CUANTA PORQUERIA


  • Diumenge 3 abril 2011,

 

 

 

    Xavier Sardà  Periodista

El PP creix en les seves crítiques a Rubalcaba. Dóna més crèdit a un document d’ETA que al Govern, els cossos policials i el jutge. Diu que Rubalcaba és pràcticament un terrorista. Crec que els del PP eixamplen els ja eixamplats límits de la seva oposició. Resulta suggestiu. Per si els interessa, els brindem algunes idees:

Zapatero és de l’Església de la Cienciologia, que, com és sabut, és una organització amb objectius econòmics. Només les persones exitoses (upstat) poden rebre el processament necessari. És fàcil aconseguir documents que puguin implicar-lo com a membre destacat i fotomuntatges de Zapatero i Tom Cruise disfressats de Xenu. La pertinença a la Cienciologia explicaria per què és inassequible al desànim malgrat la crisi.

SBltJosé Bono és d’Al-Qaida i per això ho dissimula fent-se el catòlic practicant. Els seus trets facials i la dificultat per pronunciar les erres poden resultar decisius per aconseguir demostrar la seva ascendència musulmana.

•Pepiño Blanco és de les Brigades Roges, l’organització terrorista marxista-leninista italiana. Segons el document pertinent, Blanco hauria provocat els controladors fins a aconseguir el caos en l’espai aeri espanyol. La seva connexió amb les Brigades Roges es podria haver establert en un viatge de fi de curs a Roma.

•L’exvicepresidenta De la Vega és dels Tigres Tàmils de Sri Lanka. Enemiga acèrrima dels singalesos, hauria dedicat bona part del seu pas pel Govern a recolzar la minoria tàmil. Amb un document es podria demostrar que els lleus retocs del seu serrell punxegut contenen missatges encriptats per als guerrillers de l’antiga Ceilan.

Artur Mas és khmer roig. És coneguda la seva passió pel Sud-est Asiàtic a El Corte Inglés i per això es va acostar als temibles khmers cambodjans. La seva negativa a realitzar els ajustos pressupostaris que li exigeix el Govern obeeix a tàctiques d’organització insurgent comunista. A la seva vicepresidenta catalana li falten dues assignatures per tenir la llicenciatura de Psicologia, cosa que demostraria les moltes hores que va dedicar a aprendre’s de memòria la vida del líder Pol Pot.

Chaves és de la Baader-Meinhof, una de les organitzacions terroristes d’esquerra radical més actives d’Alemanya. En realitat, Chaves -segons l’adequat document- seria alemany, però es va sotmetre a un intensiu curs d’espanyol amb accent andalús a Frankfurt. Aquesta seria la raó del seu adust caràcter i no ser el típic andalús graciós tipus Morancos.

Suposant que aquest material sigui insuficient per als ideòlegs del PP, també disposem de documents concloents que demostren que Montilla és de Hezbol·là i Elena Salgado, dels Tico Ticos de Puerto Rico. També aconsellem campanyes de descrèdit sexual.

SBlt Carme Chacón seria bisexual i hauria assetjat Rita Barberá obligant-la a vestir de legionària i a cantar El novio de la muerte: «Nadie en el tercio sabía quién era aquel legionario, tan audaz y temerario que a la Legión se alistó….» El document no entraria en detalls escabrosos sobre qui faria el paper de la cabra. Jo què sé…

Anuncis

El nou cor: com més tontes millor


 

MÒNICA PLANAS

 03/04/2011

Abans les notícies i els programes del cor parlaven de l’aristocràcia, les folklòriques que no pagaven a Hisenda i els toreros de primera línia. Ara són un reguitzell d’ex de filles de cunyades que cantaven i cosines de vídues que s’han separat d’un alcalde mafiós. Les darreres incorporacions són Paqui la Coles i Eva la Fandanguilla . Dues germanes molt curtes d’Ubrique. Una assegura haver-se beneficiat el germà de Jesulín i l’altra nega que la seva germana ho hagi fet. I sembla que n’hem de treure l’entrellat. Els estilistes de la televisió les han arreglat perquè no fessin tanta llàstima: les han guarnit amb extensions i texans ajustats, els han canviat la muntura de les ulleres i les maquillen com si fossin models. De la dentadura se n’encarregaran més endavant i les clíniques d’estètica no tardaran a obsequiar-les amb fer-se el nas. El cervell no els hi pot canviar ningú, però tenen les neurones justes per aprendre l’argot televisiu. Ja parlen de ” mis fuentes reservadas de Ubrique “, posen el ” supuestamente ” davant de qualsevol acusació i criden allò de ” ¿Tienes pruebas? ” Diuen que són les noves Belén Esteban. I aquesta última malda perquè no la destronin.

A ‘DEC’ divendres entrevistaven Juncal Rivero. Ella somreia mentre li preguntaven pels seus exmarits i com n’havia tret picossada. Quan li van insinuar que s’havia operat el nas va saltar ofesa i va insinuar que posaria una demanda. Miguel Temprano es va aixecar i se li va col·locar a mig pam de l’orella per detectar-li rastres de la cirurgia estètica. Després va mirar a càmera i va assegurar no trobar-hi res. Quan va tornar a seure María Patiño va executar la seva venjança: ” Tienes un moco que te cuelga de la nariz “. Ell es va netejar el nas mentre es tapava com podia la cara amb els papers del guió. El realitzador tancava pla sobre la nàpia perquè no en perdéssim detall.

No hauria dit mai que un dia enyoraria Lola Flores.

"Tot el que sé de la condició humana ho he après de la prostitució"


Valérie: Tasso:  Valèrie Tasso torna amb un nou llibre polèmic .

 

Fidelitat “Has de ser fidel a tu mateix i lleial a la parella” Pagar per sexe “Els homes que van amb prostitues només volen reafirmar-se com a mascles” Marc legal “Regular la prostitució no servirà de res si no rehabilitem moralment les

Valèrie Tasso torna amb un nou llibre polèmic . FRANCESC MELCION

Valérie Tasso (França, 1969) va saltar a l’arena pública el 2003 quan va publicar Diario de una ninfómana . L’obra, on explicava el seu pas pel món de la prostitució de luxe, es va convertir en un bestseller i ella va passar a ser una estrella mediàtica. Al seu últim llibre, Diario de una mujer pública (Plaza y Janés), explica com va viure tot aquell procés, en què va perdre molts amics, la van criticar per parlar sense embuts i va descobrir que molts homes estaven segurs que diria sempre que sí a les seves proposicions sexuals.

El punt de partida del llibre és la teva transformació de l’anonimat a estrella mediàtica. Com ho vas viure?

Amb molta excitació i molts dubtes al principi, sobretot per l’estigma que em podia caure a sobre. Vaig escriure Diario de una mujer pública per plasmar aquestes sensacions, tot el que em venia al cap.

Escriure llibres com els teus vol dir rebre crítiques. Com ho portes?

Molt bé. El que m’estranya més és que la gent es molesti a criticar-me. Crec que en el fons els que em critiquen m’admiren. Dalí deia que era qui era gràcies als enemics. Jo no tinc enemics però avui s’ha democratitzat l’opinió i tothom opina.

Però què és el que fa enfadar la gent? Que parlis de sexe?

S’enfaden perquè utilitzo la meva llibertat d’expressió i dic tot el que els altres no s’atreveixen a dir. D’altra banda, hi ha una ràbia molt gran perquè estem en una societat supercontrolada on no es pot fumar, on s’ha de ser sempre políticament correcte, on tot està mesurat i on no pots tocar alguns temes delicats.

Com el sexe. De fet, en el teu llibre barreges sexe i famosos. T’han ofert molts diners per revelar els noms de qui parles?

Sí. Em va passar amb Diario de una ninfómana. Em trucaven de programes i apujaven el meu caixet, com si fos una subhasta. Llavors m’oferien diners perquè donés inicials de famoses que es prostitueixen o homes famosos que han pagat per sexe. Em va fer molt fàstic. Ara m’han tornat a oferir diners perquè expliqui qui són els personatges que surten al llibre.

Per què no ho fas?

Perquè és lamentable. Es pensen que els éssers humans som com bestiar, que tots tenim preu, a mi m’ho deien: tots tenim preu. I jo responc: el meu preu és la resistència a tenir preu. Ho he repetit mil vegades.

La majoria d’homes que s’interessen per tu estan casats. La fidelitat no existeix?

Depèn del que cadascú entengui per fidelitat. Jo sempre he pensat que has de ser fidel a tu mateix i lleial a la parella. Si jo sé que a la meva parella li pot fer mal que jo tingui un rotllet d’una nit, no l’hi explicaré mai. Aquesta és la lleialtat. Si tu saps que li farà mal, no l’hi diguis, no insultis la seva intel·ligència.

Imagino que és el que feien aquests homes casats.

Suposo. De fet, tots aquests homes casats que jo he conegut, tant en la prostitució com fora, no busquen el que els hi falta casa. A mi mai em van demanar res estrany. Busquen reafirmar-se com a mascles. Tot això ho he après de la prostitució. De fet, tot el que sé de la condició humana.

Què porta una dona a optar lliurement per la prostitució?

Les noies en general no s’ho plantegen. S’hi troben, ho proven i descobreixen un factor molt important: els diners. En el món de la prostitució de luxe hi ha molt culte als diners. S’acostumen a un ritme de vida que elles, generalment amb pocs estudis i poc més de 20 anys, no podrien tenir. Entren en un cercle viciós i cada cop necessiten més diners.

En el teu cas també van ser els diners?

No. Jo vaig fer un plantejament que no fa ningú. Vaig dir: em faré prostituta de luxe. Havia tingut fantasies sobre aquest tema. Volia anar una mica més enllà, coneixe’m a mi mateixa, perquè en un despatx no ho aconseguia. Per coneixe’s cal palpar la condició humana, i el sexe és la millor manera per fer-ho. És quan cauen les màscares i tot allò social desapareix i et deixes portar.

S’ha de regular la prostitució?

Jo estic a favor d’una rehabilitació moral de les dones o els homes que fan la prostitució. El marc legal només serà vàlid quan hi hagi una rehabilitació moral, el dia que no assenyalem amb el dit la persona que lloga el seu savoir-faire sexual. La regulació no servirà de res si no acabem amb això.

Les teves opinions han fet enfadar moltes feministes.

Fan enfadar les feministes radicals perquè no suporten que digui que la prostitució m’ha ajudat. Jo estic molt d’acord amb la tasca que fan però no entenen que estem en dos plans diferents. Una cosa és exercir la prostitució de manera lliure i l’altra ajudar noies a sortir-ne. Les mateixes feministes que han lluitat a favor de la llibertat individual m’estan retraient que faci ús de la meva llibertat individual. No són coherents. Anaven amb pancartes demanant que les dones poguéssim fer el que ens donés la gana, i ara arriba una dona que fa el que li dóna la gana i diu que s’ho ha passat bé prostituint-se i em salten a sobre.