Mourinho sense flor al cul


 

TU I JO SOM TRES

 

 

     Ferran Monegal

Se segueix confirmant l’enorme utilitat d’un pájarocom Mourinho. Com que això és un no parar deBarces-Madrids i de Madrids-Barces, la construcció de bromes sobre el tècnic madridista dóna resultats televisivament fabulosos i resulta una impagable manera d’escalfar i tensar els partits. A Crackòvia(TV-3) acaben d’estrenar una mena de comedieta de situació, un esquetx llarg, que té com a protagonista, naturalment, Mourinho (Toni Albà), però situat l’any 2036. O sigui, un portuguès vell i arrugat que allà a Lisboa li explica batalletes a un motorista que li porta una pizza. ¡Ah! Mala vellesa la que li pinten a Mourinho. Vint-i-cinc anys després l’home encara està consumit amb la idea deGuardiola, rival a qui no ha paït. Diu, subsumit en un trauma molt profund: «¡Guardiola tenia una flor al cul! ¡Era com si Déu fos del Barça!», i el pizzer (Xavier Serrano) flipava. ¡Ah! Crua situació existencial la del tècnic portuguès respecte del tècnic català de Santpedor. Sol passar entre els divos de qualsevol especialitat. L’excel·lent Tony Bennett, per exemple, sempre va estar relegat a un segon lloc mentre va viure Frank Sinatra. Mourinho, això sí, té la immensa satisfacció de ser peça clau, insubstituïble, a l’hora de construir xous televisius que amenitzin i escalfin els partits. Encara que sigui a costa de baldar-lo a cops, és clar. Aquesta humorística sitcom, aquest viatge al futur entre el tècnic i el pizzer, continuarà, és evident. Com a mínim fins al segon partit de la Champions League entre el Barça i el Madrid, el 3 de maig.

CURANDERO TOCADOR.- Ha seguit atentamentMerceditas Milá aquesta setmana (Diario de…, Cuatro) el cas d’un xaman peruà que diu que cura senyores que estiguin embruixades, o que siguin víctimes de malèfics vodús i martingales semblants. El seu mètode consisteix a despullar immediatament les pacients i grapejar-les per tot arreu. ¡Ah! El cas no és nou. Murris, barruts i cafres n’hi ha a cabassos. Aquí el que és televisivament meditable és el paper de la reportera. Proveïda de càmera oculta es va haver de sotmetre als tocaments delpájaro, per després poder mostrar-nos-els. Home, en lloc d’una humil reportera, col·laboradora, o potser fins i tot becària, hauria d’haver estatMerceditas la que afrontés aquest paper. Al cap i a la fi, és el seu programa. Segur que hauria aconseguit repunts d’audiència bàrbars.

Anuncis