tinglado televisiu, i de sobte veiem aparèixer Patricia Conde, corrent cames ajudeu-me, cridant-li: «¡Ángel, la jaqueta, la camisa, la corbata, els pantalons… s’han de tornar. Són del programa, no són teus!». I vam veure llavors la benaurada criatura, amb una cara d’orfandat infinita, com s’anava despullant, com s’anava desposseint de les peces que el programa li subministra, fins a quedar-se en simples calçotets. Ni les sabates es va poder quedar. Va haver d’anar-se’n descalç i engallumbos. ¡Ahhh! Bona metàfora, dintre de la tristesa que ens produeix la pèrdua de Martín, encara que per fortuna sigui un abandonament voluntari, sense que ningú l’hagi empès a anar-se’n. Dit això, es pot fer alguna reflexió sobre aquest succés televisiu. Fa temps, fa bastant temps, que el programaSLQH s’havia quedat en calçotets. Va començar sent un programa amb fantàstica grapa, un joc intel·ligentment gamberro sobre els molts esperpents que la televisió produeix, però després va degenerar i es va transformar en l’esperpent de si mateixos. La seva obra màxima en aquest sentit va ser aquella comèdia que van fer amb Paquirrín. Les causes d’aquesta mutació són explicables. El programa SLQH va ser víctima d’una cafre decisió de Tele 5, decisió avalada per un jutge desorientat: els van prohibir reemetre imatges de Tele 5. O sigui, es van passar pel forro un dret reconegut a tot el món: el dret de cita. Sense dret de cita, per exemple, almenys la meitat de tota la producció editorial de tot el món estaria prohibida. Tots els llibres d’assaig, d’història, d’anàlisi…, tots els llibres en què l’autor obre cometes i cita un paràgraf d’un altre llibre, o d’un diari, o una revista, per comentar-lo, per coincidir-hi, o per contradir-lo, estarien prohibits. Com poden comprendre, aquesta decisió va ser una barrabassada jurídica total i absoluta. Va ser recorreguda i segurament es guanyarà al Tribunal Suprem, però fins que no s’hi arribi l’espai va quedar mortalment ferit. La causa de l’abandonament de l’estimable Ángel Martín, ànima del SLQH, també cal buscar-la en aquest context de disbarat jurídic sobrevingut.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s