‘La política criminal’


País > Principat

‘La política criminal’ del PP contra el procés d’independència, explicada per Ernesto Ekaizer

El periodista explica de manera gràfica tot l’entramat de l’operació Catalunya contra l’independentisme i els polítics sobiranistes ‘Deu minuts és molt poca estona.’ Així ha començat la intervenció a la comissió del parlament sobre l’operació Catalunya el periodista Ernesto Ekaizer, l’últim dels compareixents a la sessió d’avui, després de l’ex-jutge Elpidio Silva i del col·lectiu Drets. Ekaizer ha començat explicant de manera gràfica el funcionament d’aquesta operació d’estat contra el procés i els polítics sobiranistes: ‘L’operació Catalunya és una part d’un seguit d’activitats de caràcter policíac, polític i d’intel·ligència que es desenvolupa des de l’arribada del Partit Popular al govern espanyol, el desembre del 2011.’

‘Hi ha un conjunt d’activitats que es fan a Espanya –igual com als Estats Units durant els anys cinquanta hi hagué les ‘activitats antiamericanes’– que tant el PP com determinats quadres de la policia del PP preparen abans de l’arribada al govern de Mariano Rajoy’, ha dit. Segons ell, l’operació Catalunya és una de les parts centrals d’aquesta trama, perquè l’any 2012 ja es comença a veure la força dels partits independentistes i la possibilitat d’un referèndum i de la independència: ‘La resposta del govern del PP és una resposta del Ministeri d’Interior, és una política criminal.’

Ekaizer ha explicat que el PP es pensava que els problemes de corrupció a les administracions catalanes podien ser una palanca per a destruir l’evolució de l’independentisme i per això van desenvolupar una ‘política criminal’: ‘En lloc de donar una resposta política, la que sigui, desenvolupen una política criminal, i les dades que he investigat ho corroboren.’

L’esquema del funcionament de l’operació Catalunya
L’estructura policíaca depèn del director general de la policia espanyola, Ignacio Cosidó, just per sota del ministre d’Interior. Tanmateix, tota la força de l’activitat policíaca és en un nivell inferior, en l’anomenada Direcció Adjunta Operativa (DAO). ‘La DAO és el centre nerviós de l’activitat de la policia i de la intel·ligència policíaca’, ha explicat.

De la DAO en depèn una unitat clau: la Unitat d’Afers Interns. Formalment, regula i intervé en les qüestions interpolicíaques. L’home clau en aquesta unitat és el comissari Marcelino Martín Blas, un home del PP i mà dreta de Cosidó. També depèn de la DAO la Unitat d’Intel·ligència, una unitat de coordinació de caràcter polític que fa el que vol i aplega informació. L’operació Catalunya és una petita unitat dins la Unitat d’Afers Interns que depèn directament de Marcelino Martín Blas.

El comissari José Luís Olivera, personatge central
Ekaizer explica que el comissari José Luis Olivera és un personatge clau: ‘Probablement és l’home més ben informat de l’estat espanyol’, diu. Olivera es vincula amb la Unitat d’Intel·ligència per a transmetre informació. En aquesta unitat hi ha tres noms importants: José Manuel Villarejo, Bonifacio Díaz i, també central, José Àngel Fuentes Gago. Gago actua a la Unitat d’Intel·ligència, però és el director de gabinet de la Direcció Adjunta Operativa. Fuentes Gago –relata Ekaizer– és qui viatja amb un dels avions privats a Suïssa per comprar la captura de pantalla fictícia del compte fals de Xavier Trias, ex-batlle de Barcelona. A això cal afegir-hi l’Oficina Antifrau, que té contactes amb tothom i fa el doble joc: ‘Als partits independentistes els ven una cosa i als de Madrid una altra.’

Tots treballen, també, amb dues empreses: Método 3 i Check-In. ‘Método-3 la coneixeu tots i Check-In depèn del temible Paco Álvarez, la gran figura del GAL de l’època de la lluita contra ETA.’

Elpidio Silva: ‘A Espanya no hi ha separació de poders’
El primer en comparèixer, l’ex-jutge Silva, ha criticat durament l’estat espanyol i l’ha qualificat de règim, no pas de democràcia. En aquesta línia ha assegurat que no hi ha separació de poders i que el poder judicial és un ritual sense voluntat de cercar la veritat. I ha afegit que l’operació Catalunya només pot haver estat creada des del Ministeri d’Interior espanyol.

Anuncis

LA MANDANGA DEL CASTOR


 

‘Salvados’ descobreix la martingala del ‘projecte Castor’

El programa de Jordi Évole treu a la llum un document secret del Ministeri d’Indústria que demostra les irregularitats del projecte

'Salvados' descobreix la martingala del 'projecte Castor'

 

EL PERIÓDICO / BARCELONA

Diumenge, 14 de maig del 2017

El programa de Jordi Évole ‘Salvados’ ha acomiadat la temporada descobrint un document secret del Ministeri d’Indústria que mostra clarament les irregularitats que van marcar el conegut ‘projecte Castor’. Aquest document intern (datat el febrer del 2012) explica com el projecte es va iniciar el 2007 amb un pressupost de 400 milions d’euros d’euros i va acabar tres anys després en 1.272 milions d’euros, i que el concurs que es va redactar per a aquesta concessió es va fer a mida perquè se l’emportés una sola empresa, ACS, propietat de Florentino Pérez.

El conegut programa de La Sexta ha analitzat en l’últim episodi de la temporada el deute milionari que, haurem de pagar tots els espanyols pel denominat ‘projecte Castor’: construir un magatzem subterrani de gas natural davant les costes de Castelló i Tarragona. Un macroprojecte que ha acabat en un fiasco monumental: El Govern es va veure obligat a aturar la construcció per una sèrie de terratrèmols a la zona provocats precisament per les obres. I, sorprenentment, això no ho assumeix l’empresa constructora, sinó els ciutadans, per una curiosa clàusula del contracte de concessió. I el deute puja a 2.500 milions d’euros, que es pagaran a través de les factures de llum i gas dels pròxims 30 anys.

Tal com va explicar a aquest diari el mateix Jordi Évole abans de l’emissió del reportatge, el ‘projecte Castor’ és un “fiasco que farà parlar molt”, i que el que expliquen a La Sexta “no agradarà a Florentino Pérez“, que, a més de president del Reial Madrid, és el responsable del grup ACS, màxim accionista de l’empresa que té la concessió del ‘projecte Castor’, Escal.

A ‘Salvados‘ s’explica també com hi ha hagut polítics que, amb les seves decisions, han facilitat aquest fiasco: José Montilla, Joan Clos, Miguel Sebastián i José Manuel Soria, ministres d’Indústria, tant del PSOE, com del PP.

En l’entrevista que Évole els fa al programa, Montilla i Clos se’n renten les mans. Clos: “La decisió de tirar endavant el projecte no la vam atorgar nosaltres”. Montilla:” Jo soc responsable de les coses que vaig fer com a ministre i que porten la meva firma al BOE. Del que no he firmat… no ho soc, ¿oi?”. El periodista català assenyala en el seu programa que, en el jutjat de Vinaròs que investiga el cas, hi ha 20 tècnics i cap polític.

El periodista parla també amb el president de la concessionària, Escal, Recaredo del Potro, que explica que la polèmica clàusula que els blindava, en cas de fracassar el projecte, va ser una exigència dels bancs: “La vam demanar perquè els bancs ens van dir que si no, no ens finançaven. Tot això hi vam tractar amb l’Administració de Clos“.

També destaca al programa de La Sexta les declaracions de l’eurodiputat Ernest Urtasun, que apunta la rapidesa del Govern a l’hora d’abonar una indemnització de 1.400 milions a la constructora, sense depurar responsabilitats.  “La constructora queda totalment rescatada amb els diners dels ciutadans -sentencia Urtasun-. I els inversionistes que van posar els diners van cobrar tots. És un cas clar de socialització de pèrdues i privatització dels beneficis, de capitalisme d’amiguets”.