JOC DE GOLFOS


 

Fiat i Starbucks van pactar amb Luxemburg i Holanda per evadir impostos

Brussel·les reclama 30 milions a les dues multinacionals, que van defraudar gràcies a acords signats durant els mandats del president de la CE, Jean-Claude Juncker, a Luxemburg, i el del vicepresident, Frans Timmermans, a Holanda

 

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker / EFE

La Comissió Europea ha donat avui el primer pas decisiu contra els pactes fiscals que alguns països van signar amb multinacionals amb l’objectiu d’evadir impostos. La Comissió Europea declara il·legals els acords fiscals –’tax rulings’, en anglès– de la cadena de cafeteries Starbucks als Països Baixos i l’empresa d’automòbils Fiat a Luxemburg. Ambdues companyies hauran d’entregar entre 20 i 30 milions d’euros cada una, la quantitat que l’executiu comunitari calcula que van evadir en impostos.

La comissària de Competència, Margrethe Vestager, espera que amb l’anunci s’enviï un missatge als governs dels estats membres i grans companyies que aprofiten per evadir impostos. “Els ‘tax rulings’ redueixen artificialment la càrrega fiscal a les companyies i no estan en línia amb les normes comunitàries en matèria d’ajudes d’estat. És il·legal”, ha declarat Vestager.

Brussel·les investiga 65 casos més d’empreses, dels quals els únics que són públics són els d’Apple (amb Irlanda) i el d’Amazon (també amb Luxemburg)

La sanció anunciada avui reobre el debat i les suspicàcies sobre el paper que l’actual president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va tenir en els ‘tax rulings’. Mentre es permetien que centenars d’empreses s’aprofitessin d’avantatges fiscals durant els pitjors anys de la crisi econòmica, els ciutadans europeus s’empassaven l’amarga píndola de l’austeritat. Tot plegat es va produir en la mateixa època en què Juncker va arribar a ser ministre de Finances del seu país, primer ministre i president de l’Eurogrup –entre 1995 i 2013–. Així mateix, el vicepresident primer de la Comissió Europea, l’holandès Frans Timmermans, formava part del govern del país, com a ministre d’Afers Europeus, quan Holanda va començar a aplicar els pactes fiscals a Starbucks.

Amb la decisió d’avui, Brussel·les obliga les multinacionals a tornar els diners que no han pagat ens els últims anys. En el cas de Fiat, des del 2012, i en el de Starbucks, des del 2008. La xifra exacta de quant hauran de pagar encara no és clara. Segons ha avançat Vestager, són els estats que van afavorir les empreses els que hauran de precisar quina és la quantitat que han de tornar, però obligatòriament haurà de rondar entre els 20 i 30 milions d’euros, basats ens els impostos que no van pagar i els seus interessos. Els Països Baixos i Luxemburg hauran de ser els encarregats de recuperar els diners, i no la Comissió Europea.

Segons ha explicat Vestager, l’acord entre Fiat i Luxemburg es va produir a través de la seva filial, que ofereix serveis financers a les empreses del seu grup i obté beneficis fiscals il·legals superiors als 20 milions d’euros. Starbucks també utilitzava la seva filial europea per evitar pagar: pagava a alts preus grans de cafè a Suïssa i uns “substanciosos” drets a una altra filial al Regne Unit, per aquesta raó la seva base imposable era menor i pagava menys impostos.

Guia per entendre com s’estalvien impostos les multinacionals a Luxemburg

La Comissió Europea admet que la devolució “no és una xifra espectacular”, però Vestager assegura que “no és l’objectiu”, sinó que el que pretén és establir un precedent i enviar un avís als estats. Per si mateixos, els ‘tax rulings’ no són il·legals, tot i ser èticament reprovables, segons ha subratllat en diverses ocasions Vestager. Aquests acords entre empreses i governs permeten a les companyies saber per avançat quin serà el tractament fiscal que s’aplicarà al país i obtenir avantatges, cosa que no és necessàriament irregular. La il·legalitat es troba quan un estat decideix afavorir una empresa i no una altra. Tot i que no només les empreses van actuar malament, els països no seran multats perquè la normativa comunitària no ho permet. Sols en cas que els estats siguin incapaços de recaptar els diners, el Tribunal de Justicia de la UE sí que els podria imposar una sanció per negligència.

La pràctica dels ‘tax rulings’ va sortir a la llum fa gairebé un any, quan el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació va desvelar que 340 empreses es van aprofitar del flexible règim fiscal luxemburguès, on pagaven un simbòlic 1% en impostos. El Gran Ducat es va escudar, i segueix fent-ho ara, en el fet que no és l’únic país que ofereix ‘tax rulings’. Aquest mateix matí, el ministre de finances luxemburguès, Pierre Gramegna, ha lamentat la decisió de Brussel·les: “ Luxemburg està en desacord amb les conclusions arribades per la Comissió Europea en el cas de Fiat i es reserva tots els seus drets”.

Tanmateix, com ha recordat Vestager avui, “més casos podran venir”, ja que actualment Brussel·les està analitzant prop de 65 casos d’empreses. Formalment oberts, es troben els casos d’ Apple, a Irlanda, i Amazon, també a Luxemburg. Així mateix, estan sota vigilància els pactes fiscals a Malta, Irlanda, Xipre, els Països Baixos, Luxemburg i el Regne Unit. Tot i que també ha demanat explicacions a altres països sobre l’impost de propietats, entre ells a Espanya, França, Hongria, Portugal i Bèlgica.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s