DE INCOPETENTE A PRESIDENTE


 

La realitat és molt tossuda, també la constitucional

Rajoy no sols tanca els ulls a la realitat catalana, sinó que també ignora l’essència de la Constitució

ACTUALITZADA EL 23/09/2015 00:00 CONTINGUT PREMIUM

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va deixar ahir severament tocat el discurs tremendista de la por sobre el qual l’unionisme ha basat fins ara la campanya. Un dels seus punts centrals era que els ciutadans d’una Catalunya independent perdrien la ciutadania europea: la idea que Catalunya i els seus ciutadans quedarien fora d’Europa. Però ahir el president, sense adonar-se’n, va fer miques aquest estantís argumentari. Ho va fer en directe, davant els micròfons radiofònics, i demostrant un preocupant desconeixement ni més ni menys que de la mateixa Constitució espanyola, que en el seu article 11.2 explicita que “cap espanyol d’origen no podrà ser privat de la seva nacionalitat”. Per tant, si es produís la independència de Catalunya, ningú no tindria per què perdre la nacionalitat espanyola i, en conseqüència, tampoc l’europea. I això al marge de si fos o no reconeguda com a estat. Descol·locat, Rajoy va fugir d’estudi. Però la seva incapacitat per rebatre una evidència constitucional deixa fora de joc l’estratègia unionista.

El lapsus presidencial demostra dues coses. En primer lloc, fa evident que vagi com vagi el procés cap a l’estat propi, no té per què trencar-se la seguretat jurídica. Mentre la independència de Catalunya no sigui reconeguda, els seus ciutadans a efectes legals mantindran el mateix estatus nacional i, per tant, també la ciutadania europea. I el mateix passaria a nivell institucional: si no es reconeix el nou estat, no es pot expulsar de la Unió Europea una Catalunya que seguiria sent part d’un estat membre.

I, en segon lloc, la badada de Rajoy denota la incapacitat d’entendre l’autèntica naturalesa del problema, que no és constitucional o d’estat de dret, sinó d’esperit democràtic. L’independentisme no respon a cap radicalitat il·legal ni és una bogeria improvisada, sinó que busca donar sortida política a un anhel col·lectiu, pacífic i profundament democràtic; respon a una realitat nacional amb arrels històriques i amb un projecte de futur. Pretendre situar aquesta realitat fora de la llei i evitar dialogar-hi no farà que deixi d’existir. La realitat és molt tossuda. També la realitat constitucional.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s