Gilipollisme


JO QUÈ SÉ…

Mourinho, ‘Marca’ i el gilipollisme

Diumenge, 6 de març del 2011

 

 Xavier SardàPeriodista

Dilluns passat, al programa de Fuentes Els matins de Catalunya Ràdio, parlàvem de pel·lícules i actors, i es va derivar després a temes futbolístics, a les queixes de Mourinho i a l’inabastable Barça. Lligant les dues qüestions se’m va acudir dir: «El que és un gran actor és Mourinho, perquè interpreta molt bé el paper de gilipolles. No crec que ho sigui, però l’interpreta a la perfecció». Segons algunes informacions, Mourinho vol demandar-me. Hi té tot el dret, i que els jutges dirimeixin.

La frase pot ser més o menys afortunada però és la que és, i a partir d’aquesta el diari Marca va fer el titular següent: Xavier Sardà: ‘Mourinho és un gilipolles’. Al posar entre cometes la frase se suposa que jo ho he dit textualment, obviant el petit detall que no vaig dir això. Així mateix, redunden en l’equívoc a Ràdio Marca, donant per fet que he titllat de gilipolles Mourinho sense esmentar la frase completa. Amb dos ous.

Naturalment, això els importa tan poc com la veritat, però resultaria molest en un mitjà de comunicació seriós. Quan vaig cometre l’error d’estudiar la carrera de Ciències de la Informació, em van deixar clar que les cometes serveixen perquè el lector entengui que la frase entre cometes és literal. Però això deu haver passat a la història. Vegem algunes utilitats de les cometes en determinada premsa actual:

– «Es posarà entre cometes el que es consideri oportú, ho hagi dit o no ho hagi dit l’autor de la frase».

– «Sempre que es posi alguna cosa entre cometes, es buscarà una frase amb un clar efectisme comercial».

– «Quan es posi alguna cosa entre cometes s’intentarà a més que la frase resultant sigui ideològicament òptima i en coherència amb la concepció predominant en el mitjà de comunicació. Exemple: si un català fa una frase mínimament complexa sobre l’entrenador del Madrid, se simplificarà fins que el lector arribi a la conclusió que els catalans de merda insulten el seu sofert entrenador i, de passada, tota l’afició madridista».

– «Quan es posi entre cometes una frase que no s’ha pronunciat mai i el suposat autor de la frase falsa posi el crit al cel, no se li farà cap cas i aquí pau, i després glòria. El periodisme que escriu entre cometes no pot deixar-se reprimir per queixes rancoroses, i encara menys quan aquestes provenen del bàndol contrari».

Mourinho és un entrenador que sap fer de parallamps com pocs. Si aconsegueix centrar l’atenció, treu pressió als seus jugadors. Insistint a parlar d’horaris i àrbitres, aconsegueix a més una plausible explicació de la distància que el separa del Barça. És per això que pren sentit la meva frase: «El que és un gran actor és Mourinho, perquè interpreta molt bé el paper de gilipolles. No crec que ho sigui, però l’interpreta a la perfecció». ¿S’entén? Si el titllo d’actor és perquè crec que interpreta un paper. És tan obvi, que els seus advocats li desaconsellaran la demanda, malgrat les ànsies de Marca per crear mal rotllo.

Vull saludar tots els madridistes que disfruten del bon futbol i els meus amics madrilenys amb qui vivim una rivalitat de bona gent. Jo què sé.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s