ARA SI ARA NO


Homs respon que el govern espanyol ha d’assumir la seva responsabilitat

El portaveu del govern català afirma que “crida l’atenció” que abans de les eleccions de novembre el dèficit català era correcte
El govern català prepara la reunió sobre els traspassos amb l’executiu espanyol del 10 de març

01/03/11  – barcelona – Redacció

El portaveu del govern, Francesc Homs. Foto: ACN.

El portaveu de l’executiu català, Francesc Homs, ha respost a l’afirmació de Salgado sobre l’incompliment del dèficit, que l’executiu espanyol “alguna cosa hi tindrà a dir”, ja que, segons ha recordat Homs, abans de les eleccions del novembre passat, l’executiu espanyol considerava que el dèficit català era correcte. Homs també ha destacat que aquest dèficit provenia de l’etapa anterior del tripartit. “Cansa que l’Estat vagi prenent decisions, ens faci gastar els nostres diners i després ens critiquin que generem dèficit”, ha dit Homs durant la roda de premsa posterior al consell executiu on s’ha abordat la reunió de la setmana que ve amb el govern espanyol sobre els traspassos a Catalunya. Per Homs, està clar que “aquelles coses que no surtin en aquest semestre tenen poc recorregut”, ha afirmat el portaveu, que no ha volgut revelar l’estratègia que es seguirà per aconseguir els traspassos.

D’altra banda, el consell executiu ha substituït la secretaria de seguretat que fins ara encapçalava Joan Delort per la direcció general de seguretat, i ha nomenat Andreu Joan Martínez i Hernández per dirigir-la.

Francesc Homs que la conselleria s’ha reestructurat així només per raons de “autoorganització” que s’han estudiat en els dos primers mesos de govern, i ho ha desvinculat de la recent renúncia de Xavier Crespo a ser secretari de Seguretat, com havia anunciat el conseller Felip Puig al principi de la legislatura.

Homs ha negat una vegada més que hi hagi un cas Crespo, i ha recordat que l’alcalde de Lloret i diputat del Parlament va al·legar solament raons personals i no polítiques: “De vegades les coses van com van”, ha conclòs sobre l’aposta per Crespo que s’ha vist frustrada.

Rigau, la puta i la ramoneta


 

Xavier Bosch

3cat24.cat

Actualment presenta i dirigeix el programa “Àgora”, de TV3.

Per Xavier Bosch

Com a periodista, és un plaer entrevistar persones que són grans experts del seu tema. Ahir, els dos convidats de l'”Àgora” eren d’aquesta mena. Eren Irene Rigau, nova consellera d’Ensenyament, i Joan Amorós, secretari general del FERRMAD, el “lobby” de 150 institucions europees que malda perquè es faci el corredor de tren de mercaderies que enllaci Algesires amb Sant Petersburg.
Tu, com a periodista, ignorant de gairebé tot i amb els coneixements justos de moltes coses, et prepares per al combat. Et documentes, estudies el rival, mires per on el podràs burxar i per on el podràs sorprendre amb repreguntes i arguments. Abans de l’entrevista creus que podràs cargolar la consellera amb incoherències en els primers dies de legislatura. Però de seguida t’adones que raona, que té les coses clares i que serà difícil enxampar-la. Ho intentes, ho proves, mossegues… Hi ha convidats que miren d’escapolir-se de l’escomesa fugint d’estudi. No va ser el cas d’ahir. Rigau va agafar el toro per les banyes, va parlar clar, i fins i tot va donar un parell d’exclusives, que sempre són d’agrair.
Joan Amorós també va tenir la virtut de dir les coses pel seu nom, sense embuts. No va dubtar a dir que qui més ha costat convèncer perquè apostés pel Corredor del Mediterrani ha estat el govern espanyol. Va explicar que Magdalena Álvarez se’l va rifar, no el va ni rebre i que, a hores d’ara, encara no les té totes, perquè l’Espanya de Zapatero juga amb la dualitat de dir que potencia l’Eix Mediterrani, però no descarta l’Eix Central, que passaria per Madrid, Saragossa i Irun. En termes econòmics no hi ha color, però el govern espanyol continua jugant a la puta i a la ramoneta, fins al punt que el ministre Blanco, que dijous havia de presentar l’estudi tècnic de la seva proposta per al Corredor del Mediterrani, ha tornat a congelar aquesta presentació. Ja fa un any que ho va ajornant i que ens fa passar amb raons. Una vegada més, al govern espanyol no l’interessa apostar per una cosa que pot afavorir Catalunya, encara que, qui més afavoriria seria Espanya. A hores d’ara, Zapatero és un president atemorit, collat pel que diran les tertúlies nocturnes de tres teles fatxes.

LA ESTATUA DE HEREU


Hereu, tenemos que hablar

¡Ellos, los grandes artistas, presentando solicitudes como vulgares chupatintas!

Artículos | 01/03/2011

Quim Monzó

Quim Monzó

 

Vaya por Dios. Ahora resulta que a las autodenominadas estatuas humanas de la Rambla barcelonesa no les parece bien el proceso de selección que el Ayuntamiento ha preparado para decidir cuáles pueden exhibirse y cuáles no. Se quejan de que las reglas municipales son “arbitrarias, irreales e innecesarias”. Dicen que no les parece bien que sólo haya quince en el primer turno (de las 10 de la mañana a las 4 de la tarde) y quince en el segundo (de las 4 de la tarde a las 10 de la noche). También se quejan de tener que presentar una solicitud –¡ellos, los grandes artistas, presentando solicitudes como vulgares chupatintas!– y no les parece bien tener que acreditar haber cursado arte dramático. Y eso de presentar un certificado que demuestre que no tienen deudas por multas o impuestos… ¿Qué insinúan? ¿Que no están al día con Hacienda?

Una estatua digamos humana ha hecho unas declaraciones a la agencia Efe diciendo que el proceso es un atropello. De sus declaraciones, lo más interesante es su nombre: Momia Mala Leche. Ya ven el nivelazo. También ha hecho declaraciones Teodoro, uno de los dos miembros de la estatua Bicicletas: “Estas normas las ha hecho el Ayuntamiento en connivencia con una asociación de estatuas humanas de la que forman parte unos pocos argentinos y que no nos representa a todos”. Según Teodoro, los miembros de esa asociación en la que hay argentinos “quieren sacarse de encima a unos cuantos competidores y han ideado normas irracionales para quedarse con todo el pastel”. Llegados a este punto, dos consideraciones. La primera es que hay un pastel, según reconocen ellos mismos. La segunda: ¿nos encontramos ante un caso de xenofobia? ¿Menosprecia Teodoro a esa asociación pastelera por el hecho de que haya argentinos en ella? ¿Les llama sudacas a escondidas? ¿Podría alguien indicarnos de qué nacionalidad es el tal Teodoro para ver si se trata de un caso de rivalidad “interétnica”?

Pues ¿saben qué les digo? Si a las estatuas supuestamente humanas no les gustan las normas del Ayuntamiento, yo tengo una idea mejor, que ya he expresado en estas páginas en un par de ocasiones. La repetiré tantas veces como sea necesario, hasta que me hagan caso: déjenme un camión volquete (con un Iveco 180 E25 me apaño). En dos pasadas por la Rambla –una coincidiendo con el turno de mañana y otra con el de tarde–, salgo de la plaza Catalunya con un par de amigos y vamos cargando las estatuas, sus máscaras, sus trajes brillantes y sus purpurinas. Al llegar a Colom doy media vuelta, reculo hasta que las ruedas traseras del camión queden a medio metro del borde del muelle, le doy al volquete y las descargo en el mar: ¡splash! A lo Hockney. En esta ocasión añado una nueva oferta: si Hereu acepta mi propuesta, juro brindarle mi apoyo incondicional en las próximas elecciones municipales.