Britney Spears


 

LA PRINCESA DEL POP OBLIDA ELS SEUS PROBLEMES PERSONALS PER AL SEU RETORN DISCOGRÀFIC

Britney Spears torna a apostar per la música

Dimarts, 29 de març del 2011

JUAN MANUEL FREIRE (BARCELONA)

 

No fa tant de temps, Britney Spears era un personatge més conegut pels seus problemes maritals i de tota mena que per la seva música. Eren els dies de Britney casant-se per a només 55 hores, atacant un cotxe amb un paraigua o prenent com a ostatges els seus propis fills; grans gestes que la van convertir en favorita de la premsa més groga que no pas rosa. «Tothom vol un tros de mi», cantava famosament l’artista de Mississipí en un dels èxits del disc Blackout.

Spears, en una de les seves últimes imatges promocionals.

Spears, en una de les seves últimes imatges promocionals.

Cansada de tot això, el 2011 Britney Spears sembla haver-se proposat abandonar definitivament -potser- les seves tendències autodestructives i tornar a ser la diva pop professional, amb futur, que va ser en els seus dies d’indiscutible reina del pop mainstream.

Futur, sobretot futur. Llegeixes Spears parlar sobre el seu nou disc, Femme fatale, que surt avui a la venda, i sembla parlar una artista d’avantguarda. «Volia que sonés diferent de tot el que hi ha ara mateix», ha declarat en una entrevista a la revista Rolling Stone. Potser l’àlbum no és tan, tan trencador amb el paisatge sonor del nostre temps, però sí que és un pas endavant per a l’artista, que actualment s’alimenta de ritmes foscos de l’electrònica europea. «M’encanta Circus però volia una cosa més fosca i arriscada», assenyalava a la mateixa entrevista.

La cantant ha comptat per tirar endavant aquest projecte amb productors com el seu vell aliat Max Martin -que ja li va produir el seu seminal …Baby one more time, recentment recuperada en clau acústica per Juan Camus- i l’ubic Dr. Luke, a més de Shellback, Benny Blanco i will.i.am, de Black Eyed Peas, que se supera a si mateix en la imponent i intrigant, i enganxosa, Big fat bass.

En aquest nou disc, Spears sembla més entregada a la causa que, per exemple, a Blackout, el disc del 2007, que va gravar entre visites a rehabilitació i en què la seva veu nasal era un espectre. Ella sembla satisfeta amb els resultats: en una entrevista amb la revista V, el descriu com el seu «millor disc». Ara vol que la música parli per ella: «Crec que Femme fatale parla per si mateix. No hi ha res a dir».

Quan en aquesta mateixa entrevista li pregunten per l’assetjament dels mitjans, ella contesta: «He superat tot això. Miro de bloquejar-ho tot i no parar atenció al que escriguin sobre mi a les revistes o a internet. He acabat amb tot això».

VIDA PERSONAL ESTABLE / La seguretat que l’artista exhibeix ara en gravacions i entrevistes podria ser producte d’una vida personal més estable. Ara com ara, a Spears se li permet tornar a visitar els seus fills, la seva principal alegria, i segons semble ha trobat la seva mitja taronja en Jason Trawick, el seu agent i figura clau en el seu retorn a la fama. Realment, feia temps que l’artista no apareixia tan saludable com en el seu reportatge a V. Les fotografies -saturades en rosa, groc, verd i blau- són de Mario Testino.

Ara només ens queda saber si l’artista sabrà defensar-se en directe amb la mateixa seguretat, o repetirà desastres com l’actuació d’autòmat que va protaonitzar als Vídeo Music Awards del 2007. De fet, per acabar de reconquistar el món hauria de plantejar-se una gira mundial en condicions i plantar cara a la reina, Madonna, amb qui ha col·laborat, i a l’actual aspirant a princesa: Lady Gaga.

Anuncis

A MES DE PUTA PAGA EL LLIT


El inglés al alcance de todos

Artur Mas ha explicado que rumia la posibilidad de que TV3 tenga en el futuro un canal en inglés

30/03/2011

Quim Monzó

Quim Monzó

Artur Mas ha ido a Madrid a explicar a quien quiera escucharlo que, económicamente, Catalunya no pasa por el mejor momento. Más bien al contrario: tenemos un 9 por ciento de déficit fiscal y “la sensación de ser los alemanes de España”. ¿Qué quiere decir ser los alemanes de España? Pues quiere decir que tiras del carro y, a continuación, pagas la comida cuando el camarero trae la cuenta, mientras el resto de comensales mira hacia otro lado y silba Siboney, en plan disimulo. A mí me parece una comparación errónea, porque los alemanes tiran del carro y pagan la cuenta, sí, pero nadie los insulta. Contrariamente, además de pagar el banquete –y dejar buena propina– los catalanes tienen que soportar que los tilden de poco solidarios y de tacaños. Encima de puta, pagar la cama. Artur Mas ha dicho también que en este glorioso año 2011 la única partida que aumenta en los presupuestos es la que sirve para abonar los intereses de la deuda. ¡Y aumenta en más de 300 millones de euros!

Todo eso lo ha explicado Artur Mas durante un acto organizado por la Cámara de Comercio de Estados Unidos en Madrid: una comida-coloquio, ese tipo de comidas donde quien de verdad está interesado en participar en el coloquio o no come bien o directamente no come. Y, como una comida-coloquio da para mucho –y más si hay café y copa tras los postres–, Artur Mas ha explicado que valora la posibilidad de que TV3 tenga en el futuro un canal en inglés. Para fomentar el conocimiento de esa lengua. En Catalunya, lo del inglés está bajo mínimos europeos. En ese canal pasarían películas, series de televisión y dibujos animados, todo en la lengua de Justin Bieber y con subtítulos. Según Mas, ese nuevo canal permitiría que la gente oyese cada día esa lengua y, así, superase el nivel bajo que en general la sociedad catalana tiene en ese idioma que es hoy herramienta imprescindible en el mundo.

Que el inglés es herramienta imprescindible lo saben de sobra los que lo quieren saber. Lo sabe Artur Mas que. cuando aún no era presidente, tuvo el gusto de sentarse junto a Scarlett Johansson en una cena, y lo hizo porque el presidente que entonces teníamos (José Montilla) no hablaba ni pizca de inglés. Pero –si hemos de ser sinceros– la propuesta de Artur Mas es una solemne tontería. ¿Ahora tiene que montar un canal en inglés TV3, cuando la ciudadanía compra series de televisión –americanas, inglesas…– y, en el momento de escoger el audio, el común de la gente prefiere verlas dobladas que en inglés y subtituladas? ¿Ahora tiene que montar un canal en inglés TV3, cuando todo aquel que está interesado en esa lengua tiene en la pantalla una espléndida oferta de canales que la mayoría rechaza precisamente porque están en inglés y eso les representa un esfuerzo agotador, fastidioso, insufrible, casi tan insufrible como llamar a Mas Artur y no Ártur?

Aston Martin


 

Novedad

Aston Martin Cygnet: Lujo ciudadano

Este es el primer utilitario de la marca británica.

domingo, 27 de marzo del 2011

La marca inglesa lanza su primer modelo urbano, de cuatro plazas y basado en el Toyota iQ
 

Igual que cuando Porsche decidió desarrollar el Cayenne y muchos consideraron que era todo un sacrilegio, ahora no son pocos los que no ven claro que Aston Martin fabrique un pequeño utilitario de tres metros de largo y cuatro plazas. Los máximos responsables de la firma británica sí lo ven claro: hay que diversificar el negocio y si con ello se logra rebajar drásticamente la media de emisiones contaminantes de su gama, una obligación impuesta por la Unión Europea, mejor que mejor.

El Aston Martin Cygnet es una reinterpretación del Toyota iQ. Los ingenieros de la marca de Gaydon han sometido al urbano japonés a una ligera remodelación a nivel estético, lo que le dota de una imagen más deportiva, acorde con el resto de su gama. Si el exterior cambia con respecto al iQ, el habitáculo no se queda atrás, especialmente a lo que a materiales se refiere. Así, aunque con un diseño similar al del modelo de la marca nipona, el interior del urbano de Aston Martin está elaborado con materiales de superior calidad como los recubrimientos de piel en el salpicadero y los paneles de las puertas, la tapicería de los asientos en Alcantara o cuero y ciertos detalles de aluminio en la consola central.

Una peculiaridad del habitáculo del Cygnet y del iQ es que las plazas traseras no son igual de espaciosas. El diseño del salpicadero hace que el acompañante delantero pueda colocar su asiento más alejado de la banqueta trasera, lo que permite que se acomoden tres adultos y un niño, este último tras el conductor. Inicialmente únicamente se podrá adquirir con un motor de gasolina de 1.3 VVT-i de 98 CV de potencia, que va asociado a una caja de cambios manual de seis velocidades u, opcionalmente, a una transmisión automática. Es el mismo propulsor que puede montar el iQ. Este bloque se distingue por lograr consumos ajustados. Así, el Cygnet gasta una media de 5,0 l/100 km con cambio manual y 5,2 l/100 km con transmisión automática, cifras ambas muy bajas dada la potencia del motor.

El pequeño utilitario se distingue por su amplio equipamiento de serie. Sobresale la extensa dotación de seguridad, gracias a elementos como ABS, control de estabilidad y nueve airbags, incluidos uno para las rodillas del conductor y dos en la luna posterior que sirve para proteger a los ocupantes de las plazas traseras en casos de colisiones por alcance. Estos airbags también los lleva de serie el iQ. Además, el Cygnet lleva como elementos de serie espejos retrovisores exteriores plegables automáticamente, acceso y arranque sin llave, asientos con calefacción, sistema de navegación y llantas de aleación.

El Cygnet, que comenzará a producirse en abril de 2011 y está desarrollado en base al prototipo Cygnet Concept presentado en el Salón de Ginebra de 2010, estará disponible desde unos 36.000 €. Las primeras unidades que se comercializarán forman parte de dos ediciones limitadas, White y Black, que adquieren está denominación por el color de su carrocería y la decoración interior. Tras los tres deportivos de carrocería cupé –Vantage, DB9 y DBS– y una berlina de cinco puertas y cuatro plazas –Rapide–- llega el primer Aston Martin urbano, todo un lujoso ciudadano.

Acadèmia de lladres


 

Els grups de romanesos capten carteristes al seu país i els ensenyen a robar
Cometen furts a les andanes, a les zones turístiques i es desplacen a altres ciutats
La línia 3 concentra la majoria de furts a la xarxa

28/03/11  – barcelona – Adrià Gala

Els grups de carteristes romanesos, els més nombrosos al metro, estan captant persones de l’Europa de l’Est per ensenyar-los a cometre furts a les andanes i augmentar la xifra de membres d’aquestes bandes, formades per entre sis i vuit persones. L’augment del nombre de membres dels grups té dues conseqüències: d’una banda, un perfeccionament del modus operandi de les bandes, i, de l’altra, una activitat il·lícita a més parades i estacions de trens de la capital, segons confirma la policia catalana.

Es calcula que cada dia passen pel metro barceloní més d’un milió de persones, entre elles una trentena de grups de carteristes, la majoria dels quals són romanesos que actuen a la línia 1 i la línia 3 al centre de la ciutat –entre el passeig de Gràcia i el Poble-sec–, tot i que cada cop es traslladen més cap a la línia 5, especialment a l’estació de la Sagrada Família, arran de l’obertura al públic del passadís que uneix la línia blava i la verda a Diagonal.

Tot i la captació de nous membres, els Mossos d’Esquadra asseguren que la xifra de carteristes que “treballen” cada dia al metro (uns 150) s’ha mantingut estable en els darrers cinc anys, en gran manera per la creixent pressió policial, que obliga els grups a desplaçar-se a altres ciutats d’Europa, sobretot València, Madrid i París, per continuar l’activitat il·lícita.

“Ens trobem amb grups de carteristes romanesos formats per veterans multireincidents i gent que no coneixem de res”, explica el sotsinspector Carles Vallès, cap de la unitat d’investigació de l’àrea regional de transport urbà (ARTU) dels Mossos, la unitat de la policia catalana que encapçala la lluita contra el delicte al suburbà barceloní. Cada dia els agents de paisà identifiquen un centenar llarg de carteristes –alguns d’ells cinc o sis cops–, tot i que cada vegada els costa més enxampar-los amb les mans a la pasta. “Comprovem que no tinguin pendent cap ordre judicial i els expulsem de la parada”, afirma el sotsinspector.

Coneixedors de la llei

“És el joc del gat i la rata”, exemplifica Carles Vallès a l’hora d’explicar el patrullatge diari al metro. En la partida, però, no tothom disposa de les mateixes fitxes. La policia persegueix unes rates que saben perfectament bé què han de fer i com ho han de fer per guanyar quasi sempre. Amb el pas dels anys i la captació de nous membres, les bandes han perfeccionat el funcionament a l’hora de cometre els furts.

El modus operandi habitual continua sent el tap a les entrades dels vagons, però ara destinen més lladres a fer tasques de vigilància a l’andana per evitar ser detectats per la policia. En els darrers temps també ha augmentat el nombre de furts als torns i, sobretot, a les escales mecàniques; un carterista les atura, dos o més vigilen la zona i la resta s’aprofiten de l’aglomeració per furtar a la víctima, que tampoc trien a l’atzar. “Juguen amb el fet que si la víctima és estrangera molt difícilment es presentarà al judici. I si no hi ha cap testimoni dels fets, els jutges arxiven els casos”, diu Vallès.

L’objectiu de la policia catalana és enxampar-los in fraganti perquè així els agents puguin testificar els fets. La tasca, però, és extraordinàriament complicada, ja que els carteristes es comuniquen entre ells per telèfon, viatgen separats en els vagons i coneixen bé tots els agents de paisà. “Quan ens veuen es queden quiets”, explica un caporal a aquest diari durant una tarda de patrullatge al metro. “Saben que una escalada de violència els pot comportar una condemna amb penes més greus”, hi afegeix el cap d’investigació de l’ARTU. El patrullatge es va definint dia rere dia a partir de la localització de les incidències –denúncies o intents de robatori– recollides pels serveis de seguretat del metro, amb els quals hi ha “molt bona relació”, asseguren. A més d’aquesta programació, els mossos de paisà van rebent indicacions de l’agent destinat a la sala de control, que observa en directe tot el que passa al metro gràcies a les càmeres de seguretat.

Durant les hores de patrullatge amb periodistes d’aquest diari, el binomi d’agents de paisà va identificar dos grups de romanesos i un magribí que actua “sol” a les andanes de Drassanes i Passeig de Gràcia. Cap va ser enxampat in fraganti, però en un dels grups els mossos van identificar un romanès que feia poc que havia arribat d’Itàlia per “treballar” al metro de Barcelona, va confessar als mossos una carterista.

CORRUPCIO


Milers de manifestants reclamen la dimissió de Camps en una marxa contra la corrupció a València

La manifestació s’ha celebrat malgrat la denúncia per injúries greus interposada pel PP

València | Actualitzada el 26/03/2011

València   La capçalera de la marxa, aquest dissabte a València / EFE

Milers de manifestants, uns 60.000 segons els organitzadors, s’han manifestat aquest dissabte a València contra la corrupció amb el lema “Contra la corrupció, Camps dimissió”. Convocats pel Col·lectiu Contra la Corrupció, nascut a la xarxa l’any 2009, els ciutadans han marxat pels carrers de la capital valenciana cridant consignes com “El president, a Picassent” (en al·lusió al municipi proper a València que acull un centre penitenciari), “Camps dimissió” o “T’estime un ou, vull un vestit nou”. La manifestació s’ha celebrat malgrat la denúncia per injúries greus interposada pel PP demanant la prohibició de la marxa. El jutge va desestimar la petició de mesures cautelars urgents.

Abans de l’inici de la manifestació s’han registrat uns petits incidents quan un altre grup de manifestants amb pancartes que reclamaven la dimissió de Zapatero i en contra de la guerra a Líbia han intentat manifestar-se. La policia ha allunyat aquest grup de gent entre crits de “Fora, fora!” per part dels manifestants contra la corrupció. Segons el Col·lectiu, l’altre grup estava integrat per alguns simpatitzants i militants de base del PP valencià.

Després d’aquest incident, la manifestació s’ha iniciat malgrat la denúncia interposada pel PP valencià contra els convocants per injúries greus amb publicitat contra l’autoritat en exercici. Els populars demanaven la suspensió de la manifestació i la retirada dels cartells on apareix el president Camps vestit de presidiari. El jutge, però, va desestimar aplicar mesures cautelars urgents mentre estudia les acusacions.

“Sobren raons per afirmar que Camps és un lladre”


CÈSAR MARTÍ Promotor de la manifestació contra la corrupció

Convoquen una nova marxa aquesta vesprada a València
El PP acudeix al jutjat perquè assegura que els promotors injurien Camps, a qui se li diu explícitament “lladre”

26/03/11  – València – Enric Orts

César Martí, en una imatge d’arxiu

Han convocat una manifestació des de la independència, amb els mateixos paràmetres que la d’octubre de 2009, que va registrar una assistència multitudinària. Com estan les previsions en aquesta ocasió?

El platejament és igual. Som les mateixes quatre persones que van convocar per Internet l’anterior. Les raons són idèntiques o potser n’hi ha més després de les darreres barbaritats: tancament de TV3, contractes amb Santiago Calatrava… Ja hem aconseguit 5.000 adhesions per Internet, però això no és significatiu. En 2009 n’aconseguírem 1.000, però després hi acudiren més de 30.000 persones.

En la seua convocatòria utilitzen termes prou durs: “lladre”, “totalitarisme”…

Potser lladre siga una paraula forta, però hem de fixar-nos en el fet que Camps és el principal responsable de gestionar els diners públics. Eixos diners no està fent-los servir per al bé comú de tots, sinó per al d’un pocs. A més, a hores d’ara ja no cal que es resolga judicialment el seu cas. Sabem què ha passat amb els vestits o amb la visita del Papa. Sobren raons per afirmar que és un lladre. Per una altra banda, el totalitarisme es fa palés en la presa de decisions inapel·lables, malgrat que la gent hi estiga o no d’acord, com ara la persecució de TV3.

Doncs al PP no li ha agradat gens aquesta terminologia. De fet els han denunciat per injúries. Modificaran el contingut dels lemes i del manifest?

La convocatòria és plenament lícita, no incita a la violència i està autoritzada per la Delegació del Govern des de fa dies. El lema en cap cas és il·legal. Ens han demanat fins i tot que modifiquem blocs, webs i perfils de les xarxes socials, però ho hem estudiat no ho farem. Hi ha precedents de denúncies similars que no han arribat enlloc, com ara l’emissió de loteria amb la imatge del president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra. A més, durant les passades Falles hem pogut veure Camps caricaturitzat amb un vestit de presidiari. L’únic que pretenen amb aquesta denúncia és boicotejar-nos.

Estem a dos mesos de les eleccions municipals i a Corts valencianes. L’elecció de la data d’aquesta manifestació és casual?

No és cap coincidència. La manifestació representa la nostra darrera oportunitat. Si aquesta pressió no aconsegueix que finalment Camps no dimitisca o que el facen dimitir, ja no podem fer res més. Després, hauríem de seure’ns a pensar si això és una democràcia.

Creu que estem en una situació d’emergència democràtica?

Sí. Açò que passa ací no passa enlloc. Jo no veig a les notícies que en altres territoris la gent estiga manifestant-se permanentment, com ací. Ara tenim aquesta convocatòria, però en breu en tindrem una altra contra la política educativa i, més avant, una contra la fi de les emissions de TV3. Tenim raons per manifestar-nos tots els caps de setmana.

El secretari general del PSPV-PSOE, Jorge Alarte, ha anunciat que participarà en la marxa. Què li pareix?

Jo no milite en cap partit i no vull analitzar massa aquest aspecte. Nosaltres hem convocat a tots els partits perquè s’hi sumen. Tots som persones abans que militants. El cas d’Alarte és curiós perquè abans que nosaltres llançàrem l’escrit per demanar adhesions, ell ja havia dit que s’hi sumava. Això no ens ha agradat. Però em sembla perfecte que hi acudisca i espere que vinga de cor, no per aprofitar l’oportunitat mediàtica.

Una parisina acapara portadas por sus fotos desnuda en Nueva York


 

 

Sábado, 26 de marzo 2011

Una parisina acapara portadas por sus fotos desnuda en Nueva York

“Yo me lo estoy pasando fenomenal con esto, aunque desde luego no soy una exhibicionista ni tengo particular interés en el nudismo”

Gente | 26/03/2011

Nueva York. (EFE).- La parisina Erica Simone lleva días protagonizando titulares de la prensa neoyorquina, pese a que todavía no ha mostrado oficialmente en público las fotos de sí misma, de 25 años, en las que aparece desnuda haciendo todo tipo de actividades por la Gran Manzana.

“Yo me lo estoy pasando fenomenal con esto, aunque desde luego no soy una exhibicionista ni tengo particular interés en el nudismo, simplemente se me ocurrió que sería una idea interesante y decidí fotografiarme a mí misma en lugar de a otras personas”, explicó hoy a Efe la propia Simone, que primero llamó la atención de los blogs locales y esta semana ya ha saltado a los grandes medios de la ciudad.

En su colección Nue York: Autorretratos de una Ciudadana Urbana Desnuda (“nue” por “desnuda” en francés) se puede ver a la joven fotógrafa haciendo deporte por el parque, montada de acompañante sobre una motocicleta, comprando un perrito caliente o sentada leyendo el periódico mientras espera que le laven en coche.

Todas serían instantáneas relativamente corrientes si no fuera porque ella posa completamente desnuda, al igual que en otras en las que sale sentada en un banco, en la peluquería, tomando un café y hasta en el suelo, ataviada sólo con un gorro de lana y pidiendo limosna para comprarse ropa.

La artista, que asegura contar con “el apoyo total” de su madre, que está en París, y de sus amigos, -que dicen que está loca “pero que es muy divertido”-, realizó las primeras fotos de sí misma desnuda en la Gran Manzana hacia agosto de 2009.

“Todo esto se me ocurrió durante una edición de la Semana de la Moda. Pensé qué sería de nosotros sin la ropa y consideré interesante ahondar en esa idea”, explicó Simone, quien precisamente por esa época también se topó con un documental de la artista neoyorquina Miru Kim, quien se hizo famosa por sus autorretratos posando desnuda en ambientes industriales.

Simone detalló que “la obra de Kim se centra mucho más en escenarios de tinte industrial, como fábricas, túneles, almacenes o grandes infraestructuras y tiene además un aspecto más artístico”. “Mi idea es más meterme en la vida cotidiana, buscar la imagen de la vida normal y meter ahí un desnudo”, apuntó la artista, quien decidió fotografiarse a sí misma porque, afirmó, “así no hay que estar pendiente de los horarios de nadie, de sus preferencias o de su maquillaje”.

La artista ha seleccionado un total de veinte instantáneas que mostrará en una exposición en la Dash Gallery del barrio neoyorquino de Tribeca con la intención de venderlas por precios que parten de un mínimo de 1.750 dólares, según detalló la propia Simone, que entre otros proyectos también trabaja en la publicación de un libro sobre retratos de niños huérfanos de Camboya.

Pese a que asegura que no es una exhibicionista ni le gusta particularmente ir desnuda -“ni siquiera suelo practicar nudismo”-, otras fotografías la muestran sentada en el metro como una pasajera más, apoyada sobre el quicio de una ventana con otros amigos (éstos vestidos), en la biblioteca, comprando un ‘pretzel’ e incluso con una pala retirando la nieve de las aceras.

“He recibido muchísimos correos y sólo uno con críticas. Además, no soy una exhibicionista, pero me gusta la adrenalina que acompaña a todo esto”, explica la fotógrafa, que dice no necesitar más que un trípode y unos minutos para realizar sus provocativas fotos.

PLAYBOY


CLASSIFICACIÓ DE LA REVISTA NORD-AMERICANA

La llista de ‘Playboy’ de les estrelles més sexis del 2011 veu la llum

Natalie Portman se suma a habituals de la selecció com Scarlett Johansson i Beyoncé

Dijous, 24 de març del 2011

EL PERIÓDICO / Barcelona

 

La revista Playboy presenta en el número del pròxim mes d’abril la llista anual de les estrelles més sexis del moment. La publicació ja ha avançat els noms de les 27 noies seleccionades, entre les quals hi ha models, cantants, actrius i presentadores de moda.

zoomNatalie Portman, a l'arribar a la cerimònia d'entrega dels Oscars.

Natalie Portman, a l’arribar a la cerimònia d’entrega dels Oscars. MIKE NELSON | EFE

zoomScarlett Johansson.

Scarlett Johansson.

Més informació

Les intèrprets Natalie Portman, Angelina Jolie i Scarlett Johansson són algunes de les escollides per elaborar la llista del 2011. Segons la revista, les noies han estat seleccionades perquè “desprenen la llum de les dones que es mantenen dalt de tot”.

Playboy repeteix noms que ja han aparegut a les seves portades, com Pamela Anderson, que ha aparegut a la primera plana de la revista 13 vegades. A la llista també figura la noia Playboy 2010, Hope Dworacyzk, i Crystal Harris, la promesa d’Hugh Hefner, fundador de la revista.

La llista completa de les més sexis del 2011

Natalie Portman (actriu)
Hope Dworaczyk (model, noia Playboy 2010)
Sophie Monk (cantant, model i actriu)
Tara Reid (actriu)
Brooke Burke (model i estrella de televisió)
Anna Paquin (actriu)
Kendra Wilkinson (model i estrella de televisió)
Halle Berry (actriu)
Candice Boucher (model)
Arianny Celeste (model)
Sasha Grey (model i actriu)
Jennifer Lopez (cantant i actriu)
Kelly Brook (model i actriu)
Michelle Williams (actriu)
Holly Madison (model i estrella de televisió)
Beyoncé (cantant)
Amber Heard (actriu)
Kim Kardashian (model i estrella de televisió)
Pamela Anderson (actriu i model)
Jenni JWoww Farley (estrella de televisió)
Angelina Jolie (actriu)
Claire Sinclair (model, Miss Octubre 2010)
Crystal Harris (model, Miss Desembre 2009)
Christina Hendricks (actriu)
Megan Fox (actriu)
Olivia Wilde (actriu)
Scarlett Johansson (actriu)

Elixir d’ou


 

En blanc i negre

 

SÍLVIA BEL

 25/03/2011

“No està escrit enlloc que m’hagi de morir”. Ho va dir el senyor Punset en una entrevista que li van fer en aquest mateix diari diumenge passat. Vaig conèixer fa uns mesos una persona peculiar que deia exactament el mateix. Vam coincidir en un recital poètic i em va parlar de la seva tasca d’investigació per acabar traient el tema de (ho anomenaré així) l’elixir de la joventut. Segons aquesta persona i tantes d’altres que el secundaven en aquella mateixa festa d’alta alcurnia barcelonina, el seu invent meravellós és capaç de frenar radicalment l’envelliment perquè, permeteu-me que ho expliqui amb les meves paraules i tal com vaig entendre-ho jo, l’elixir en si aconsegueix anivellar, a través de la regeneració cel·lular, les cèl·lules que es moren amb les que neixen i així entrar en un equilibri perfecte en què la vida pot arribar a ser eterna. Jo no hi entenc ni un borrall de tot això i d’entrada em va semblar rocambolesc i fins i tot em vaig mig marejar pensant que havia entrat en la dimensió desconeguda sense saber com. Però de mica en mica he sabut que hi ha persones que paguen un dineral per aquestes diguem-ne xeringues bevibles de l’eterna joventut. Jo mateixa en tinc una bossa al meu congelador, que per cert ja deu haver caducat, regalada pel mateix Dr. Jekyll en un intent fallit d’eternitzar-me.

Senyor Punset, ¿seria possible que vostè ens expliqués si tot això que no està escrit enlloc té a veure amb el que s’està florint en el meu congelador? ¿O és simplement que algú ha descobert la sopa d’all en format avecrem i aquest elixir d’ous de gallina fecundats són el nou placebo de l’alta alcurnia ? Sento una irrefrenable curiositat per saber si quan vostè parla de la improbable pròpia mort és en sentit metafòric o en format xeringa d’ou, i perdoni la meva ignorància.

Vanessa Hudgens, guerrera


 

La joven estrena ‘Sucker Punch’, donde una particular ‘Alicia’, sin conejo, se sumerge en mundos alternativos

25/03/2011

 

 

El miércoles por la noche el tráfico en Hollywood era simplemente infernal. Nunca quedó claro si fue por la lluvia, tan inusual en esta ciudad que paraliza a los conductores, o si fue la decisión de las autoridades de cerrar durante todo el día el Hollywood Boulevard para la premiere de Sucker Punch. Lo cierto es que ésta, realizada en el legendario Teatro Chino, tuvo las mismas características caóticas de la historia que propone el filme, que se estrena hoy simultáneamente en Estados Unidos y en España.

Dirigida por Zack Snyder, el niño mimado del estudio desde que su 300 arrasó en las taquillas de todo el mundo, Sucker Punch es la primera película que ha dirigido que no está basada en un material previamente publicado. Se trata de un guión original en el que se pasó años trabajando, labor que interrumpió para dirigir Watchmen y el filme animado Ga’Hoole: la leyenda de los guardianes 3D. El filme, repleto de efectos especiales como en todas las películas de Snyder, podría describirse como una versión psicodélica e intensamente violenta de Alicia en el país de las maravillas, más allá de que argumentalmente no existan demasiadas coincidencias con el clásico libro de Lewis Carroll.

Sin embargo, hay una inocente protagonista, Baby Doll, papel a cargo de la relativamente desconocida actriz australiana Emily Browning, una chica que pasa sus dias en un nefasto hospital psiquiatrico de Vermont en la década de los sesenta. Y si bien tampoco hay madrigueras de conejo ni sombrereros locos, Baby Doll puede pasar fácilmente a otros mundos fantásticos, en donde ella y sus compañeras de manicomio se transforman en guerreras imbatibles, listas para enfrentarse a todo tipo de seres fabulosos, desde bestias gigantescas, zombis o dragones que lanzan fuego por la boca.

Las cuatro chicas que acompañan a Browning en su travesía son Vanessa Hudgens, a quien recordamos por High School Musical pero que aqui demuestra que ha dejado atrás a la dulce adolescente para convertirse en una mujer hecha y derecha; la también australiana Abbie Cornish, Jena Malone y la norteamericana de orígen asiático Jamie Chung. Es cierto que Sucker Punch tiene elementos de Alicia…, pero también de El mago de Oz y la serie Dimensión desconocida, explica Snyder, quien no sabe exactamente de donde surgió la idea: “fue un proceso de muchos años que comenzó con ciertas ideas visuales que tenía en la cabeza y que fueron evolucionando. Cuando empecé a pensarla, hacer realidad esta película era absolutamente imposible, pero con el avance de la tecnología pude hacerla realidad”, señala.

Aunque ninguna de las chicas llegó el martes a la première con ropas tan atrevidas como las que usan en la película, eligieron un vestuario tan diferente y llamativo que ninguna de ellas pasó desapercibida. Hudgens, quien recientemente estrenó sin mucha suerte Beastly, una versión contemporanea de La bella y la bestia al lado del nuevo ídolo de las jovencitas, Alex Pettyfer, llegó con un impactante vestido de Jenny Packham, y durante su paso por la alfombra roja comentó: “esta fue la experiencia mas liberadora que he tenido en mi vida. Gracias a esta película crecí muchísimo, tanto a nivel físico como emocional, e hice cosas asombrosas de las que yo no creía que era capaz”.