Mor Gustau Biosca


 

El futbolista, referència de l’equip blaugrana a la dècada dels cinquanta, ha mort als 86 anys | Es caracteritzava per tenir una tècnica exquisida amb la pilota

Futbol | 2014.11.01 – 11: 18h | Darrera actualització: 2014.11.01 – 15: 51h

Mor Gustau Biosca

Gustau Biosca fcbarcelona.es

 

Madrid. (EP) .- L’exfutbolista del FC Barcelona Gustau Biosca , referència de l’equip de la dècada dels cinquanta i capità del Barça de les Cinc Copes , ha mort aquesta matinada als 86 anys, segons ha informat aquest dissabte el club català.

El defensa de l’Hospitalet de Llobregat va jugar al conjunt blaugrana de la temporada 1950-51 a la 1957-58, sent titular indiscutible. Defensa contundent, amb gran força física, Biosca es caracteritzava per tenir una tècnica exquisida amb la pilota, fet poc habitual en els defenses de l’època, i destacava per la seva gran visió de joc des de l’eix de la defensa, que li permetia realitzar passades de llarga distància.

Biosca va néixer el 29 de febrer de 1928 a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona) i els seus inicis futbolístics es remunten a les categories inferiors del FC Barcelona.

La temporada 1950-51 va pujar al primer equip i es va convertir en un central peça clau del ‘Barça de les Cinc Copes’ del curs següent, format per Ramallets, Martín, Biosca, Seguer, Gonzalvo III, Bosch, Basora, César, Kubala, vila i Manchón.

Dins d’aquest llegendari onze va ser uns dels jugadors més mediàtics i populars, en gran part pel seu caràcter obert. Molt amant de les bromes, el massatgista Àngel Mur Navarro recordava que de vegades a Biosca se li havia de posar un esparadrap a la cella perquè tothom veiés que s’havia lesionat.

Amb Ladislao Kubala i César Rodríguez va formar un trio d’amics inseparables, companys d’experiències dins i fora del camp. L’amistat va arribar a tal extrem que a un dels seus fills li va cridar Cèsar i al setembre de 1963 el va batejar a la Capella del Camp Nou, amb el seu amic César Rodríguez de padrí.

No obstant això, Biosca va patir una greu lesió a Atocha el 1957 que va trencar la trajectòria que havia forjat amb el FC Barcelona. Arran d’això es va integrar al filial barcelonista del Comtal per intentar recuperar la seva forma física, encara que mai va poder aconseguir-ho, per la qual cosa es va retirar el 1958 després de 187 partits amb la samarreta blaugrana.

El seu palmarès el componen dues Lligues, quatre Copes d’Espanya, una Copa Eva Duarte, una Copa Llatina i una Copa de Fires, a més d’onze internacionalitats amb la selecció espanyola.

El 7 febrer 1962 el club li va tributar un homenatge, juntament amb Gonzalvo III, amb la disputa d’un partit entre el Barça i el Peñarol de Montevideo. Posteriorment va ser entrenador i ajudant de Ladislao Kubala a la selecció espanyola i responsable del combinat sub-21.

Anys més tard, entre 1993 i 2000, sota la presidència de Josep Lluís Núñez, va ser directiu del FC Barcelona encarregat de la relació amb els jugadors. També va ser durant molts anys el ‘alma mater’ de l’Agrupació Barça Jugadors.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s