Jordi Mercader Periodista. Ada Colau, arma de doble tall @mercajordi L’atractiu polític de l’alcaldessa conviu amb la falta d’un relat consistent i il·lusionant de la ciutat FERRAN SENDRA Ada Colau, arma de doble tall Dimarts, 22 de novembre del 2016 Barcelona es governa en minoria des del 2006 i des d’aleshores cap alcalde ha aconseguit ser reelegit. ¿És el futur que espera Ada Colau? L’alcaldessa passa per un moment delicat: no va poder aprovar el Programa d’Actuació Municipal, ni les ordenances fiscals ni ara el pressupost per al 2017, i té pendent una moció de confiança a més de l’amenaça d’una moció de censura, que ve a ser el mateix. Colau és víctima d’una aritmètica electoral que va configurar un ple laberíntic, convertit en ingovernable per la línia vermella dibuixada en les institucions pels partits independentistes. Paradoxalment, la mateixa geometria que impedeix pactes a favor seu la blinda contra aliances en contra seu. La qüestió, doncs, no és que l’hagin de fer fora de l’alcaldia al gener, sinó que el conflicte polític en el plenari i el soroll mediàtic associat és un obstacle per capitalitzar l’obra de govern. Aquest és el primer pas per perdre unes eleccions, encara que el baròmetre reflecteixi la satisfacció dels barcelonins per la seva gestió. És cert, hi ha una gestió molt d’acord amb els seus plantejaments ideològics, concretada, bàsicament, en la despesa social, que ha augmentat dels 180 milions de l’últim pressupost de Trias als 330 actuals. En l’àmbit de la vivenda, estan canviant la tendència regressiva del parc públic de pisos de lloguer social dels últims anys. A més, han reiniciat la reforma urbana als barris i han posat en marxa el pla del Besòs. Però l’embolic polític ho enfosqueix tot. Les desgràcies no són totes atribuïbles a la composició del ple o al mèrit de l’oposició. Tan veritat és que els seus adversaris no volen pactar amb ells per empènyer-los a l’abisme com que els comuns han demostrat poca habilitat en la negociació. Gerardo Pisarello va al·ludir a un excés de doctrinarisme i tenia raó. També les discrepàncies entre regidors adscrits als diferents partits de BC han ajudat a crear una imatge de falta d’autoritat quan no de competència interna: els dubtes a la superilla, la relliscada amb el tancament del zoo, la crisi del top manta; fins i tot la idea de la remunicipalització de la companyia de l’aigua o la creació d’una funerària pública tenen en comú un punt d’improvisació poc apropiat per guanyar en credibilitat. De totes maneres, res del que passa a l’ajuntament s’entendria sense considerar la personalitat de Colau. Una arma de doble tall. La inestabilitat municipal provocada per l’assetjament de l’oposició s’explica, en part, com un atac preventiu a les expectatives electorals adjudicades a l’alcaldessa en altres àmbits. Per l’altra, el seu indiscutible atractiu polític ofereix a la ciutat una magnífica plataforma de projecció mediàtica, encara que ella, sovint, la inverteix en la seva militància com a activista humanitària i justiciera universal. Potser per dissimular el seu gran dèficit, perquè Colau no disposa encara d’un discurs consistent, emotiu i il·lusionant de Barcelona. Periodista.


Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s