Carolyn Leckie: ‘S’hauria d’amenaçar


Carolyn Leckie: ‘S’hauria d’amenaçar el govern espanyol amb l’expulsió de la UE’ – VilaWeb

Anuncis

Wyoming:


Wyoming: “Hi ha alguna cosa més miserable que dir d’algú que s’ha contagiat de ebola que en el pecat porta la penitència?”

El presentador de ‘El Intermedio’ respon a les acusacions de Federico Jiménez Losantos cap Teresa Romero: “Deuen pagar molt bé perquè valgui la pena fer un periodisme tan menyspreable”

PÚBLIC Madrid 2014.10.10 11:23 Actualitzat: 2014.10.10 11:53

 

Aquest dijous a la nit el programa El Intermedio, de La Sexta , feia un repàs del tractament que han fet durant aquests dies periòdics com La Razón o ABC del cas Teresa Romero, contagiada per Ebola i que roman en estat crític a l’hospital Carlos III de Madrid. La presentadora Sandrá Sabatés fa un repàs per les informacions i editorials d’aquests dos diaris que, segons assegura, “no sabem si amb la intenció d’informar o la de tapar la responsabilitat del Ministeri i la de la Conselleria de Sanitat”, han decidit posar el focus de la crisi de l’ebola gairebé exclusivament en la infermera contagiada, que va admetre que podria haver-se contagiat a tocar-se la cara amb un guant amb el que va recollir l’habitació de Miguel Pajares, missioner mort també per Ebola.

Com és costum, el Gran Wyoming analitza els comentaris d’Sabatés amb ironia i sarcasme.I en una les seves reflexions, es pregunta si el periodista que escriu un dels editorials no s’haurà qüestionat si de veritat ha estudiat cinc anys de Periodisme “per acabar escrivint aquestes barbaritats”. I critica també que l’ABC en el seu editorial demani als mitjans i la ciutadania que no fomentin l’alarmisme pel cas d’ebola quan en la seva edició digital publiquen una notícia en què s’explica “com construir un búnquer en cas d’epidèmia”.

Sandrá Sabatés continua amb el seu repàs als que culpen de tot a Teresa Romero i salta a locutors i presentadors d’ultradreta com Ángel Expósito, Federico Jiménez Losantos i Alfonso Merlos. Sabatés dóna pas al que havia dit el locutor de esRadio i adverteix que els espectadors estiguin atents perquè no té desperdici. “Teresa bastant desgràcia té, en el pecat porta la penitència. Però és que ha posat en perill a molta gent i ha estat ocultant al metge de capçalera que havia estat cuidant malalts de Ebola i per descomptat espero que no tot el personal sanitari sigui com Teresa, que amaga al propi metge seus antecedents mèdics, que és el que ha fet aquesta criatura “, etziba Jiménez Losantos.

Paraules davant les quals Wyoming no pot contenir: “Hi ha alguna cosa més miserable que dir d’algú que s’ha contagiat de ebola per assistir de manera voluntària a un malalt d’Ebola que en el pecat porta la penitència?”. I continua: “De debò que m’està dient que el pecat és tocar-se accidentalment la cara i la penitència és contagiar-se de ebola?”. I remata: “Han de pagar molt bé perquè valgui la pena fer un periodisme tan menyspreable. Ara s’entén millor allò que va publicar El País sobre que aquest mitjà (esRadio i Libertad Digital) va rebre 400.000 euros de diner negre del Partit Popular en forma de participacions. Segurament eren 200.000 euros per defensar el Govern, 100.000 per fer merda als altres i la resta per als cafès de Jiménez Losantos “.

    Per què el PP mai té la culpa


     

    Els fets demostren al llarg dels anys que els governs del Partit Popular mai han assumit cap responsabilitat en les pitjors crisi del país i han optat sempre per estratègies que acabin culpant les opcions amb menys recursos o possibilitats de defensar-se

    ANA PARDO DE VORA Madrid 2014.10.09 14:08 Actualitzat: 2014.10.09 15:56

     

    La ministra de Sanitat, Ana Mato, en el punt de mira per la crisi del ebola.  EFE

    La ministra de Sanitat, Ana Mato, en el punt de mira per la crisi del ebola.EFE

    L’estratègia del PP, tant al Govern central com en el madrileny, de culpar de forma virulenta a l’auxiliar d’infermeria Teresa Romero del seu propi contagi de ebola-la han acusat de “mentir” i “ocultar” els seus símptomes-, ha encès a l’opinió pública, el malestar es porta fent palès en les xarxes socials des de dilluns.

    No obstant això, tal com es pot comprovar al llarg dels anys i de la gestió del Partit Popular en diversos governs, aquest fet no és nou i, donant resposta a la dita “en política no existeixen les casualitats”, l’actuació dels conservadors respondria sempre a una calculada estratègia de bolcar la seva pròpia responsabilitat en diverses de les pitjors crisi d’aquest país sobre els elements amb menys opcions de defensa, sigui un gos o sigui un jutge.

    – Crisi del ebola (2014). El gos Excálibur de Teresa Romero va ser el primer a ‘assumir “la seva responsabilitat en el contagi de la seva propietària i va ser sacrificat ahir pel Govern madrileny. Ni estava contagiat ni es va demostrar en cap moment que la millor decisió fos matar; a l’inrevés, i més enllà del component afectiu de la mascota de Romero, els científics van demanar que seguís viu per estudiar-lo. La següent a ser assenyalada com a culpable pel PP ha estat la pròpia contagiada, que es va tocar la cara amb el vestit de protecció després d’atendre al missioner García Vell, infectat a l’Àfrica. Que el protocol del Ministeri d’Ana Mato estigui incomplet i ignori part de les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut sobre la retirada dels equips de protecció és el de menys.

    – Tragèdia a Ceuta (2014). La conclusió d’Interior és que els 15 immigrants que van intentar arribar a Espanya nedant a la frontera del Marroc amb Ceuta són culpables de la seva pròpia mort per ofegament. Que el material antiavalots de la Guàrdia Civil (boles de goma, pots de fum i cartutxos de fogueig) impactés contra els febles nedadors és el de menys. Que altres 23 immigrants fossin retornats al Marroc de forma il · legal, també. Que el director de la Guàrdia Civil i amic del president del Govern, Arsenio Fernández de Mesa, mentís, no compta. La culpa és dels immigrants per estar desesperats.

    – Accident ferroviari a Santiago de Compostela (2013). Segons el Govern, només el maquinista que conduïa el tren, Francisco José Garzón, va ser el responsable de fer xocar l’Alvia al revolt ‘A Granderia’ de Angrois, a 3 km. de Santiago de Compostela (La Corunya) i que morissin 80 persones i hagués desenes de ferits i traumatitzats. La insuficient senyalització de la via, el precari sistema de seguretat per als canvis bruscos en l’alta velocitat (220 a 80 km / h), les recomanacions contínues dels maquinistes perquè es resolguessin aquestes i altres deficiències, la distracció de Garzón per la anomenada de treball rebuda en el tram de frenada o el senyal avançada de 4 km en via lliure són el de menys. No hi ha hagut una sola responsabilitat de l’Administració i el responsable segon del Ministeri de Foment, Rafael Catalá, va ser ascendit a ministre de Justícia fa unes setmanes.

    – Cas Bankia (2012-sense tancar). Que Miguel Blesa, company del col · legi d’Aznar, utilitzés Caja Madrid com el seu propi mas per comprar a polítics de PP, PSOE i IU i sindicalistes, fent-los rics i fent-se ell més ric encara a costa de estafes (preferents) als seus clients és el de menys. Que la caixa madrilenya passés a ser un banc presidit per Rodrigo Rato, exvicepresident d’Aznar i president de l’FMI, en una operació que ha espletat les arques públiques no compta. L’únic condemnat per ara a 17 anys d’inhabilitació és el jutge que es va atrevir a fer trepitjar la presó Blesa, Elpidio Silva.

    – Cas Gürtel (2009-sense tancar). El primer a caure va ser el jutge que va començar la investigació de la trama de corrupció incrustada en el Partit Popular, Baltasar Garzón. El Tribunal Suprem va condemnar a onze anys d’inhabilitació al magistrat que també va tractar d’obrir un procés sobre el règim franquista. Que bona part dels empresonats per la Gürtel, inclòs el capitost Francisco Correa, estiguessin en el casament de la filla d’Aznar oa les administracions i orgànics del PP és el de menys.

    – Crisi econòmica (2007-sense concloure, encara que Rajoy diu que està acabant). La conclusió del Govern és que els ciutadans, que han viscut per sobre de les seves possibilitats demanant crèdits fins per respirar, són els responsables de la crisi, per això són ells els que han de suportar les retallades i les baixades de sous. La irresponsabilitat (i il · legalitat en molts casos) de les entitats financeres, les lleis encoratjant l’especulació immobiliària redactades pel Govern Aznar, la manca de control dels mercats i la corrupció per enriquir-des de les institucions són el de menys. O són culpa dels ciutadans que trien als que governen la seva vida.

    – Accident del Metro de València (2006). 43 morts i 47 ferits. La culpa segons la Generalitat Valenciana encapçalada per Francisco Camps (PP) va ser del conductor, Joaquín Pardo, un dels morts. La insuficiència dels sistemes de seguretat per ser fins a 40 vegades més barats que els de la resta dels metres d’Espanya, un revolt on ja hi havia hagut un descarrilament el 2003 sense que es prenguessin mesures posteriors i les finestretes de plàstic sense subjecció dels vagons van ser el de menys. No assumir responsabilitats polítiques.

    – Atemptat de l’11-M (2004). 198 morts, prop de 2.000 ferits i incomptables traumatitzats.El Govern de José María Aznar va tractar en va de culpar la banda terrorista ETA, amb crides als mitjans de comunicació, circulars a instàncies internacionals i rodes de premsa dirigint la responsabilitat als etarres. El procés judicial per aquest atemptat va concloure que van ser fanàtics gihadistes qui van organitzar i van cometre l’atemptat, però alguns sectors conservadors, encara avui, continuen insistint que ETA hi era i és culpable.

    – Yak-42 (2003). Van morir a Turquia 62 militars espanyols i 13 membres de la tripulació. Al capdavant del Ministeri de Defensa, Federico Trillo-Figueroa. Es van demostrar manipulacions en els cadàvers, errors en la identificació, precipitació per celebrar els funerals d’Estat, pressions des del Ministeri a les famílies dels militars morts, … Els culpables: 3 militars que rebien ordres, però que segons el Govern de José María Aznar, van actuar pel seu compte, cosa inèdita en les Forces Armades Espanyoles. Des del sector conservador, també es va intentar informar sobre pilots de l’Est borratxos i hostesses ucraïneses Dormilonas, però els documents oficials van tirar per terra aquestes especulacions sobre la tripulació i sí van recollir el mal estat de l’avió sinistrat, l’elecció es va mostrar com un cúmul de subcontractes amb diners perdut pel camí. Es van obrir 6 processos judicials i no hi va haver ni una dimissió al Govern. Trillo és avui l’ambaixador d’Espanya al Regne Unit.

    – Enfonsament del Prestige (2002). L’únic culpable va ser el capità del petrolier enfonsat el 2002 davant les costes gallegues, Apostolos Mangouras. O potser “algú” més, ja que segons Ana Botella llavors: “A la catàstrofe del Prestige només hi va haver un culpable: el vaixell”. Que el ministre de Foment, Francisco Álvarez-Cascos, o el president de la Xunta de Galícia, Manuel Fraga, estiguessin desapareguts de cacera a les primeres i decisives hores de la catàstrofe és el de menys.

    Artur Mas ensenya les cartes a “The New York Times”


     

    La consulta continua però el president diu que “no arrossegarà el país a una crisi constitucional si el vot és considerat il•legal”. Les plebiscitàries al calaix a l’espera del consens de les forces proindependència

    El president Mas assegura al diari nord-americà en una entrevista d’aquest dimarts  que “Catalunya continua en el camí de la consulta del 9 de novembre”, però puntualitza que no “arrossegarà el país a una crisi constitucional si el vot és considerat il·legal”. Mas també explica que el partits pro-consulta han acordat provar “una altra manera” per esquivar l’oposició de l’Estat espanyol a la consulta, sense especificar quina és al mesura. També assegura que no hi ha pla B i que si no pot convocar una consulta legal “continuarà una estratègia a llarg termini per assolir la independència de Catalunya amb un avançament electoral en forma de plebiscit”, i subratlla que les plebiscitàries són només una tercera opció, que guarda dins d’un calaix que només s’obrirà si hi ha consens entre les forces pro-independència, cosa que per ara no existeix.


    “Qui lluita pot guanyar o perdre, però qui no lluita ja ha perdut”
    Mas assegura que “Rajoy ha creat un clima d’hostilitat institucional” i que la seva posició ha esdevingut insostenible pel rebuig del president espanyol, Mariano Rajoy, que s’ha negat reiteradament a parlar d ela consulta “fins i tot després del referèndum fracassat sobre la independència d’Escòcia del mes passat”, i  subratlla  que no té previst dimitir si no es pot celebrar la consulta en la data prevista,  però reconeix que això seria un fort cop per ell.

    Del 9N a unes eleccions plebiscitàries amb DUI o la dimensió desconeguda…


     

    POLÍTICA doble fletxa ÚLTIMA ACTUALITZACIÓ DIJOUS, 9 D’OCTUBRE DE 2014 05:00 H

     
    Arriba el moment de prendre les decisions definitives, de buscar la millor alternativa en clau de país i sembla que la millor solució són unes plebiscitàries amb DUI, és a dir, el trencament amb Espanya

    Arriba l’hora de la veritat per a la classe política, la ciutadania que s’ha mobilitzat ho té clar i molt clar, un cop Espanya no vol negociar ni tant sols la celebració d’una consulta, només queda el camí del trencament democràtic amb Espanya, i això passa per unes eleccions plebiscitàries amb uns acords de mínims per proclamar una Declaració Unilateral d’Independència, i si existeix majoria absoluta desprès de les eleccions, un govern constituent representatiu de totes les forces independentistes que estableixi un nou marc legal d’aquest nou estat. En definitiva, un procés constituent que trenca amb Espanya i força a Europa a establir un procés negociat basat amb la democràcia que certifiqui i faci el procés de separació just entre Espanya i Catalunya.


    L’ANC, Òmnium i altres entitats han de sumar esforços per a unes plebiscitàries amb DUI
    És hora de començar a pressionar la classe política de manera clara, si es vol una llista unitària cal deixar molt explícit que la DUI marca el camí, una DUI sense dilacions, i un calendari constituent. Llavors veurem el que de veritat volen i fins on estan disposats a arribar els partits del país.
    Tindrem llista unitària independentista tal i com exigeix l’ANC i Òmnium?
    Si aquesta llista ha de ser liderada per Mas i Junqueras, amb membres de la societat civil i oberta a altres partits polítics, caldrà que la DUI en sigui la peça clau, i caldrà que el president Mas digui si vol anar a totes i sense embuts cap a un procés constituent, si Mas dona llargues o intenta allargar el procés la llista unitària no serà possible.
    Són possibles dues llistes unitàries independentistes, una entre CiU i ERC i societat civil i una altre entre ICV i la CUP i resta de la societat civil?
    En el cas de CiU i ERC ja ho hem explicat, en el cas d’ICV-EUiA i la CUP sembla impossible, segurament per l’actitud d’ambigüitat permanent dels eco-socialistes, en aquests moments estan més pendents de Guanyem i Podemos que no pas d’unes eleccions plebiscitàries, si que pot ser possible una llista encapçalada per la CUP amb Procés Constituent i entorns d’aquests moviments.
    Què passa si nó tenim llista unitària independentista? Serà possible desprès una DUI?

    Tots serà més complicat, serà molt més difícil tenir un acord posterior per fer una DUI, a menys que alguns dels partits clarament independentistes aconseguir una majoria absoluta. Per tant, si no existeix acord previ anirem a unes eleccions on cada partit es presenta per separat a no ser que el partit de govern aconsegueix un acord amb el PSC per arribar a final de legislatura. Acord segurament complicat i que comportaria un gran desgast a CiU i que podria reforçar als republicans amb unes municipals a pocs mesos vista.
    Qui guanya amb unes eleccions on cada partit es presenta per separat?
    Segons totes les dades demoscòpiques publicades, seria ERC qui guanyaria les eleccions i CiU passaria a segona força i amb una pèrdua d’escons, un canvi de papers que faria difícil un acord de govern entre els dos principals partits, a més, suposaria un resultat negatiu de CiU que obriria un crisi important dins el partit. Ens podríem trobar amb una situació complicada de governabilitat de difícil sortida i espanya es fregaria les mans.

    Patrick Modiano wins the Nobel prize in literature


     

    French novelist Patrick ModianoPatrick Modiano is known to shun the media and rarely gives interviews. Photograph: AP

    Patrick Modiano has been named the 107th winner of the Nobel prize for literature.

    The 69-year-old is the 11th French writer to win the prestigious prize, worth 8m kronor ($1.1m or £700,000).

    His name was announced at a short ceremony in Stockholm with Peter Englund, the Nobel Academy’s permanent secretary, reading a citation which said Modiano won “for the art of memory with which he has evoked the most ungraspable human destinies and uncovered the life-world of the occupation”.

    Modiano is well known in France but something of an unknown quantity for even widely read people in other countries. His best known novel is probably Missing Person, which won the prestigious Prix Goncourt in 1978 and is about a detective who loses his memory and endeavours to find it.

    The writer was born in a west Paris suburb two months after the second world war ended in Europe in July 1945.

    His father was of Jewish Italian origins and met his Belgian actor mother during the occupation of Paris, and Modiano’s beginnings have strongly influenced his writing.

    Jewishness, the Nazi occupation and loss of identity are recurrent themes in his novels, which include 1968’s La Place de l’Etoile – later hailed in Germany as a key post-Holocaust work.

    He owes his big break to a friendship with a friend of his mother, the French writer Raymond Queneau, who was first introduced him to the Gallimard publishing house when he was in his early 20.

    Modiano, who lives in Paris, is known to shun media, and rarely accords interviews. In 2012, he won the Austrian State Prize for European Literature.

    Englund said: “Patrick Modiano is a well-known name in France but not anywhere else. He writes children’s books, movie scripts but mainly novels. His themes are memory, identity and time.

    “His best known work is called Missing Person. It’s the story about a detective who has lost his memory and his final case is finding out who he really is: he is tracing his own steps through history to find out who he is.”

    He added: “They are small books, 130, 150 pages, which are always variations of the same theme – memory, loss, identity, seeking. Those are his important themes: memory, identity and time.”

    Modiano’s win was not a total surprise, with Ladbrokes quoting odds of 10/1 for him earlier this week, fourth favourite behind the Kenyan writer Ngugi wa Thiong’o (7/2), the Japanese novelist Haruki Murakami (4/1) and the Belarussian journalist Svetlana Aleksijevitj.

    The winner is chosen by an academy consisting of 18 prominent Swedish literary figures. This year 210 nominations were received, 36 of which were first timers. That became a 20-name longlist and then a five-name shortlist.

    Last year’s award went to the Canadian short story writer Alice Munro.

    The Nobel announcements have been going on all week, and will conclude with the peace prize and prize for economics on Friday and Monday respectively.

    On Wednesday Stefan Hell of the Max Planck Institute for Biophysical Chemistry, Göttingen, William Moerner of Stanford University in California, and Eric Betzig of the Howard Hughes Medical Institute in Virginia won the chemistry prize “for the development of super-resolved fluorescence microscopy”.

    On Tuesday Shuji Nakamura of the University of California, Santa Barbara, shared the physics prize with Isamu Akasaki and Hiroshi Amano of Japan for “the invention of efficient blue light-emitting diodes which has enabled bright and energy-saving white light sources”.

    And on Monday, British-US scientist John O’Keefe and married couple May-Britt and Edvard Moser from Norway won the Nobel prize in physiology or medicine for discovering the brain’s “inner GPS”.

    Worth 8m kronor each, the Nobel prizes are always handed out on 10 December, the anniversary of prize founder Alfred Nobel’s death in 1896. Besides the prize money, each laureate receives a diploma and a gold medal.

    Nobel, a wealthy Swedish industrialist who invented dynamite, provided few directions for how to select winners, except that the prize committees should reward those who “have conferred the greatest benefit to mankind”.