El perquè del naufragi del PSC


 

19/06/11  – JAUME SOBREQUÉS I CALLICÓ

 

“El PSC ha fracassat perquè, com a conseqüència de la seva acció de govern, no és percebut per un important sector de la població que li ha donat i li hauria de donar suport com un partit d’esquerres diferent dels altres o de la majoria dels altres de l’arc democràtic”

Els resultats electorals del novembre passat i els que s’han produït aquest mes de maig amb la desfeta dels socialistes catalans han donat lloc a nombroses anàlisis que han intentat explicar les causes que han conduït a aquesta situació. Hi ha hagut interpretacions diverses però, en general, coincidents a assenyalar la manca de credibilitat catalanista del PSC o la seva excessiva submissió al PSOE.

Em sembla, aquesta explicació, massa simplista i que oblida l’anàlisi del grau de fidelitat del PSC a allò que constitueix una part fonamental de la seva raó d’existir: ser un partit d’esquerres.

En aquest intent d’explicar els motius del retrocés socialista, Francesc-Marc Álvaro, en un suggeridor article publicat dies enrere, n’hi ha afegit alguns més. Segons ell, les causes de la crisi del PSC són la manca de lideratge, la burocratització de la gestió dels organismes dirigits pel PSC, el cansament produït entre la ciutadania per tants anys en el poder i “la desconnexió dels segments socials poc o gens concernits pels valors del catalanisme, que passen a votar el PP”. Té raó, però hi ha un altre factor bàsic que la majoria dels comentaristes no acostumen a tenir present.

M’estic referint al fracàs –algú en dirà claudicació o àdhuc traïció– dels socialistes a l’hora de fer polítiques nítidament identificables amb allò que ha de ser la gestió d’un partit que s’autoqualifica d’esquerres. Si acceptem aquest factor per explicar la crisi del PSC, haurem de concloure que el seu eslògan –reivindicat també pels socis dels tripartits– de ser un partit catalanista d’esquerres no s’adequa a allò que ha estat l’acció real de govern impulsada pel PSC.

Si això fos efectivament així, com jo crec, el PSC hauria generat desafecte, i creixent, tant entre els sectors més catalanistes i cada dia més sobiranistes del país com entre les classes populars i la joventut, que no s’han beneficiat de les mesures pròpies de les polítiques d’esquerres. L’exemple més al límit seria el dels aturats, i la pregunta més emblemàtica seria: si governa l’esquera, jo, que no puc accedir a un lloc de treball, tinc més possibilitats de trobar feina que si governa la dreta? Unes altres preguntes que són susceptibles de ser fetes pels sectors socials que acostumaven de manera més majoritària a donar suport al PSC serien aquestes: si governa aquest partit, tindré més facilitats per trobar un habitatge al meu abast?, es posarà fre als desmesurats guanys dels bancs i de les grans empreses i s’abaratirà el cost de les hipoteques?, els peatges de les autopistes baixaran de manera significativa o bé seran gratuïts?, i tantes i tantes altres preguntes que es podria fer el votant d’esquerra a l’hora de donar suport als partits qualificats d’aquesta manera i, sobretot, al PSC.

Un sector important del país, potser aquell que vota per primera vegada, podria també demanar motivacions convincents a l’hora de donar suport a un partit d’esquerres, com diu que ho és el PSC. I, finalment, encara una darrera pregunta que es pot fer un treballador afiliat fins i tot a un sindicat progressista: quina diferència essencial hi ha, a l’hora de resoldre els problemes bàsics que l’afecten, entre votar un partit qualificat d’esquerres o un qualificat de centre, de liberal o de socialdemòcrata?

Aquest fracàs i manca de credibilitat de les polítiques d’esquerres ha portat algun partit a cercar una sortida en el plantejament ecologista, qüestió, aquesta, que, essent molt important, té un poder de convocatòria electoral menor, perquè el convenciment que avui ja no és possible cap política que sigui nítidament agressiva amb el medi ambient està molt generalitzat i no afavoreix l’opció de donar un gran suport a aquells que presenten aquesta opció ecològica com gairebé l’única –almenys des del punt de vista mediàtic– del seu programa polític.

En síntesi, doncs, el PSC ha fracassat perquè, com a conseqüència de la seva acció de govern, no és percebut per un important sector de la població que li ha donat i li hauria de donar suport com un partit d’esquerres diferent dels altres o de la majoria dels altres de l’arc democràtic. Si, a més a més, no acaba d’oferir garanties de ser un baluard de la defensa dels drets nacionals, i econòmics, de Catalunya enfront dels partits espanyols que intenten ofegar i negar els drets col·lectius del poble català, entre els quals el dret a decidir, aleshores ja gairebé haurem tancat el cercle de la comprensió del fracàs del PSC.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s