Petit observatori


 

El virus de la ‘inauguritis’

Dissabte, 2 de abril del 2011

 

   Josep Maria Espinàs     Periodista i escriptor

La veritat és que jo no estava al corrent de quin seria l’últim dia autoritzat perquè els polítics poguessin dedicar-se a la bonica escenografia de les inauguracions. «¿Tenim alguna cosa per inaugurar?», devien preguntar els governants de les diverses jurisdiccions. «No importa què» -devien dir al secretari-,

«però ha de ser de seguida, i la qüestió és que hi vinguin periodistes i facin la foto».

El meu dubte me l’ha aclarit Yolanda González, fa pocs dies, quan repassava al diari Público algunes d’aquestes cerimònies. El dia que es convocaven les eleccions municipals per al 22 de maig marcava la baixada del teló propagandístic. S’havia d’aprofitar el temps.

Un governant socialista extremeny va arribar a temps d’inaugurar una escola d’hostaleria, una acció que coronava l’esforç dels 16 actes inaugurals que ja s’havien celebrat. En un poble de Lleó, el PP havia corregut a inaugurar unes pistes esportives l’any 2007, però com que havien perdut les eleccions, la nova alcalde, socialista, va fer tancar les instal·lacions amb l’argument que les obres no estaven acabades. Podien, doncs, tornar a ser inaugurades.

Hi ha polítics que, sense cap possible inauguració a la vista, busquen el mateix efecte propagandístic anunciant una «visita d’obres». Però no els ha estat permès. De tota manera, un cas extraordinari és el del PP valencià. Escriu la periodista que Carlos Fabra va exhibir a la premsa un aeroport buit. I això no és res, al costat d’una altra operació fantasmal d’inauguració. Una alcaldessa va tallar la cinta d’una estació subterrània per la qual no podrà circular cap tren fins d’aquí a un mes. Diuen que va convidar els veïns a passejar pel túnel, com si hagués inaugurat un jardí.

Però el millor acudit, des del meu punt de vista, és el del president de la Generalitat valenciana, que va presentar un hospital inexistent. La frase que va dir és possible que passi a la història: «¡Us vaig prometre un hospital i aquí en teniu la maqueta!».

Confio que l’autora del reportatge i el seu equip comprendran que jo no he pogut resistir la temptació d’aprofitar-me de la seva feina. Només han recollit alguns casos de l’epidèmia d’inauguritis. Em tranquil·litza pensar que no deu fer gaires víctimes. És una infecció contra la qual la població disposa dels oportuns antivirus.

Es tracta d’una pastilleta d’ironiesceptizol, que s’ha de prendre abans de llegir els diaris, escoltar la ràdio o mirar la televisió.

Anuncis

VEURE ESTRELLAS


 

La llum barata que deixa veure estrelles

L’Estany cobra fama mundial al convertir-se en el primer poble d’Europa il·luminat totalment amb led

Dijous, 31 de març del 2011

EDWIN WINKELS (L’ESTANY)

 

Poc després de les vuit del vespre, quan es veu de lluny la neu del Prepirineu tenyida del color rogenc del crepuscle i quan sobre el petit poble de l’Estany (Bages) cau la nit, l’enllumenat públic de la localitat es va encenent a poc a poc. Un sensor no només indica quan es fa de nit, sinó també si aquesta nit és més o menys fosca i si hi ha lluna plena o lluna nova, per exemple. Amb més llum natural, menys llum emeten els fanals.

Un carrer de l'Estany, amb el monestir de Santa Maria, a l'esquerra, il·luminat per llums led.

Un carrer de l’Estany, amb el monestir de Santa Maria, a l’esquerra, il·luminat per llums led. EDWIN WINKELS

 

Han trucat al petit ajuntament des de l’Argentina, Rússia i els Estats Units, i de pobles més pròxims han vingut a veure els seus homòlegs l’alcalde Salvador Tresserra perquè els expliqui i ensenyi el miracle. Ja té sobrenom. No és l’alcalde d’ERC, el seu partit, sinó l’alcalde de LED, sigles en anglès dels díodes emissors de llum.

El setembre del 2009, l’Estany va aconseguir la fita de ser el primer municipi de tot Europa que il·luminava els seus carrers i places exclusivament amb led de baix consum. Va ser fruit d’una idea d’un regidor i d’un pacte aconseguit amb una empresa fabricant de la tecnologia LED, Isoen Energy Solutions, de Mataró, per convertir-se en un poble pilot que acull tot tipus de proves per aprendre i millorar el sistema d’il·luminació.

Amortitzar ràpid

«Hem passat per diverses fases. La primera va ser canviar les bombetes dels 220 fanals existents al poble. L’any passat, vam canviar la llum dels projectors que il·luminen el monestir, que abans ja no s’encenien mai pel seu alt cost. I en la tercera fase acabem de col·locar 30 fanals nous on abans no n’hi havia», explica Tresserra.

La substitució va costar 46.000 euros, encara que una part la van pagar entre la Diputació de Barcelona i l’Institut Català d’Energia. I segons les primeres factures, és una inversió que s’amortitzarà ràpidament. En el primer any, l’estalvi energètic va ser d’un 76%, encara que el descens de la factura era una mica més petit (74%) per l’augment del preu de la llum. Tot i així, de pagar 13.500 euros per any, l’Estany va passar a desemborsar-ne només 3.500. I, de passada, va deixar d’emetre un 80% de diòxid de carboni.

Il·luminar el monestir de Santa Maria, una joia del segle XI que és l’eix central del poble, a mig camí entre Moià i Vic, exigeix ara només 1.800 watts en lloc dels 46.000 d’abans. Els llums led, a més a més, duren 50.000 hores i necessiten menys manteniment. Amb l’estalvi, el poble ha pogut reforçar els serveis socials.

«Al principi hi va haver algunes queixes de veïns. Els semblava que hi havia menys llum, però va ser qüestió d’acostumar-s’hi», diu l’alcalde. Al seu quiosc, Maria Àngels Vila confirma: «Ens semblava molt fosc, però crec que ho han anat millorant. A més, aquesta llum permet, molt més que abans, veure totes les estrelles».

Ja són les nou del vespre tocades quan aquestes estrelles cobren força al firmament, tot i que la llum que emeten els nous fanals sembla forta i clara. Però es dirigeix cap a a baix, no es difumina al voltant. «Des de lluny i de nit», explica l’alcalde Tresserra, «amb prou feines t’adones que t’acostes a l’Estany. En canvi, si vas a Moià, molts quilòmetres abans ja veus un halo de llum al cel».