ACORD


Un acord necessari que dóna resposta al mandat del 25-N

 

Finalment Artur Mas i Oriol Junqueras van segellar ahir un acord de governabilitat que preveu la realització d’una consulta el 2014 perquè Catalunya decideixi si vol ser un nou estat d’Europa. CiU ha acceptat posar data a la principal promesa del seu programa electoral i, a canvi, ERC es compromet a garantir l’estabilitat parlamentària al nou Govern i a donar suport a uns pressupostos que es preveuen sagnants i que obligaran a doloroses retallades. Per parar el cop, l’acord preveu noves figures impositives com la que va aprovar ahir el Govern per als dipòsits bancaris i la recuperació a l’alça de l’impost de successions, entre d’altres.

Es tracta d’un acord necessari i l’única combinació que dóna resposta al mandat popular sorgit de les urnes el passat 25-N. Ara bé, amb aquest pacte, Artur Mas i Oriol Junqueras assumeixen una gran responsabilitat històrica davant del poble català: el repte d’aconseguir que pugui exercir el dret a l’autodeterminació. L’objectiu, tal com ha dit moltes vegades el president Mas, és l’operació política més ambiciosa dels últims 300 anys, i justament per això requerirà altes dosis d’intel·ligència política, generositat i capacitat de resistència. Aquest no serà un Govern qualsevol i, per tant, els seus adversaris tampoc no ho seran. L’objectiu de convertir Catalunya en un estat independent en el marc europeu té detractors molt importants, i no només a Madrid. Caldrà, doncs, que aquesta aliança sigui de ferro, sense fissures ni escletxes, amb mecanismes de seguiment que permetin una relació fluida i un relat conjunt capaç de generar confiança tant a l’interior com a l’exterior.

La societat catalana, que ha demostrat que està disposada a assumir el risc de canviar l’ statu quo , no perdonaria fàcilment que el procés es posés en perill per errors propis. El cabal de confiança dipositat en Artur Mas i Oriol Junqueras, que sumen 1.600.000 vots, és enorme. No decebre’l dependrà només d’ells dos.

Anuncis

FRACAS NACIONALSOCIALISTA


INFRAESTRUCTURES

Fracassa l’intent del PP i del PSOE perquè la UE declari prioritari el corredor central transpirinenc

Brussel·les  18/12/2012

L'eurodiputada del PSC Maria Badia, en la votació sobre els corredors ferroviaris aquest dimarts a Brussel·les. / ACNL’eurodiputada del PSC Maria Badia, en la votació sobre els corredors ferroviaris aquest dimarts a Brussel·les. / ACN

Fracàs de l’intent del PP i del PSOE perquè la Unió Europea declari també prioritari el corredor central transpirinenc. Populars i socialistes només han aconseguit finalment aquest dimarts que el Parlament Europeu aprovi finançar nous estudis de viabilitat sobre el túnel de Canfranc i el tram aragonès rebutjat per Brussel·les. Per 30 vots a favor i només 5 en contra i 5 abstencions, la comissió de Transports de l’Eurocambra ha aprovat al mapa de prioritats proposat per la Comissió Europea l’octubre de l’any passat, que preveu cofinançar amb fons comunitaris fins el 40% del corredor mediterrani fins a Algesires i l’Atlàntic. El ple haurà de ratificar aquesta decisió al gener.

“És una bona notícia per Catalunya que no hagin prosperat cap de les esmenes del PP i del PSOE per modificar aquest mapa”, ha celebrat l’eurodiputat de CiU Ramon Tremosa. En “unes negociacions molt intenses” i “a canvi de suports en altres reglaments i directives”, populars i socialistes espanyols “només han pogut aconseguir que en el futur la Comissió Europea pugui finançar nous estudis de viabilitat sobre el corredor central, si creu que hi ha valor afegit suficient”, ha explicat l’eurodiputat. En la votació sobre el finançament d’aquests estudis de viabilitat de la travessia transpirinenca també hi han participat els eurodiputats de la comissió d’Indústria de l’Eurocambra: la decisió s’ha aprovat per 62 vots a favor i 33 en contra.
També l’eurodiputada del PSC Maria Badia ha celebrat que el corredor mediterrani es mantingui en el mapa de prioritats “tal com s’havia previst”. Badia ha fet una valoració “positiva” de la votació perquè “el corredor mediterrani podrà obtenir fins a un 40% de finançament europeu per canviar l’ample de via” (de l’ibèric a l’internacional), que “és el nostre principal problema”. L’eurodiputada socialista, però, ha advertit que “ara toca fer la feina al Congrés dels diputats” i pressionar el govern espanyol “perquè posi els diners i busqui el finançament privat, aquest 60% que falta”. “Des del Parlament Europeu i la Comissió Europea la eina ja està feta, ara lo toca al govern d’Espanya”. L’informe aprovat té 1.789 esmenes, que s’han ajuntat en una seixantena de compromisos. Badia ha destacat també que el criteri per tenir en compte els aeroports ja no serà el nombre d’habitants de la seva ciutat sinó la quantitat de viatgers, una decisió que, per exemple, beneficiarà l’aeroport de Palma.
L’eurodiputat d’Unió, Salvador Sedó, ha tret importància a l’aprovació de l’esmena que permetrà finançar amb diners europeus estudis de viabilitat sobre la travessia central i ha confiat que, en cas, l’eix mediterrani serà prioritari. “Creiem que en una situació de crisi, i tenint en compte la situació financera de l’Estat, s’ha de prioritzar un corredor mediterrani que és una eina bàsica per a la recuperació i representa el 60% de les exportacions, que és el que ara mateix tiba de l’economia espanyola”, ha defensat Sedó. “Estem convençuts que la Comissió Europea prioritzarà la xarxa que realment és important tant per una qüestió econòmica com per una necessitat de fomentar el creixement”, ha assegurat l’eurodiputat democratacristià.
Les esmenes presentades per la socialista aragonesa Inés Ayala i pel popular castellanomanxec Luis De Grandes en cap cas no han aconseguit afegir aquesta travessia central transpirinenca en el mapa de prioritats proposat l’octubre del 2011 per l’eurocomissari de Transports, Siim Kallas. L’Eurocambra ha donat aquest dimarts el seu vistiplau a cofinançar amb fins un 40% de fons comunitaris el corredor mediterrani fins a Algesires, i amb un tram que arribarà fins a Sevilla passant per Madrid i Saragossa, i l’Atlàntic.
El ple de l’Eurocambra haurà de ratificar ara aquesta decisió, probablement en la sessió del gener a Estrasburg. L’amplíssima majoria amb què aquest dimarts s’ha aprovat el mapa de Kallas fa preveure que també tiri endavant en la sessió plenària. Posteriorment, els representants del Parlament Europeu, de la Comissió i del Consell hauran de negociar. “Veurem si Espanya pot articular una minoria de bloqueig com per empantanar l’aprovació final”, ha advertit Tremosa, que tem que l’executiu de Rajoy encara vulgui intentar ‘ressuscitar’ el túnel de Canfranc en l’últim tràmit.