2013, l’any del poble


 

2013, l’any del poble

ANTONI VIVES

L’any 2013 ha de ser l’any del poble. No com un al·legat retòric sinó com la plasmació del procés col·lectiu que viu el nostre país. L’any 2012 hem perdut la por. L’any 2013 hem de guanyar intel·ligència i maduresa. Ho hem de fer a marxes forçades i possiblement en les pitjors condicions possibles. L’any 2013 és l’any de la Catalunya idea, del país de tots i per a tots. L’any en què hem de consolidar el pensament polític no subaltern que la circumstància ens exigeix. Com ho farem?

Hi ha qui veu la història com una necessitat. Hi ha qui la veu com una suma de casualitats. Nosaltres els catalans hem après que la història no és ni una cosa ni l’altra. Més aviat l’herència contínua del present, un balanç constant entre el que fem i les possibilitats que aquest fer genera en el dia de demà. Si avui Catalunya es planteja de manera madura, adulta, serena, la llibertat és perquè les generacions precedents i les actuals han interioritzat fins a quin punt la llibertat ens és vital per sobreviure. Si avui ens plantegem l’autodeterminació com un horitzó raonable, que vol dir carregat de raó i de sentit comú, és perquè ens estem organitzant per fer possible el procés. Si en canvi en parléssim sense tenir en compte que recollirem el que ara sembrem, seríem uns irresponsables. Estem fent tot el que cal, però?

La història és la suma de multitud de fets individuals i col·lectius, d’infinitud d’actituds que de vegades cristal·litzen en les institucions i de vegades queden emmagatzemades en la memòria del poble esperant el moment adequat. La història és una construcció humana que, per ser afaiçonada, necessita ser guiada atenent a la força col·lectiva i a la capacitat dels dirigents polítics, socials, culturals, econòmics i intel·lectuals de cada moment. Si volem que la nostra història camini pels senders de llibertat que la majoria del poble de Catalunya anhela, caldrà que l’afaiçonem en cadascun d’aquests àmbits, preparant les persones, identificant-ne els caps de brot, els suports reals, destacant-ne els arguments. És una feina callada, que cal fer de baix a dalt i de dalt a baix, donant veu al poble, perquè sense ell, com hem vist l’any que deixem enrere, no som res.

Ara que comença l’any 13, és el moment de parlar de l’any del poble. El poble de Catalunya que es lleva cada dia per anar a treballar, el que pateix la crisi, el que es fa preguntes, el que no té totes les respostes; el que sortí a ocupar els carrers de Barcelona per dir que enterrava el pensament subaltern, que volem ser un poble normal entre els pobles del món, sigui el que sigui aquesta normalitat. Les anomalies no són fortuïtes, que consti, i no totes són conseqüència de l’enemic exterior. Precisament la lliçó és que cal entomar les febleses pròpies amb coratge. Només des d’aquesta consciència són plantejables les fites més ambicioses. No fer-ho així és caure en el xovinisme, és posar-ho massa fàcil als que ens volen mimetitzats en altres normalitats.

Les condicions ambientals, el moment històric d’Europa, no ens és propici. No hi podem fer res. Quantes vegades havíem dit que ens havíem de preparar per aprofitar les escletxes que la història anés produint? No sabem del cert si el que tenim davant és una escletxa o un miratge. En tot cas ens sentim col·lectivament prou forts per generar-la. I també sabem que no hi ha hagut temps propici per a nosaltres: ni la geografia ni la història d’Europa no ens han estat propícies fins i tot quan ho havíem tingut més clar. Doncs bé, ara cal aprendre dels errors d’abans, dels miratges d’abans, de les presses i de les renúncies d’abans. Cal també tenir consciència de la necessitat de preparar-nos espiritualment per tot el que hagi de venir. Som nosaltres els que hem de preparar-nos. Nosaltres vol dir cadascun de nosaltres, individualment, servint des del lloc en què servim: des de la consulta, des de la pissarra, des de la línia de muntatge, des del despatx, la regidoria i el departament; des del casal d’avis, la coral i la conversa de cafè. Tots som poble, i de tots serà el fruit de la nostra tasca diària, constant i metòdica.

Si ho deixem tot en mans de qui té micròfon i pantalla, perdrem. Si ens pensem que aquesta missió històrica ens arribarà d’un dia per l’altre, després d’una convocatòria de referèndum o del que s’hi pugui assemblar, perdrem. L’any del poble ha de servir per construir la llibertat des de cada racó del país. Fer història ja no és llegir els fets des del púlpit de la plaça de Sant Jaume. Tot arribarà. Fer història vol dir, aquest any que comença més que mai, fer-la a cop de mall, a volta de femella, a full de llibre i a força d’esperit. És una tasca del poble i per al poble. Una tasca per a valents com tu.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s