«Ets més fals que González Pons»


 

   Xavier SardàPeriodista

La política està prenyada d’ingratituds. El cas del senyor González Pons n’és un exemple clar: cada vegada són més les veus dins del PP que el critiquen. Em vaig quedar bocabadat al sentir el despit amb què s’hi referien certs membres del PP català. Brutal. I és injust, perquè González Pons és un home que ho ha sacrificat tot pel PP. A través de les seves declaracions s’ha anat desposseint de qualsevol complex intel·lectual. És un polític que ha après el difícil art de no sentir vergonya ni pudor pel que diu si el que diu afavoreix el seu partit.

González Pons manté un diàleg directe amb un sector ampli de militants i simpatitzants del PP, i ara resulta que se li recrimina el seu estil directe, la seva falta d’escrúpols i una mesurada indecència argumental. No és just. González Pons és el pareApeles de la política: diu el que els altres pensen però no s’atreveixen a dir. La Conferència Episcopal estava desesperada amb Apeles, i el PP ho està amb González Pons. Tots dos tenen la valentia de saber que els raonaments, la bona fe i tota la il·lustració no serveixen per guanyar adeptes dels de debò. Ells són martell d’heretges. ¿És que no hi ha testosterona on n’hi ha d’haver?

Cito només alguns exemples de la sang freda gonzalezponsiana. «Una de les meves frases favorites és ‘Els que van desembarcar a Normandia no van desfilar a París’». Només la mala fe d’algun progressista nostàlgic situaria González Pons no a Normandia sinó al ministeri nazi de Propaganda.

Fins i tot Pedro J. Ramírez li va dir exagerat i paranoic per haver acusat el Govern de tapar el caos aeri amb l’operació Llebrer contra el dopatge esportiu. No hi ha dret. González Pons fa un pas endavant, s’atreveix a llançar a l’aire una frase sense precedents i els seus juguen a relativitzar-lo. ¡Maçons!

També va dir que «De la Vega -l’exvicepresidenta- s’assembla cada dia més a Franco». Un tret de genialitat. La sola imatge de Franco amb el pentinat de De la Vega supera la més ferotge de les crítiques al dictador. Si Franco aixequés el cap, penjaria González Pons dels pebrots.

«Tenim més imputats que el PSOE perquè se’ns investiga el triple». D’on es dedueix que si els investiguessin el quíntuple apareixerien més casos. I si els investiguessin per deu al quadrat els casos serien innombrables. La queixa és justa, i per si de cas González Pons s’ha dedicat a criticar policies, fiscals i jutges per estar al servei del Govern. ¿Qui en dóna més? La seva estructura argumental no coneix fissures.

Per si això fos poc, ha acusat el Govern d’una xivatada per evitar que un etarra fos detingut. Pocs, si no ningú, tindrien valor per formular una acusació així sense tartamudejar. La seva força radica a no flaquejar davant de la inversemblança i deixar-se portar valentament per l’ocurrència sabent que les crítiques no seran lleus: «Ets més fals que González Pons» ja és una frase feta a internet.

Aguanta, González Pons, i no te’n vagis a la merda. Necessitem algú que segueixi «posant les dues mans» per Francisco Camps. ¡Què dic les dues mans: els dos ous!

Jo què sé…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s