L’ARA destapa la miopia i mala fe del Go


L’ARA destapa la miopia i mala fe del Govern espanyol ! directe!cat http://ow.ly/sYj00

Anuncis

RETROGADA


El ministre més retrograda adverteix els independentistes que Espanya “té els instruments necessaris per defensar la seva sobirania”. El ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, ha aprofitat aquest dijous l’acte d’imposició de la Gran Creu Raimon de Penyafort a sis expresidents del Tribunal Constitucional per advertir i amenaçar als independentistes que “Espanya disposa dels instruments necessaris per defensar -des del més estricte respecte a la Constitució i als drets que reconeix- la sobirania nacional que resideix al conjunt dels seus ciutadans”. Segons Gallardón, “Espanya és una gran nació que val la pena viure i estimar, i per la que mereix la pena lluitar”. Gallardón vol anar a la guerra per derrotar “l’amenaça sobiranista” Ha volgut recordar que tots els ciutadans “som Estat” i han de respectar el “principi de lleialtat constitucional”, però “especialment els poders públics que emanen de la pròpia Constitució”. També ha afirmat que el TC és “una de les pedres angulars que sostenen l’arquitectura de l’Estat social i de dret, i ha recordat que cap amenaça ha fet que cap dels seus president “claudiqués davant els nombrosos desafiaments als què al llarg d’aquests anys s’ha enfrontat l’Estat de Dret”. Espanya, una gran nació…. i per la que mereix la pena lluitar… Segons el ministre, la fortalesa de les institucions espanyoles “és la millor garantia del futur amb què compta Espanya, que “és una gran nació que val la pena viure i estimar, i per la que mereix la pena lluitar”. A més, “disposa dels instruments necessaris per defensar, des del més estricte respecte a la pròpia Constitució i als drets que s’hi reconeixen, aquesta sobirania nacional que resideix al conjunt dels seus ciutadans”.

Sala i Martín desfà els arguments d’un article polèmic publicat a El País


Notícies

Dilluns 20.01.2014 06:00

L’autor, César Molinas, és economista i ex-dirigent del PSOE · L’article, que va sortir ahir, anava contra la independència

Ahir el diari El País publicava un polèmic article sobre Catalunya signat per César Molinas, economista i ex-dirigent del PSOE de Madrid. L’escrit, fortament comentat i contestat a través de les xarxes, deia, per exemple, que Catalunya s’havia desenvolupat gràcies al decret de Nova Planta de Felip V i comparava el model de societat de ‘l’independentisme menestral’ amb el dels ‘hòbbits’ de l’obra ‘El senyor dels anells’. També exposava arguments contra la independència de Catalunya, que va ser replicats per l’economista Xavier Sala i Martín amb un article al seu bloc. 

Diu Molinas que Catalunya necessita Espanya perquè ‘les reformes que s’han de fer a Catalunya són similars a les que s’han de fer al conjunt d’Espanya’ i també perquè ‘Catalunya necessita ambició’: segons Molinas, les empreses catalanes són petites respecte de les espanyoles i l’estat té l’ambició que manca a Catalunya. 

Sala i Martín li respon que tots dos arguments són falsos: ‘Fa trenta anys que intentem canviar les institucions dins d’Espanya i si alguna cosa ha quedat clara és que ha estat impossible. De fet, jo penso que l’aspecte més positiu de la independència és que ens dóna l’oportunitat de canviar les coses […],  de fer el que hem intentat fer durant trenta anys i que no hem pogut fer dins d’Espanya.’ I posa d’exemples el sistema educatiu, les regles de joc polítiques, les infrastructures o el sistema judicial. 

Sobre el segon argument, recomana a Molinas que repassi les vint empreses més grans de l’estat espanyol segons el seu valor a l’Íbex-35 i miri quines són catalanes: ‘S’emportarà una sorpresa. […] Catalunya té el 16% de la població d’Espanya i, per tant, si els catalans fossin igual d’ambiciosos que els espanyols, ens tocaria tenir el 16% de les grans empreses d’Espanya (és a dir, 3,2 empreses de les vint haurien de ser catalanes). Si fem el recompte veurem que a la llista de les vint primeres, hi apareixen Abertis, Gas Natural, CaixaBanc, Banc Sabadell i Grífols. És a dir, en lloc de les 3,2 que pertocaria, hi ha cinc empreses catalanes entre les vint més grans.’ Això sense tenir en compte, afegeix, ni el capital català, ‘que té una gran importància en altres empreses com Telefónica o Repsol-YPF’, ni les empreses que ‘podrien tenir capital català si el govern de Madrid no ho hagués evitat’. Per tant, conclou: ‘Si l’ambició d’un poble es mesura pel nombre de grans empreses que hi ha al país (i això és el que sembla suggerir el senyor Molinas), resulta que els catalans no únicament no som menys ambiciosos que els espanyols sinó que, aproximadament, som el doble d’ambiciosos que ells. Si ens prenem, doncs, l’argument de Molinas literalment, si el que necessitem és ambició i aquesta ambició es contagia, no només no ens cal quedar-nos a Espanya sinó que hauríem de sortir-ne corrents abans no se’ns encomani la seva falta d’ambició!’

Cap al final de l’article, Sala i Martín fa ús de la ironia: ‘Una de les persones més llestes del PSOE ha estat pensant durant molts dies per trobar dues raons que ens portessin a voler quedar-nos a Espanya, i resulta que cap de les dues no té validesa.’

Som i serem unilaterals


 

Diu Mariano Rajoy que amb Catalunya no s’hi pot dialogar perquè ha presmassa decisions unilaterals, i es queda tan panxo. Estarem d’acord que aquest home porta fatal el jet lag transatlàntic després d’anar a fer somriures de sòmines al Despatx Oval. Tothom dret, que ens parla de decisions unilaterals el cap d’un govern que ha aprovat a cop de majoria absoluta algunes de les lleis més impopulars de la història recent de la democràcia espanyola. Això sí, que dos terços del Parlament de Catalunya sol·licitin a Madrid la competència per celebrar un referèndum és d’una unilateralitat fastigosa, digna del més absolut menyspreu per part del govern espanyol. Potser que s’hi vagi acostumant perquè si alguna cosa hem après en tot aquest procés cap a la independència -o cap on sigui- és que la distància més curta entre dos punts és una línia recta i unilateral.

L’expressió popular Val més demanar perdó que demanar permís cobra més sentit a mesura que se superen les ensopegades del passat. Ser unilateral, tirar pel dret sense encomanar-se a Déu ni al diable és egoista i temerari, cert. Però ara per ara esdevé l’única manera efectiva -i valenta- de fer evident que s’ha pres una decisió ferma. Més encara quan l’experiència i les patacades demostren que resulta inútil l’alternativa de sotmetre’s a la impossible aprovació i conformitat d’instàncies i burocràcies que fa segles que s’hi han posat de cul. Per més que l’hem cuidat, se’ns ha pansit el lliri que dúiem a la mà.

Que no ens faci vergonya reconèixer-ho, no calen eufemismes. Enfront l’eterna negativa caparruda i l’absència de voluntat de diàleg, cal ser unilateral per no perdre el nord. Alguns provaran de parar-nos els peus, altres reconeixeran la legitimitat d’una embranzida que ve de lluny. L’evolució natural i l’instint de supervivència han portat Catalunya a emprendre una direcció. Ningú podrà negar el mèrit als qui, amb consens, suport popular i multilateralitat, han arribat a ser unilaterals.

Quim Morales

‘Catalunya repta Madrid’


Ampli ressò de la premsa internacional a la petició del Parlament per celebrar la consulta

Diaris com ‘Le Figaro’ o ‘The Guardian’ informen de la votació d’aquest dijous

ACN Londres | Actualitzada el 16/01/2014 21:38

  •  

La portada de l”International New Yorl Times’ d’aquest divendres

Algunes de les principals capçaleres de la premsa internacional recullen aquest dijous en les seves edicions digitals la informació de la petició del Parlament de Catalunya a Madrid de celebrar un referèndum. Mitjans com ‘Le Figaro’, ‘The Guardian’, ‘Le Soir’, ‘The Wall Street Journal’ o ‘Le Nouvel Observateur’informen que la majoria dels diputats de la cambra han votat a favor de demanar la transferència dels poders per fer laconsulta, tot i que remarquen que el govern de Mariano Rajoy s’hi negarà. Amb tot, també precisen que Catalunya podria tirar endavant amb la consulta igualment o fer eleccions plebiscitàries. L’edició internacional del ‘New York Times’, dedica al tema l’espai destacat de la portada, amb fotografia inclosa.

El francès ‘Le Figaro’ assegura que el Parlament ha votat a favor d’organitzar un referèndum d’independència i ha enviat una petició al Congrés. El diari assenyala que Rajoy “ja ha fet saber que no acceptarà l’organització de la consulta, argumentant que és contrària a la Constitució”. El rotatiu francès afegeix que una “gran majoria dels catalans volen que Madrid els permeti pronunciar-se sobre el seu futur” tot i que “no estiguin necessàriament a favor de la independència”.

El diari britànic ‘The Guardian’ publica un teletip d’AP que assegura que la votació d’aquest dijous és una “fita després d’anys de protestes massives dels catalans, que estan profundament orgullosos de la seva cultura i llengua”. La informació publicada pel rotatiu adverteix, però, que la votació és “simbòlica”. “Catalunya pot demanar permís a Espanya per fer un referèndum d’independència, però Madrid encara té el poder de dir ‘no’, i és gairebé segur que ho farà”, explica.

El teletip, que també publica l’irlandès ‘The Independent’, assegura que la Unió Europea “estarà mirant de prop” els desenvolupaments a Catalunya perquè també hi ha un referèndum a Escòcia i altres moviments secessionistes al continent. “La temporada europea de fervor separatista va començar dijous amb els diputats catalans votant a favor de demanar el dret de fer un referèndum d’independència d’Espanya”, diu la peça publicada pel ‘New York Times’.

L’agència Reuters també informa de la votació, i assegura en el seu teletip que els polítics catalans es preparen “per a una batalla amb l’implacable govern central”, del qual destaca que s’ha “oposat” a la consulta. Reuters assegura que la petició del referèndum és “un repte” per al president espanyol, Mariano Rajoy, que s’hi oposarà per “raons constitucionals”. La notícia ha estat publicada, entre d’altres, pel ‘Chicago Tribune’, amb el títol ‘Catalunya repta Madrid‘.

L’agència internacional de notícies assegura que hi ha moltes “incerteses” sobre el futur d’una Catalunya independent en el marc de la Unió Europea però afegeix que els polítics catalans “confien que les tradicions democràtiques d’Europa permetrien que es reescrivissin les normes per respectar l’autodeterminació si els catalans demostressin en una votació que volen tenir el seu propi país”.

Neix a Espanya un moviment ciutadà a favor de la consulta


 

 
Defensen que la democràcia no ens els fa por i que estan “encantats” que escocesos i catalans puguin parlar i decidir el futur que desitgen. El nou moviment farà la competència al de Rivera.

Un grup persones reconegudes del món de la cultura, el periodisme i l’activisme social i polític, llencen el manifestMoure fitxa: convertir la indignació en canvi polític amb la intenció de fer una crida a “una candidatura per la recuperació de la sobirania popular” de cara a les properes eleccions al Parlament Europeu i reclamen “una altra Europa, justa, la dels drets i la democràcia, no la de la rapinya i el menyspreu als pobles”. En el punt 2 del seu manifest reivindiquen una “democràcia real basada en la sobirania dels pobles i en el seu dret a decidir el seu futur lliure i solidàriament”, dona suport explícit a la celebració de la consulta convocada a Catalunya per al 9 de novembre.

 

Un moviment clarament d’esquerres que aposta per un procés participatiu obert a la ciutadania sense les ambigüitats del moviment Ciutadà de Rivera
“És la ciutadania la que ha de decidir, no la minoria egoista que ens ha portat fins aquí, que, davant d’uns governs al servei de la minoria de l’1% reivindiqui una democràcia real i que defensi els salaris i pensions dignes, una fiscalitat progressiva perquè paguin més els que més tenen, que persegueixi el frau fiscal, que rebutgi els acomiadaments en empreses amb beneficis, i que aposti pel repartiment de tots els treballs, inclòs el treball domèstic i de cures no remunerat “, expliquen en el seu manifest, on reclamen el dret a l’habitatge digne, paralitzar els desnonament i aprovar la dació en pagament retroactiva, com exigeix ​​la Plataforma d’ Afectats per la Hipoteca, També inclou el rebuig a “les privatitzacions de serveis públics i béns comuns : l’educació, la sanitat, la justícia, el transport i la informació”, entre altres.
El mediàtic Pablo Iglésias podria ser el cap de llista
” És temps de valentia i de no deixar que es tanqui la finestra d’oportunitat que el compromís de tanta bona gent ha obert. Necessitem una candidatura unitària i de ruptura, encapçalada per persones que expressin noves formes de relacionar-se amb la política i que suposi una amenaça real per al règim bipartidista del PP i del PSOE i per als que han segrestat la nostra democràcia “, afirmen, i conclouen que “els que signem aquest manifest estem convençuts que és el moment de fer un pas endavant i que donant- ens trobarem molts més” .
La lista de signants: Jaume Asens (abogado), Albano Dante-Fachin (editor de la revista Café amb Llet),  Santiago Alba Rico (filósofo), Jorge Riechmann (poeta, activista ecologista ), Jaime Pastor ( Profesor CC. Políticas UNED), Cecilia Salazar-Alonso (activista de la Marea Verde-Madrid), Juan Carlos Monedero (profesor), Teresa Rodríguez (profesora de secundaria, delegada sindical y parte de Marea Verde Andalucía), Francisca Camacho (limpiadora de la Universidad de Cádiz y delegada sindical), Laura Mingorance (estudiante de la Universidad de Cádiz y parte de la Asociación Estudiantil Contra la Precariedad), Jesús Jaén (activista de la Marea Blanca-Madrid), Carmen San José (activista de la Marea Blanca-Madrid), Javier Cordón (activista de la Marea Blanca-Madrid), Sixto Casado (sindicalista ferroviario), Antón Gómez Reino-Varela (activista social), Elena Maeso (activista de la Oficina Precaria), Tristán Meyer (La Tuerka), Bibiana Medialdea (Profesora de economía de la UCM), Olga Abasolo (socióloga), Raimundo Viejo Viñas (Profesor de Ciencias Políticas de la UdG), Germán Cano (Profesor de Filosofía de la U. de Alcalá), Rita Maestre (estudiante) y Alejandro García (delegado sindical en McDonalds).


NOTÍCIES RELACIONADES