Els putos amos i els ous de Fra Rupert


JO QUÈ SÉ…

Diumenge, 1 de maig del 2011

 

  Xavier Sardà  Periodista

Benvolgut Pep Guardiola, deixa’m que et feliciti per la teva feina i pels teus èxits. Sóc poc original, però és que ho poses molt difícil: ¿què més es pot fer?

L’altre dia vas caure en la provocació de Mourinho i alguns et van criticar. Van criticar sobretot això de «puto amo». És clar, és com si Espriu hagués dit «collons». Com que tens al personal habituat al fet que més que un entrenador de futbol semblis el primer lord de l’almirallat britànic, quan et deixes anar alguns es queixen. Són una minoria, però es queden sorpresos que dins el teu cos físic i la teva ment prodigiosa hi hagi una persona humana. Quin ensurt per a la gente d’upa.

Ja sé que deus pensar que va ser un error. Jo no, però si ho considerés així celebraria igualment que tinguessis alguna relliscada. Et prefereixo imperfecte, Pep. Aquest cop de geni que has tingut, tant en la forma com en el fons t’humanitza.

Has jugat a futbol des que eres petit i saps el que es diu als camps i quin és el llenguatge popular de la penya als estadis. Tu surts d’aquest ambient i detestes l’arbitrarietat

-no la dels col·legiats- i la humiliació. Has passat pel futbol decantant les misèries i metabolitzant només l’essencial i positiu de l’esport. La teva cavallerositat (terme tan antic i tan antigament vinculat a l’esport) està fora de tot dubte… com si haguessis jugat en una lliga entre els d’Esade i el seminari de Barcelona. Això està bé, però, collons, quin gust que dóna veure’t treure el caràcter de tant en tant. Quin puto gust.

Em consta la teva admiració per Rosa Maria Sardà, que recentment ha estat al Lliure llegint i recitantJosep Maria de Sagarra. Un dels poemes de Sagarra és la Balada de Fra Rupert, que explica als quatre vents com els té:

«Els tinc grossos i rodons com els Pares Felipons.

I els tinc nets i sense tites com els ‘Padres’ Jesuïtes.

Els tinc frescos i bonics com els Pares Dominics.

Cadascun em pesa un quilo com els del Pare Camilo.

Se’ls podria portar amb palmes com aquells del Mestre Balmes.

No els tinc tous ni tampoc ‘nanos’ com els tenen els ‘Hermanos’.»

I un llarg i exhaustiu etcètera. Sagarra donant veu a Fra Rupert. Ja ho veus, Guardiola, el gran poeta també es permetia llicències quan li venia de gust. Jo m’atreveixo humilment a una altra estrofa, que diria:

«Tinc al seu lloc els ous, prudents i ben guardats… I no sé com ha sigut, ¡ai senyor!, que el Mourinho me’ls ha tocat».

Guardiola, la teva prudència és un valor, però no el valor. Ets a casa i en aquesta casa no ens espantem perquè de tant en tant et deixis anar com qualsevol altre. És mil vegades més humà el país popular de renegaires

Sí que es podria fer algun matís pel que fa a això d’homologar el Barça a Catalunya. Sent el país de veritat i per tant complex, hi caben els del Barça, els de l’Espanyol, els madridistes, els del Màlaga i els que siguin… Però això, com gairebé tot, tu ja ho saps. Salut i més sort. Jo què sé…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s