Drets Humans


Com es pot portar Espanya davant el Tribunal de Drets Humans? Set preguntes i set respostes

Analitzem les possibilitats que hi ha de dur la justícia espanyola davant el Tribunal Europeu dels Drets Humans i com pot ser de decisiu aquest organisme

Per: Roger Graells Font

10.02.2018  

 

El Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), també anomenat Tribunal d’Estrasburg, és la instància a la qual podrien recórrer els presos polítics independentistes una vegada esgotada la via judicial espanyola. Aquest tribunal examina les possibles vulneracions de drets que recull el Conveni Europeu de Drets Humans i té jurisdicció sobre cinquanta-set estats que formen part del Consell d’Europa. És a dir, és un tribunal internacional que va més enllà de l’àmbit de la Unió Europea.

El judici contra els dirigents independentistes encausats per rebel·lió i sedició pot començar a la tardor. És previst que el jutge Pablo Llarena acabi la instrucció les setmanes vinents, una volta hagi pres declaració a la resta d’encausats citats al Tribunal Suprem espanyol.

Fins ara, diversos juristes han assenyalat les irregularitats en les interlocutòries de Llarena que justifiquen que Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Joaquim Forn continuïn en situació de presó preventiva. També s’ha criticat que la justícia espanyola sobrepassa els límits constitucionals. És el cas de les acusacions de rebel·lió en un context de no-violència en què s’intenta fabricar un relat per a justificar que l’actuació dels cossos policíacs espanyols a Catalunya va ser culpa de l’actitud de resistència passiva i pacífica de la ciutadania i de les crides a la mobilització. I també de les mesures cautelars que ha dictat el Tribunal Constitucional espanyol contra la candidatura de Carles Puigdemont a la investidura.

Tenint en compte aquesta situació i les condemnes a presó que pugui haver-hi els mesos vinents contra els dirigents de l’independentisme, una via a explorar és la justícia europea. En principi, la jurisprudència del Tribunal d’Estrasburg és aplicable al dret intern espanyol i, per tant, els jutges de l’estat espanyol haurien d’aplicar-la. Exposem algunes preguntes amb resposta sobre les possibilitats de recórrer a la justícia europea per a analitzar les actuacions que duen a terme els tribunals espanyols.

Quan es podran portar les decisions de la justícia espanyola al TEDH?
Quan s’hagin esgotat tots els recursos de la via interna. En el cas de la presó preventiva de Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart, davant la negativa del Suprem, cal presentar un recurs d’empara al Constitucional. Aquesta setmana, el TC va admetre a tràmit els recursos de Sànchez i Cuixart, i una volta es pronunciï les defenses ja podran presentar un recurs al TEDH. Pel que fa al judici, quan hi hagi la sentència del Suprem, es podrà recórrer en contra abans de presentar un recurs a Estrasburg.

Quant temps pot tardar una sentència del TEDH sobre els presos polítics?
Diversos anys. Potser sis o set. La lentitud és una de les característiques de la justícia europea. Depèn del nombre de demandes obertes sobre un estat afectat, del sistema de prioritats que estableix el mateix tribunal. A vegades, la resolució pot escurçar el termini, en funció de la gravetat de la violació de drets.

Durant aquest temps, el TEDH pot obligar Espanya a alliberar els presos?
Sí. En els recursos, les defenses poden demanar mesures cautelars a Estrasburg perquè alliberi els presos polítics mentre examina si s’han vulnerat els seus drets fonamentals i si el judici que han rebut ha estat just i imparcial.

Què pot examinar el TEDH?
Els drets fonamentals vulnerats, com ara la llibertat d’expressió, les detencions, el dret de participació política, la llibertat de consciència. Estrasburg també pot analitzar l’aplicació dels tipus penals previstos (en aquest cas, rebel·lió i sedició) contra els presos i les condicions d’imparcialitat i independència del tribunal.

Poden obligar la justícia espanyola a repetir el judici?
Sí. Si el Tribunal d’Estrasburg conclou que no s’han donat les condicions per a un judici just o bé que no és justificada l’aplicació dels tipus penals de rebel·lió i sedició, pot sentenciar que l’estat espanyol ha de fer repetir el judici de tal manera que no es vulnerin els drets fonamentals dels encausats.

Es pot recórrer en contra de les mesures cautelars del TC contra la investidura de Puigdemont?
Sí. Puigdemont i JxCat poden recórrer contra les mesures cautelars del TC perquè no hi ha cap tribunal de rang superior en l’ordenament jurídic espanyol. També poden demanar que el TEDH suspengui les mesures cautelars del TC en un termini curt mentre les examina, malgrat que no hi ha jurisprudència en matèria de dret de participació política i que, per tant, s’exposarien a veure denegada la seva demanda. A més, si el TC admet a tràmit el recurs del govern espanyol, el recurs cauria, perquè la situació hauria canviat i s’hauria d’analitzar si presentar-ne un de nou.

Un ciutadà particular pot presentar un recurs davant el TEDH?
Sí, amb un advocat que conegui el procediment davant el Tribunal d’Estrasburg. La majoria de recursos no s’admeten per defectes de forma. A més, és recomanable que, si hi ha una vulneració que afecta diverses persones, es presenti una única demanda col·lectiva.

Anuncis

La repressió de l’estat espanyol contra Catalunya


   07.02.2018  

La repressió de l’estat espanyol contra Catalunya ja supera els 900 represaliats

Fem un repàs cronològic de tots els actes de l’estat espanyol orientats a reprimir l’independentisme d’ençà que van començar els preparatius del referèndum

Cinquanta-dues actuacions policíaques amb violència en col·legis electorals i un total de 1.066 ferits, un dels quals va acabar perdent un ull. Aquests són els altres resultats del referèndum de l’1 d’octubre. Aquell dia fou un bany de realitat per a molts catalans. Ningú no creia que l’estat espanyol pogués reprimir amb aquella brutalitat. Van ferir gent de totes les edats que cometien l’atreviment de defensar unes urnes. Aquest era el límit, van pensar molts. ‘No s’atreviran a ficar ningú a la presó’, van dir uns altres. I tres setmanes més tard, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart entraven a Soto del Real. ‘No poden tancar un govern escollit a les urnes.’ I un altre bany de realitat. La violència i els empresonaments han estat els màxims exponents de la repressió de l’estat espanyol.

Arran del referèndum, l’estat espanyol s’ha abraonat contra tothom que hagi preparat, difós, defensat o opinat sobre el referèndum. I aproximadament nou-centes persones són investigades, o ho han estat. Des dels 712 batlles que havien signat el decret de suport al referèndum, als quaranta membres del govern investigats pel Suprem, els professors que van discutir els fets de l’1-O a classe, una cinquantena de ciutadans que van tallar la N-II durant les vagues, o humoristes que han vist com els retallaven la llibertat d’expressió.

Al marge dels actes repressius que podem quantificar i posar-hi noms d’acusacions concretes tipificades al codi penal, hi ha formes de repressió que són intangibles. És el cas dels ex-consellers investigats per sedició, rebel·lió i malversació de fons, als quals van aixecar la presó provisional el mes de desembre després d’haver estat reclosos unes quantes setmanes.

Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Dolors Bassa, Meritxell Borràs i Carles Mundó, de moment, són en llibertat tot esperant el judici oral, però han estat advertits pel jutge que si expressen públicament la seva defensa de la via unilateral podrien tornar a la presó. Així ho explicava Bassa, en una entrevista: ‘Tinc una espasa al damunt, perquè no sabem com serà el judici, i que et puguin demanar fins a trenta anys de presó és molt fort. Sento que no tinc llibertat. Després del que he passat, el cos no em demana de tornar a ser consellera.’

A continuació, repassem totes les formes de repressió que hi ha hagut en aquestes darreres setmanes. Vegeu-ne tots els casos, ordenats cronològicament:

Dijous, 7 de setembre – Un miler de càrrecs públics amenaçats. Després de suspendre la llei del referèndum, el TC va amenaçar un miler de càrrecs públics de les conseqüències penals que haurien d’afrontar en cas que permetessin el referèndum, no l’impedissin o fessin qualsevol acció que hi tingués a veure. Entre ells hi havia la presidenta del parlament, Carme Forcadell, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, els membres del govern, els 947 batlles de Catalunya, i uns setanta alts càrrecs, entre els quals hi havia el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i els responsables dels mitjans públics catalans TV3 i Catalunya Ràdio. Alguns batlles van respondre així:

 

Divendres, 8 de setembre – Escorcolls per a cercar les butlletes. La Guàrdia Civil va escorcollar la impremta Indugraf Offset de Constantí. Hi cercaven material del referèndum. L’escorcoll partia de la denúncia de fiscalia de Tarragona per desobediència, prevaricació i malversació de diners públics. L’endemà hi van tornar a entrar per continuar.

Dissabte, 9 de setembre – La Guàrdia Civil entra a la redacció del Vallenc. La fiscalia de Tarragona va investigar el director del setmanari, Francesc Fàbregas, per les mateixes raons, i la redacció va ser escorcollada. Es van emportar documentació del setmanari, una còpia del correu electrònic i l’ordinador personal del director, qui va haver d’anar a declarar a la caserna de la Guàrdia Civil. Fàbregas és investigat com a col·laborador necessari dels suposats delictes de desobediència, prevaricació i malversació de cabals públics.

Dimarts, 12 de setembre – Acte prohibit. El jutge Yusty Bastarreche va prohibir l’acte en favor del referèndum sobre la independència de Catalunya que havia convocat a Madrid el col·lectiu Madrilenys pel Dret de Decidir. L’ajuntament, governat per Manuela Carmena, havia cedit el centre cultural Matadero perquè s’hi pogués fer aquest acte el diumenge següent.

Dimecres, 13 de setembre – La primera web clausurada. La Guàrdia Civil es va personar, a instàncies judicials, a l’empresa CDmon i va ordenar que es tanqués el domini referendum.cat. A continuació, es van habilitar les webs http://www.ref1oct.eu i http://www.ref1oct.cat per esquivar la censura, però finalment el govern espanyol també va aconseguir de clausurar-les. L’estratègia del govern espanyol consistia a ordenar directament a les companyies telefòniques espanyoles que restringissin als seus clients l’accés a aquestes webs.

 

Dimecres, 13 de setembre – 712 batlles encausats. El fiscal general de l’estat espanyol, José Manuel Maza, va ordenar d’investigar els 712 batlles que havien signat el decret de suport al referèndum del primer d’octubre. Sis dies més tard, van començar a declarar com a encausats pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics. Les imatges dels ciutadans acompanyant els batlles a declarar es van difondre arreu del país. N’hi va haver que es van negar a declarar, com ara els batlles de Bellpuig, Tàrrega i Arenys de Mar. El batlle de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, va ser rebut així fora de la Fiscalia Superior de Catalunya.

 

Dijous, 14 de setembre – Cop a la Sindicatura Electoral. La fiscalia espanyola va presentar querelles contra els membres de la Sindicatura Electoral de Catalunya. Els síndics electorals eren les persones encarregades de vetllar per l’organització i el bon funcionament del referèndum, i van ser nomenats pel parlament després de l’aprovació de la llei del referèndum d’autodeterminació. Per evitar que el TC els posés una multa, el govern va dissoldre aquest òrgan i va traslladar aquesta funció a unes altres persones, els noms de les quals van ser anunciats el dia del referèndum. Tanmateix, no tenien les eines per a actuar com a síndics i la seva funció es va limitar a analitzar les incidències i a valorar la participació.

El 14 de novembre, el TC va dictar l’aixecament de la investigació contra set membres de la Sindicatura Electoral de Catalunya perquè van acceptar la seva renúncia.

Divendres, 15 de setembre – Cartells requisats i identificacions. La primera nit de campanya del referèndum va començar amb incidents en unes quantes localitats catalanes. Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), a Montcada i Reixac (Vallès Occidental), va denunciar que la policia local els havia requisat material de campanya, adduint que complia ordres directes de la Fiscalia General de l’estat espanyol. A Alcanar, la Guàrdia Civil va aturar tres militants de la CUP mentre penjaven cartells i se’ls va endur a la caserna de Sant Carles de la Ràpita per identificar-los. A Cerdanyola del Vallès, Figueres, Masquefa, Premià de Mar i Llagostera també es van fer identificacions.

Aquestes escenes es van repetir en més municipis dies més tard. Al barri de Sant Antoni de Barcelona, per exemple, la Guàrdia Urbana va identificar els membres d’una paradeta informativa del PDECat i els va confiscar material de campanya. 

Divendres, 15 de setembre – Acte prohibit de la CUP. Anna Gabriel havia de fer un acte sobre el referèndum a la localitat basca d’Aldabe, però la policia espanyola, a petició de la fiscalia, va prohibir-lo perquè anava en contra de la resolució del TC contra la convocatòria del referèndum. Quan l’acte ja havia començat, la policia va irrompre al centre cívic i va desallotjar el públic. També va identificar la diputada. Finalment, l’acte es va fer al carrer. 

Divendres, 15 de setembre – Garanties.cat, tancada. Va ser la primera de moltes. Aquella tarda, una estona abans que comencés la campanya pel referèndum, la Guàrdia Civil va blocar la web garanties.cat, impulsada per Junts pel Sí i presentada just després d’haver-se fet pública la llei del referèndum. La magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que instruïa la causa contra tot el govern pel referèndum, va exigir que es clausurés aquesta web i el formulari d’inscripció de col·laboradors, segons que havia demanat la fiscalia espanyola. Aquesta ordre ja demanava d’identificar els mitjans de comunicació catalans que havien inserit publicitat institucional o propaganda sobre la convocatòria del referèndum. Ho veurem més endavant. 

Divendres, 15 de setembre – Requeriment a alguns mitjans de comunicació. El TSJC va notificar a uns quants mitjans privats el requeriment de no publicar els anuncis institucionals del referèndum. Concretament, dos agents de paisà de la Guàrdia Civil van lliurar al Punt Avui, Nació Digital, Racó Català, El Nacional i VilaWeb un requeriment que els advertia que incorrerien en responsabilitats penals en cas que fessin difusió de la campanya institucional del primer d’octubre.

La vice-presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, en funcions de presidenta, Núria Llorach; Joan Puig, de Directe.cat; i Xavier Xirgu, d’El Punt Avui, van anar a declarar les dependències que la Guàrdia Civil té a la Travessera de Gràcia.

Dissabte, 16 de setembre – Detingut un militant de la CUP. Va ser a la plaça de l’Assemblea de Catalunya, a la Sagrera. El jove, acusat d’atemptar contra la Guàrdia Urbana, va passar la nit a la comissaria de la Zona Franca i no va el van deixar en llibertat fins l’endemà. Quan va arribar a l’acte, la Guàrdia Urbana va demanar a alguns membres de l’organització que s’identifiquessin. El militant de la CUP va preguntar-los per què i, com que havia qüestionat els agents més d’una vegada, el van tirar a terra i el van detenir. L’advocat del noi, Eduardo Calís, va dir que en cap moment no s’havia negat a identificar-se, i va explicar que l’empenta li havia causat una contusió al cap, per la qual cosa haver de passar per l’hospital. També va explicar que el jove no havia estat pas citat davant el jutge. 

Dimarts, 19 de setembre – Catorze hores d’escorcolls a Unipost. Des de les sis del matí i fins a les vuit del vespre, la Guàrdia Civil va escorcollar la seu d’Unipost a Terrassa per cercar-hi material relacionat amb el referèndum. Tot i que l’ordre d’escorcoll no va arribar fins a tres quarts de cinc de la tarda, els agents hi van actuar des de primera hora del matí. Aquesta pràctica es va repetir unes quantes vegades durant aquells dies. Hi van trobar material censal. L’escorcoll, que es va allargar durant tot el dia, es va fer enmig d’un gran desplegament policíac i una concentració de protesta que, finalment, es va dissoldre pacíficament.

Més tard, el 14 de desembre, la Guàrdia Civil va escorcollar la seu de l’empresa, a l’Hospitalet de Llobregat; la seu social, al carrer de Mallorca de Barcelona; i un domicili particular. El director general d’Unipost, Pablo Raventós, encara no sap si haurà d’anar a declarar.

Dimecres, 20 de setembre – El cop d’estat contra el govern català. A primera hora del matí, la Guàrdia Civil espanyola va assaltar els departaments d’Economia, Afers Socials, Governació i Afers Exteriors de la Generalitat, en un cop d’estat contra les institucions catalanes per evitar el referèndum del primer d’octubre. Els agents van detenir tretze alts càrrecs de la Generalitat i es van ordenar quaranta-un escorcolls, vuits dels quals en dependències de la Generalitat. El detinguts van ser els següents:

  • Josep Maria Jové, secretari general de la Vice-presidència i del Departament d’Economia i Hisenda
  • Lluís Salvadó, secretari d’Hisenda
  • David Franco, de l’àrea de Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), adscrit al Departament de Treball
  • David Palanques, del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), adscrit al Departament de Treball
  • Josué Sallent, director d’Estratègia i Innovació del CTTI
  • Xavier Puig, de l’àrea TIC, adscrit al Departament d’Afers Exteriors
  • Joan Manel Gómez, del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT)
  • Francesc Sutrias, director de Patrimoni de la Secretaria d’Hisenda
  • Joan Ignasi Sànchez, assessor del Departament de Governació
  • Natàlia Garriga, directora de serveis del Departament de Vice-presidència i d’Economia i Hisenda
  • Josep Masoliver, de la Fundació puntCAT
  • Mercè Martínez, responsable de projectes territorials de Vice-presidència,
  • Rosa Maria Rodríguez Curto, directora general de Servei de T-Systems.

Hi va haver dos detinguts més, Pau Furriol Fornells i Mercedes Martínez Martos, que van vincular amb la nau de Bigues i Riells on es van localitzar milers de butlletes.

Sis dels detinguts van passar dues nits en dependències policíaques. Per una altra banda, van ser investigades set persones més, encara que no van arribar a ser detingudes: el secretari general de Treball, Josep Ginesta; Jordi Cabrafiga, cap de gabinet de la consellera de Governació; Carles Viver i Pi-Sunyer, director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern; Joan Angulo, director gerent del CTTI; Valentí Arroyo, director de Serveis Corporatius del CTTI; Lluís Anaya, de l’àrea TIC, adscrit al Departament de Governació; i Montserrat Vidal, cap de processos electorals de Vice-presidència.

Aquell 20 de setembre, fora de la seu d’Economia, es van concentrar milers de persones, que van convertir el dia en una jornada de resistència històrica que la justícia espanyola no va deixar passar per alt.

Divendres, 22 de setembre – Sànchez i Cuixart, acusats de sedició. La Fiscalia General de l’estat espanyol va activar la maquinària ràpidament i va presentar una denúncia per sedició a l’Audiència espanyola, per les manifestacions i concentracions que s’havien fet a Barcelona dos dies abans. L’escrit apuntava directament com a responsables del ‘delicte’ els dirigents de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, a banda tots els qui havien col·laborat en les concentracions. Després d’anar a declarar dues vegades a l’Audiència, el 16 d’octubre la jutgessa Carmen Lamela va dictar empresonament sense fiança per a tots dos. Encara són a Soto del Real.

Dilluns, 25 de setembre – Primers escorcolls en ajuntaments. El matí d’aquell dilluns, uns agents de la Guàrdia Civil es van presentar a l’Ajuntament d’Oliana amb una ordre judicial i van exigir la documentació sobre el referèndum. Va ser la primera acció d’aquest cos contra un consistori, car fins llavors els escorcolls s’havien fet en empreses privades. Els agents no se’n van endur cap document. Per ordre de la fiscalia de Lleida, aquell dia també van fer escorcolls a Almacelles, Alpicat, Tàrrega, Bellpuig, Guissona i Aitona.

Dilluns, 25 de setembre – Assemblea.cat i cridadedemocracia.cat, tancades.L’adreça web assemblea.cat, de l’Assemblea Nacional Catalana, fou intervinguda a la nit per la Guàrdia Civil. El tancament no s’havia notificat prèviament. Tanmateix, de seguida l’Assemblea va obrir la web a http://www.assemblea.eu. Això mateix li va passar a Òmnium, uns dies més tard. Van blocar-los la web de Crida per la Democràcia. Immediatament es va obrir una nova adreça, http://www.cridaperlademocracia.cat. També es van tancar prenpartit.cat,  webdelsi.cat, del portal d’Alerta Solidària, i vullvotar.cat.

És difícil de quantificar quantes webs es van clausurar, perquè moltes van ser clonades per activistes de les xarxes. Tanmateix, moltes d’aquestes també van acabar clausurades pel fet d’haver incentivat la participació en el primer d’octubre. Cap d’aquestes pàgines no era de la Generalitat; totes corresponien a entitats privades i legals. Segons La Vanguardia, es van tancar un total de cent quaranta llocs web.

Dilluns, 25 de setembre – Investigats per haver clonat webs del referèndum. Dues persones van ser citades a declarar a la comissaria de la policia espanyola a Girona per haver clonat webs com ara ‘referèndum.cat’ o ‘garanties.cat’. La citació es va fer per ordre del jutjat d’instrucció número 4 de Paterna (l’Horta), que els investiga pels delictes de prevaricació, desobediència i malversació de fons públics. Tots dos, que es van acollir al dret de no declarar, van restar en llibertat i són investigats només per desobediència. Oriol Ferràndez, de Caldes de Montbui, i un jove Reus, també van duplicar la web del referèndum i van haver d’anar a declarar.

El cas més important és el d’un jove Burjassot, Daniel Morales, acusat per la policia espanyola de ser el líder d’un moviment que tenia el suport d’uns altres particulars que van contribuir a una causa organitzada per clonar aquestes webs. La policia conclou que l’origen de les replicacions era en la publicació del codi font efectuat per aquest jove que, d’una manera organitzada, controlada i dirigida per ell, hauria causat la proliferació incontrolada de rèpliques d’aquestes pàgines, cosa que, segons la policia, hauria ‘ajudat a expandir un procés de desobediència a la legislació vigent i de radicalització’. El jove, a qui van escorcollar el domicili, és investigat per desobediència, tot i que no té cap càrrec públic.

L’advocat de Morales va presentar un recurs contra la decisió judicial d’escorcollar el seu domicili. Hi denunciava irregularitats, sol·licitava l’arxivament de les investigacions i la devolució dels tres discs durs i el telèfon mòbil requisats, i en demanava les noves claus d’accés, que els funcionaris de la policia havien canviat.

Dijous, 28 de setembre – Detingut per haver penjat cartells. La policia espanyola va identificar uns ciutadans que penjaven cartells a favor del referèndum a Reus. Els agents van arribar a agafar un jove, el van tirar a terra i li van demanar la identificació sense dir-li per què. Quan un dels agents finalment li va dir que era ‘per haver enganxat cartells’, els concentrats el van escridassar i li van demanar el número d’identificació, però ell no s’hi va avenir. L’agent es va endur el jove identificat a la comissaria, enmig de les protestes dels manifestants. 

 

Dijous, 28 de setembre – Butlletes i urnes requisades. La Guàrdia Civil va requisar 2,5 milions de paperetes i 4 milions de sobres en un magatzem d’Igualada. A més, els agents també van localitzar 100 urnes, que en un primer moment semblava que serien per al referèndum, però no. L’empresa custodiava les urnes per al FC Barcelona. El magatzem on es va trobar tot aquest material és propietat de l’empresa de producció d’esdeveniments culturals i esportius Events de la capital de l’Anoia. 

Diumenge, 1 d’octubre – L’1 d’octubre: el dia de la gran repressió. 1.066 ferits i 52 intervencions policíaques amb violència arreu del Principat. Aquestes xifres són la millor manera de resumir una jornada històrica i dramàtica. La majoria dels qui van ser ferits el dia del referèndum, el 82,5%, van tenir contusions o policontusions. Un 83% dels casos van rebre una diagnosi lleu. Durant els dies següents, un 93,3% dels pacients van ser atesos.

Des de primera hora del matí fins a migdia, la Guàrdia Civil i la policia espanyola van intentar rebentar el referèndum amb una repressió sense precedents. La població va defensar pacíficament els centres electorals, fet que no va impedir que els cossos policíacs empressin la força per entrar als col·legis i requisar les urnes.

Entre els ferits, Roger Español, un home de trenta-vuit anys, va perdre la visió d’un ull arran de l’impacte d’una pilota de goma, una arma prohibida pel Parlament de Catalunya des del 2014.

Aquell mateix dia, a Sant Esteve Sesrovires, la Guàrdia Civil va detenir dos joves més; un per agressió a la Guàrdia Civil i a un altre per haver intentat envestir uns agents amb una moto.

La fiscalia espanyola va considerar que la violència de la policia espanyola no havia afectat ‘en absolut’ la convivència ciutadana i es va negar a investigar els fets. Tanmateix, el titular del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona, Francisco Miralles, sí que investiga les càrregues policíaques a Barcelona durant el primer d’octubre i facilita als ferits que les denunciïn. De moment, al seu jutjat s’hi han presentat més de dues-centes trenta denúncies. Hi ha hagut ajuntaments, com ara el de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva, que també han presentat denúncies col·lectives.

Dilluns, 16 d’octubre – Cuixart i Sànchez, presos polítics a l’Europa del 2017. La jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela va decretar presó sense fiança per als presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, acusats d’un presumpte delicte de sedició per les mobilitzacions del 20 i el 21 de setembre. Des de llavors, tot i que han presentat uns quants recursos, Lamela n’ha denegat la sortida de la presó.

Per una altra banda, Lamela no va empresonar l’ex-major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, però li va imposar mesures cautelars. Com a la intendent Teresa Laplana, li va prohibir de sortir de l’estat espanyol i haurà de comparèixer cada quinze dies al jutjat, li va retirar el passaport, ha d’estar localitzable per telèfon ‘immediatament’ i ha de donar el contacte d’una persona perquè rebi qualsevol mena de notificació.

Dijous, 19 d’octubre – El batlle de Dosrius, citat a declarar. El batlle de Dosrius (Maresme), Marc Bosch, va ser citat a declarar a la comandància de la Guàrdia Civil a Sant Andreu de la Barca per un presumpte delicte de desobediència i resistència greu durant el referèndum del primer d’octubre. Bosch va ser un dels ferits més greus de la ràtzia de la policia espanyola a l’Escola Castell. Arran dels cops de porra, el batlle va ser atès a l’hospital de Mataró, on li van posar un collar cervical. La Guàrdia Civil també va citar a declarar el president local d’ERC a Dosrius i regidor de Promoció Econòmica, Eduard Garcia.

Ací podeu veure imatges del moment en què Bosch va intentar dialogar amb els agents i li van etzibar un cop de porra:

Dijous, 19 d’octubre – Escorcolls en comissaries dels Mossos d’Esquadra. La Guàrdia Civil va entrar a la comissaria de Lleida dels Mossos d’Esquadra per cercar-hi informació sobre el primer d’octubre. Els agents, vestits de paisà, cercaven enregistraments de la jornada del referèndum a petició del titular del jutjat d’instrucció número 4 de Lleida. L’endemà el mateix jutjat va ordenar a la Guàrdia Civil d’entrar al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) per accedir a correus electrònics relacionats amb el referèndum.

El jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, que investiga el referèndum de l’1 d’octubre, va citar a declarar com a investigats l’ex-cap de gabinet del Departament de Governació, Jordi Cabrafiga, i el director de serveis corporatius del Centre de Telecomnicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), Valentí Arroyo.

En relació amb l’escorcoll de la comissaria dels Mossos a Lleida, el dia 10 de novembre, uns agents de la Guàrdia Civil també van anar a la comissaria dels Mossos d’Esquadra del carrer de la Marina de Barcelona per ordre del jutjat d’instrucció número 4 de Lleida. En aquesta comissaria hi ha la Divisió de Sistemes d’Informació Policial dels Mossos.

El dia 17 d’octubre, la Guàrdia Civil també va entrar a la seu central del 112 de Reus per cercar-hi informació relacionada amb el referèndum. Era una investigació d’un jutjat de Gandesa, organitzada per unes denúncies contra els Mossos que els acusaven ‘d’inacció’ en la jornada del referèndum.

Dimecres, 25 d’octubre – Sis detinguts arran de l’1-O. L’últim detingut pels fets de l’1-O va ser un veí de Sant Joan de Vilatorrada (Bages) acusat d’haver agredit un agent. La Guàrdia Civil es va presentar al col·legi electoral de l’IES Quercus i va rebentar-ne les portes per accedir-hi. L’acusat va llançar una cadira a un agent quan va aconseguir entrar al punt de votació. Amb aquesta ja són sis les detencions de presumptes autors de delictes d’atemptat contra agents de l’autoritat durant la jornada del dia 1 d’octubre.

 

El mateix dia 1, a Sant Esteve Sesrovires, la Guàrdia Civil va detenir dos joves més, un per agressió a la Guàrdia Civil i un altre per haver intentat atropellar uns agents amb una moto. El dia 18 d’octubre també van detenir un jove de 22 anys d’aquesta mateixa localitat, acusat d’haver clavat una puntada de peu a un agent el primer d’octubre. La Guàrdia Civil va dir en una nota de premsa el dia 25 d’octubre que hi havia sis detinguts arran de l’1-O, però VilaWeb no ha pogut obtenir la confirmació dels dos restants.

Divendres, 27 d’octubre – El 155 i la intervenció definitiva: govern destituït, parlament dissolt i eleccions. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va actuar amb rapidesa i quan feia poca estona que el Parlament de Catalunya havia aprovat la proclamació d’independència que havia votat la ciutadania l’1-O, va comparèixer per anunciar la intervenció de l’autogovern català amb l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola. Va dir que destituïa el president de la República, Carles Puigdemont, tot el govern de la Generalitat, que dissolia el Parlament de Catalunya i que convocava eleccions el dia 21 de desembre. També va demanar al Tribunal Constitucional que anul·lés les resolucions que havia pres el parlament.

Dijous, 2 de novembre – L’estat espanyol envia a la presó Junqueras i la meitat dels membres del govern de Catalunya. La jutgessa de l’Audiència espanyola, Carmen Lamela, va decretar l’empresonament sense fiança del vice-president Oriol Junqueras i els consellers Raül Romeva, Dolors Bassa, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Meritxell Borràs i Carles Mundó. En canvi, va decretat presó sota una fiança de cinquanta mil euros per a Santi Vila. Amb aquesta decisió, la jutgessa va acceptar la petició de mesures preventives del fiscal Miguel Ángel Carballo, que demanava les condicions més dures per a ells i els acusava de rebel·lió, sedició i malversació.

Rull, Mundó, Romeva, Turull, Bassa, Forn i Borràs, arribant a l’Audiència espanyola el dia que foren empresonats.

Divendres, 3 de novembre – La revista ‘El Jueves’ també rep i és investigada per un delicte d’injúries. El jutjat d’instrucció número 20 de Barcelona va obrir una investigació contra la revista El Jueves per una acusació d’injúries, arran d’una denúncia de la policia espanyola que es queixava d’un acudit de la revista. Més tard, el dia 8, el director de la publicació, Guille Martínez-Vela, va haver d’anar a declarar, i va defensar davant el jutge que els texts humorístics de la revista ‘no poden treure’s del context d’un web de notícies falses’. El jutge va citar a declarar l’autor de l’acudit, que és investigat per un presumpte delicte d’injúries.

 

La continua presencia de antidisturbios acaba con las reservas de cocaína en Cataluña

Los cárteles colombianos han advertido que son incapaces de abastecer tanta demanda

Diumenge, 5 de novembre – Vuit professors, investigats per haver debatut sobre el primer d’octubre. La fiscalia veu indicis de delicte d’incitació a l’odi en dues professores de primària del col·legi Mossèn Albert Vives de la Seu d’Urgell, pel tractament que van fer a classe dels fets de l’1-O. En les denúncies fetes per alguns pares s’afirma que aquestes dues professores van explicar als alumnes de només sis anys ‘que la Guàrdia Civil és dolenta i pega a la gent’. El ministeri públic, en canvi, no veu indicis de delicte en els altres sis docents investigats, també d’escoles de la Seu d’Urgell, i demana al jutjat que s’arxivi el cas contra ells. Tots van anar a declarar el 7 de novembre.

Dijous, 9 de novembre – Forcadell esquiva la presó amb una fiança de 150.000 euros. El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va decretar presó sota una fiança de 150.000 euros per a la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, acusada per la fiscalia de rebel·lió, sedició i malversació. Segons la interlocutòria del magistrat, hi ha un risc de reiteració del delicte, fet que justifica l’ingrés a la presó sota fiança. El jutge també va imposar a Corominas, Guinó, Simó i Barrufet una fiança de 25.000 euros per a eludir la presó.

Forcadell acomiadant-se amb un petó dels concentrats per haver-li donat suport, el 2 de novembre, en la primera declaració.

Dijous, 9 de novembre – José Téllez, investigat per desobediència i obstrucció a la justícia. El tercer tinent batlle de Badalona, José Téllez, va negar-se a declarar davant la fiscalia, arran de la investigació oberta per un presumpte cas de desobediència i obstrucció a la justícia per un incident amb la Guàrdia Urbana de Badalona durant una encartellada per l’1-O. Téllez va voler evitar que la policia requisés uns cartells d’Òmnium Cultural, els va agafar del vehicle policíac i els va lliurar als activistes. El regidor assegura que va ser un acte de defensa del dret a la propaganda política. ‘Recordem que el material requisat són cartells, no són armes, i, per tant, és emparat en drets civils bàsics fonamentals com ara la llibertat d’expressió’, va dir Téllez després d’assistir a la Ciutat de la Justícia.

El tercer tinent batlle de Badalona, José Téllez, saluda un grup de simpatitzants que li dóna suport a la Ciutat de la Justícia.

Divendres, 10 de novembre – Causa general contra polítics i veïns de Reus. Una jutgessa de Reus investiga treballadors públics, empresaris, regidors i veïns de la ciutat per un manifest en què van demanar que els agents de la policia espanyola se n’anessin de l’hotel Gaudí de Reus, on eren allotjats. Els investiguen per un delicte d’odi. En aquesta causa, hi són imputats el batlle de Reus, Carles Pellicer, sis regidors més del PDECat, ERC, Ara Reus i la CUP de l’ajuntament, com també dues persones responsables d’un gimnàs de Reus i quatre bombers, que van ser els últims a declarar. També els investiga per un presumpte delicte de malversació de fons, ja que presumptament van utilitzar els camions del Parc de Bombers per adreçar-se fins a l’hotel on eren allotjats els policies.

Dijous, 16 de novembre – El senyor Bohigues, un encausat més. L’actor i radiofonista Eduard Biosca va rebre una citació judicial per un gag del seu personatge al programa ‘Versió RAC-1’, el senyor Bohigues. ‘En aquest país als actors ens imputen per les opinions dels personatges que interpretem!’, va exclamar, després de saber la notícia. El gag denunciat feia broma sobre els agents de la policia espanyola instal·lats en els vaixells al port de Barcelona durant setmanes, que van ser responsables dels actes violents del primer d’octubre.

Divendres, 17 de novembre – Sis detinguts més acusats d’incitació a l’odi. La Guàrdia Civil va detenir sis persones acusades d’incitació a l’odi per comentaris a les xarxes socials sobre la violència dels cossos policíacs espanyols durant el referèndum de l’1-O –vegeu els casos ací. A la demarcació de Lleida, on hi ha hagut quatre d’aquestes detencions, l’operació porta el nom de ‘Dignity’. La va començar la Guàrdia Civil arran del referèndum. Els vuit professors de la Seu d’Urgell també són investigats en el marc d’aquesta operació.

Dimarts, 21 de novembre – Primeres sancions per les protestes durant la vaga del 3-O. El dia 3 d’octubre, durant la vaga en què es va aturar tot el Principat per protestar contra la repressió del primer d’octubre, a Reus es van organitzar dues marxes lentes per la AP-7 i la A-7. Les primeres sancions econòmiques arran de les dues protestes d’aquella jornada ja havien estat expedides. Un mes més tard, dues persones que van participar en aquella concentració van rebre multes que impliquen la retirada de quatre punts del carnet de conduir i una sanció de dos-cents euros, que serà de cent si es paga abans de la data estipulada.

Divendres, 24 de novembre – Un home detingut per haver celebrat la mort de Maza. La policia espanyola va detenir un home a Barcelona per haver celebrat a les xarxes socials la mort de l’ex-fiscal general de l’estat espanyol José Manuel Maza. Segons el ministre d’Interior espanyol, Juan Ignacio Zoido, l’internauta també va amenaçar el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo. És acusat d’un delicte d’incitació a l’odi i d’injúries.

El ministeri d’Interior espanyol va obrir una pestanya nova a la seva pàgina web dins l’apartat destinat als delictes d’odi. La va titular ‘Situació a Catalunya: protecció de víctimes‘, i anima a denunciar els catalans sospitosos de ‘delictes d’odi’.

Dilluns, 4 de desembre – Els Mossos, en el punt de mira. El jutjat d’instrucció número 2 de Sabadell dirigeix la investigació de comandaments dels Mossos d’Esquadra per haver permès el referèndum de l’1 d’octubre. En una providència, el jutjat va ordenar a la direcció dels Mossos que identifiqués l’inspector i el sots-inspector responsables de la sala regional del Complex Central Egara i també el cap de la Comissaria de Santa Perpètua de Mogoda, per ‘desobediència per inactivitat’ durant l’1-O, segons el TSJC. Aviat seran citats a declarar.

Divendres, 22 de desembre – El Suprem amplia la causa. El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena amplia la causa que instrueix contra el govern, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i incorpora a la llista d’investigats l’ex-president Artur Mas; la secretària general d’ERC, Marta Rovira; l’ex-diputada de la CUP Anna Gabriel; la coordinadora del PDECat, Marta Pascal; la presidenta del grup parlamentari de la CUP, Mireia Boya; i la presidenta de l’AMI, Neus Lloveras. Començaran a declarar la setmana vinent, amb el risc que la fiscalia en demani presó preventiva i Llarena ho accepti.

Els noms de tots aquests polítics apareixen a l’informe lliurat per la Guàrdia Civil al jutge Llarena el 15 de desembre i suposadament formen part del comitè estratègic que assenyalava el document ‘EnfoCATs’, considerat pel jutge com el full de ruta de l’independentisme. Aquest informe assenyala quaranta polítics i, segurament, tots hauran declarar davant Llarena.

Dimecres, 27 de desembre – Detinguts dos regidors de la CUP a Reus. Els Mossos d’Esquadra van detenir dos regidors de la CUP a l’Ajuntament de Reus, Oriol Ciurana i Marta Llorens, que es van negar a anar a declarar dues vegades davant el jutge arran de les mobilitzacions de l’1-O. Tots dos són inclosos en la causa general contra polítics i veïns de Reus. En el moment de la detenció a la plaça de l’Ajuntament hi havia una nova concentració dels ‘avis de Reus’, que reclamava la llibertat dels polítics empresonats. Van haver de passar la nit a la presó i l’endemà, la jutgessa els va deixar en llibertat.

Dijous, 4 de gener – Onze professors més a declarar. L’endemà de l’1 d’octubre professors de l’Institut el Palau de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) van fer debats a l’aula sobre els fets de la jornada del referèndum. A petició de la fiscalia, van haver de declarar davant la Guàrdia Civil acusats d’incitació a l’odi, de delicte moral i, alguns, d’amenaces.

Divendres, 5 de gener – Boicot al restaurant d’Ada Parellada. El mateix dia que el jutge Llarena decidia de mantenir el vice-president, Oriol Junqueras, a la presó, la cuinera Ada Parellada denunciava un boicot al seu restaurant, Semproniana, per haver acollit el Sopar Groc Solidari. Aquest boicot va consistir a publicar opinions negatives sobre el restaurant a TripAdvisor, Facebook i Google. Els escrivia gent que no havia estat mai al restaurant i que hi afegia crítiques a la seva posició política. Després de la denúncia de Parellada, TripAdvisor va retirar les crítiques que no eren exclusivament gastronòmiques. La campanya difamatòria va tenir l’efecte contrari i el Sopar Groc va rebre més peticions d’assistència que mai.

Dijous, 18 de gener – ‘L’infern és Espanya’. Manel Riu, docent de Tremp, igual com els professors de la Seu d’Urgell, també és objecte d’una acusació de delicte d’odi i revelació de secrets. El 16 de novembre va ser detingut per la Guàrdia Civil per haver publicat 119 missatges a les xarxes contra Mariano Rajoy, Soraya Saénz de Santamaría i el govern espanyol. El 18 de gener va anar a declarar davant el jutge i va reconèixer haver escrit els missatges dels quals és acusat, però va demanar que es contextualitzessin en el temps i en els fets.

Divendres, 19 de gener – 51 investigats més per haver tallat la N-II. Els talls a la carretera N-II durant les manifestacions del 3 d’octubre i el 8 de novembre passat han arribat als jutjats d’Igualada que, de moment, ha citat un total de 51 persones en qualitat d’investigades per un delicte de desordre públic. Aquesta xifra podria créixer aviat, perquè el procés tot just és en un moment embrionari.

Mostra la imatge al Twitter

Mostra la imatge al Twitter

 

Dilluns, 22 de gener. Durant l’aturada general del 8 de novembre un grup de manifestants va ocupar durant tota la tarda les vies del TGV de l’estació de Sants, a Barcelona. Tot i que la concentració es va dissoldre sense incidents, el jutjat d’instrucció número 24 de Barcelona va reobrir diligències per desordres públics, a petició del ministeri fiscal. La magistrada va citar nou investigats, els que van poder ser identificades en sortint de les andanes.

Dimarts, 30 de gener – Toni Albà, acusat d’injúries. L’actor Toni Albà va comparèixer davant el jutge per una acusació de delicte d’injúries a la jutgessa Carmen Lamela. Albà va respondre recordant que ell feia humor i que amb els piulets no pretenia sinó fer riure. Unes dues-centes persones van acompanyar el comediant a declarar.

Dimecres, 31 de gener – Baiget, Batlle, Jané, Munté i Ruiz declaren davant Llarena. Dins la investigació sobre el referèndum, el jutge Pablo Llarena va citar a declarar els ex-consellers Jordi Baiget, Neus Munté, Meritxell Ruiz i l’ex-director dels Mossos, Albert Batlle. Volia saber si tenien informació dels preparatius de l’1-O i quina vinculació hi havien tingut. Baiget va declarar que era una ‘irresponsabilitat’no seguir una via pactada i que el president Carles Puigdemont l’havia destituït per ‘falta de confiança’. Batlle va dir que li havien demanat que, com a director de la policia, facilités el referèndum. Ruiz i Munté van declarar el dia abans i van justificar la seva sortida del govern per motius personals. Jordi Jané, predecessor de Forn, va remarcar que no tenia res a veure amb els operatius prevists per a l’1-O.

Dilluns, 5 de gener – El batlle de Callús, agredit l’1-O, citat a declarar. Joan Badia, batlle de Callús (Bages), va anar a declarar als jutjats de Manresa acusat de desobediència durant l’1-O. Això, malgrat el fet que Badia havia estat víctima directa de la violència policíaca. La Guàrdia Civil s’hi va presentar el dia del referèndum i el batlle, a la porta de l’escola, va demanar explicacions als agents que pretenien entrar-hi. Joan Badia va ser empès i colpejat amb un escut per un guàrdia civil i va anar a parar a terra.

Badia va posar una denúncia a la comissaria dels Mossos contra aquells guàrdies civils per agressió, destrosses i robatori (concretament, se li van endur l’ordinador portàtil). La resposta judicial a la denúncia encara no ha arribat, però una jutgessa de Manresa ha decidit d’obrir una causa contra ell i dos càrrecs electes més de la comarca acusant-los de desobediència. Badia va estar poca estona davant la jutgessa, car es va acollir al dret de no declarar.

Dimecres, 7 de febrer – El cas del mecànic de Reus. Jordi Perelló, el mecànic de Reus denunciat per haver-se negat a reparar el cotxe d’una agent de la policia espanyola, ha estat citat a declarar avui al jutjat d’instrucció número 3 de Reus. Perelló és investigat per un presumpte delicte d’incitació a l’odi. Els fets van ocórrer dimecres passat, quan una agent li va trucar perquè li reparés el cotxe, però ell s’hi va negar ‘per principis’, arran dels fets de l’1-O. La parella de l’agent, que és mosso d’esquadra, el va amenaçar per telèfon i en persona, segons que va relatar el mecànic.

Ahir van declarar l’agent de la policia espanyola i la seva parella (el denunciant), en qualitat de testimonis, i també Perelló, en qualitat d’investigat, que només va respondre a les preguntes del seu lletrat. En la causa també s’hi ha personat l’Advocacia de l’Estat, que ha sol·licitat que declarin més testimonis.

Dimecres, 7 de febrer – El nas de pallasso, símbol de la resistència. Jordi Pesarrodona, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, i pallasso de professió, va anar a declarar als jutjats de Manresa dos dies més tard que el batlle de Callús. Pesarrodona va ser víctima de la violència policíaca de l’1-O, però és ell que va haver de comparèixer al jutjat acusat d’un delicte de desobediència. Molta gent va donar-li suport davant el jutjat amb un nas de pallasso, el mateix que duia ell el dia 20 de setembre al costat d’un agent de la Guàrdia Civil, en una imatge que ha esdevingut icònica sobre la resistència pacífica a la repressió policíaca.

Salvador Cardús


Per: Josep Casulleras Nualart

Salvador Cardús: ‘Si fem un govern sense restitució, haurem acceptat la derrota’

Entrevista al sociòleg per a entendre què pot fer l’independentisme per desencallar la situació de crisi actual

01.02.2018 

El sociòleg Salvador Cardús, ex-membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional i candidat de Junts per Catalunya el 21-D, demana d’alçar una mica la mirada en aquest moment de crisi. Hi ha tensió entre les forces republicanes, unes desavinences que troba comprensibles, però considera que cal agafar una mica de perspectiva, és a dir, veure-hi més enllà de l’anècdota i la disputa i enfocar bé per a endevinar el camí a seguir. El combat amb l’estat espanyol, el compara amb una guerra de guerrilles, per la desigualtat en la dimensió i en les forces de totes dues parts. Cal fer servir l’enginy, diu Cardús, i això vol dir saber analitzar els termes de la confrontació. Opina que renunciar a restituir el govern legítim és acceptar la derrota, i que de cap manera no es podrà tornar a una situació de ‘normalitat’. ‘Com administres una situació de repressió i anormalitat de la qual l’estat no et deixarà escapar? La normalitat no es recuperarà. Ja no hi ha normalitat’, sentencia.

La repressió guanya?
—Que la repressió és efectiva és clar, perquè hi ha gent a la presó i a l’exili. Hi ha una efectivitat immediata que tenim al damunt. És un fet. Però, a més, com a advertiment per a futures situacions i com a amenaça, és un factor que no diria que guanyi en el sentit estricte però que seria irresponsable de no tenir en compte.

Fins ara els partits havien exhibit unitat en l’estratègia. Des de dimarts, ja no.
—De desacords d’aquesta mena, ja n’hi ha hagut abans. La desavinença no és nova, però ara som en una nova fase de l’expressió d’aquesta tensió interna que hi ha entre partits i persones. La novetat és que fins a l’estiu jugàvem suposant que hi havia unes regles del joc i que hi havia unes línies que no es podrien tocar. I ara en canvi el drama és que hem de jugar sense regles del joc, i això crea aquesta nova expressió del conflicte entre forces republicanes. N’hi ha uns que pensen que no havent-hi regles no hi ha joc possible i un altre sector que pensa que s’ha de veure com es pot jugar imaginant que algú respectarà les regles del joc. No és una qüestió estrictament de partits, sinó de sensibilitats o de posicions personals, o de capacitat d’assumir riscs.

Renunciar a Puigdemont és un error?
—Si finalment, perquè hi hagi acord polític, s’ha de cercar una sortida alternativa, no pot ser contra la presidència de Puigdemont. Ha de ser una solució que parteixi de la presidència de Puigdemont, que sàpiga fer un trànsit des de la reclamació legítima de la restitució d’una situació prèvia. El problema és que l’enemic ens imposa el relat, i sembla que defensem Puigdemont sí o Puigdemont no, i, de fet, jo no em sento defensor d’una persona, sinó de la restitució d’un govern expulsat il·legítimament. El problema és com fem visible o com fem que aquesta restitució es materialitzi d’una manera o una altra, que el principi és el que s’ha de salvar. Si la persona és imprescindible, ho és. I si es troba una fórmula en què la persona no sigui tan imprescindible o se li pugui atorgar un paper diferent… No ho sé, jo no tinc resposta. Es tractaria de trobar alguna fórmula, o una investidura en dos temps, amb un primer gest de desobediència i una altra buscant una altra fórmula…

Una cosa simbòlica?
—Sí. Però quan es diu ‘simbòlic’, per a segons qui vol dir que no serveix per a res. I aquest símbol pot tenir molta més força. No sé si és més contundent un gest simbòlic com la restitució de Puigdemont a la presidència que no pas voler tenir un govern espantat. No sé què és més transformador o més útil. Si fem un govern pragmàtic sense cap mostra de capacitat de restituir res, serem nosaltres que haurem acceptat la derrota.

Seria un error que Puigdemont tornés?
—[Hi rumia, sembla que vulgui dir que sí]…

Fotografia: Albert Salamé.

A Brussel·les pot mantenir una mínima estructura de govern legítim que té impacte.
—Sí, però no sabem quant de temps que pot durar, aquesta capacitat. Ara tothom li fa cas i és ple de càmeres, però d’aquí a un mes encara les tindrà? Ara perquè estem pendents de si ve o no ve, si és president o no, però quan aquí hi hagi govern, qui farà cas de Puigdemont a Brussel·les? I hi ha les condicions en què s’ha de viure, quant temps es pot mantenir l’oficina a Brussel·les… Això no és menor.

L’opció de proposar un altre candidat i de no confrontar l’estat no és una bona estratègia?
—Em sembla que és una estratègia molt ingènua. La política es fa amb el que pots. Des de fora és molt fàcil de dir que s’hauria d’haver fet tal cosa o tal altra. En política, les coses no passen perquè tinguis raó, sinó que passa allò que és possible que passi en les circumstàncies d’aquell moment. I jo entenc aquesta posició, però imaginar que recuperarem les institucions perquè ajornem la confrontació no canviarà res. El jutge Llarena continuarà ficant gent a la presó, els qui hi són no en sortiran, el TC tombarà qualsevol llei de caràcter social… Quina normalitat és aquesta? La normalitat no es recuperarà. Ja no hi ha normalitat.

No hi hauria el 155…
—Estaríem intervinguts igualment, si no pel Tribunal Constitucional per la por. Si per haver convocat el 9-N han pres la casa i no sé què més, imagineu-vos els qui hauran de passar comptes per l’1-O. I què faran els Mossos? Com administres una situació de repressió i anormalitat de la qual l’estat no et deixarà escapar.

I la confrontació?
—Si em dieu la confrontació directa, tampoc no sé veure a què treu cap, perquè simplement ens aboca a un carreró sense sortida, si no és que s’ha pensat bé què vindrà després.

Investir Carles Puigdemont ara és un acte de confrontació.
—Sí, un gest de desobediència sense conseqüències pràctiques, perquè el govern probablement no es podria arribar a constituir. Si no s’està molt convençut de resistir una situació de desobediència permanent –que crec que no, perquè estem intervinguts i tenim la policia controlada–, tampoc no és imaginable que una situació de desobediència permanent ara sigui el que ens tregui d’aquesta situació. I perquè no hi ha la majoria; per fer això necessites els setanta diputats. Ara la situació política és de col·lapse. No hi ha una sortida bona i una de dolenta. S’ha de veure què són capaços de pactar, perquè separats no poden fer res. Cal veure a quin punt d’acord poden arribar.

El problema és que no som prou gent per a mantenir una situació de confrontació permanent?
—No crec que sigui una qüestió de quantitat, sinó de força, del tipus de força. De vegades hi ha partits que, amb menys quantitat, imposen el seu criteri. No sé quin tant per cent va tenir Rajoy a les últimes eleccions i no té oposició. Amb un 25% o 30% de suport electoral tens un control total de l’estat, com passa ara amb Rajoy. És una qüestió de la classe de força que tens. Perquè no tenim la força dels poders de l’estat, però quines altres intel·ligències podem tenir, com ara la capacitat de suport popular en el temps. No sabem si el suport a Ciutadans és resultat d’una situació d’estrès o és que la meitat del país és de Ciutadans. Això pot durar? L’independentisme sí que sabem que és durador. Gestionar aquest suport popular és una cosa a fer; combatre aquesta desmesura de l’estat, posant-la en evidència, es pot fer.

S’han explicat poc la por i els dubtes?
—La por és fosca per naturalesa, i no s’expressa d’una manera clara, sinó de vegades contradictòria. De vegades la resposta pot ser amenaçadora i d’altres vegades arrencaràs a córrer. Demanar que la por s’expressi d’una manera oberta i clara potser és demanar massa. Entrem en el terreny de la psicologia de la política, perquè hi ha uns factors que són d’una naturalesa més psicològica, que tenen una importància molt gran en el desenvolupament de la política al nostre país. La por és un element molt important en la presa de decisions.

Malgrat la repressió, hi ha molta desconfiança mútua. Per què?
—Fa de mal dir. Els resultats electorals tenen un pes molt important en l’expressió d’un desacord que ja hi era implícit, o una competència política natural entre forces diferents. Dins Junts pel Sí, especialment aquests últims temps, Junqueras i Puigdemont havien sabut negociar la desconfiança de manera raonable, i la tenien sota control, però presentar-se separats a les eleccions l’ha tornat a posar de manifest. Al fet de no ser capaços de fer una candidatura única s’hi va afegir les circumstàncies anormals de la campanya.

Fotografia: Albert Salamé.

La tensió del 27 d’octubre va marcar molt?
—Amb una mirada ingènua, diria que en una situació excepcional com la d’aleshores i amb la repressió deixem de banda totes les diferències i seguim un objectiu comú. Però això és ingenu. Aquests conflictes fustiguen les diferències, perquè objectivament crees situacions diferents: no és igual ser a l’exili que a la presó. I no és igual haver estat a favor de la convocatòria anticipada d’eleccions que haver-hi estat en contra. I, no ho oblidem, hi ha una acció sistemàtica i potent per a originar aquestes situacions, des del punt de vista mediàtic, com es juga a crear aquesta desigualtat de situacions entre l’exili i la presó, de tractar uns de covards i uns altres de valents… Hi ha una pressió enorme. Però tinc la impressió que això té punts d’inflexió. Ara hem viscut un parell de dies de molta accentuació de la desconfiança i diferències i l’endemà es faran una fotografia abraçats. Ja ho hem vist més vegades.

Ara sembla més greu.
—És més greu perquè la situació contextual és més greu, però no pas des del punt de vista intern, de la competència interna. De la mateixa manera que no aconseguirem aquesta unitat estricta, des de fora no ens deixaran separar. L’acció exterior contra l’independentisme no s’acabarà, no serà més benèvola amb uns quants. Ells aniran a liquidar, fins al final. Però la mirada sobre el que és més particular ens desvia d’allò que s’ha d’encarar d’una manera més general. Això és una guerra de guerrilles, on per una banda hi ha un exèrcit convencional amb una gran força, que fa servir les armes de l’estat, com els tribunals i la premsa, i a l’altre costat hi ha una gent que, sense tenir aquestes armes, juga amb la capacitat de sorpresa i amb la rapidesa. És un combat desigual, i de vegades les guerrilles han guanyat els exèrcits més forts. Ens ho hem de mirar amb aquesta perspectiva. Fins a quin punt hem perdut la iniciativa, que l’havíem tinguda fins a l’estiu passat.

Què pot fer ara la guerrilla, si ja hem vist el marge de maniobra que hi havia el 27-O?
—De vegades una retirada oportuna és una bona decisió, no és una reculada, sinó un repensament de l’estratègia. I això què vol dir? Que hem de reconduir l’activisme reactiu, que és on som ara, cap a una posició activa però continguda. La societat civil s’ha de mantenir activa però ha d’anar alerta amb la temptació de la mobilització permanent sense cap direcció, com hem vist últimament. Hem de pensar què hem de fer; l’acció ha de tenir resultat. I una gestió molt més intel·ligent d’aquest estat en actiu en què ens hem de mantenir. Que no és només de mobilització al carrer, sinó des del punt de vista mental. És una mena d’exercici d’autocontrol per a no caure en aquestes fases depressives i autoflagel·ladores.

—Hem estat ingenus?
—Sí, hem estat de massa bona fe, pensant que Europa no podria resistir una repressió com la que s’ha viscut. Reconec la meva ingenuïtat, perquè quan preguntaven què passaria l’1-O, jo deia que no es podien permetre la fotografia d’un policia emportant-se urnes. Jo m’ho creia, que era inacceptable a l’Europa del segle XXI. I molta ingenuïtat pensant que hi hauria resposta dels estats. Ara hem de repensar com hem d’afrontar una nova situació coneixent millor l’enemic.

Ingenuïtat també de pensar que la independència seria més ràpida i més fàcil d’assolir?
—Sí. Jo sí. Vaig tenir la impressió en algun moment que es desencadenaria un procés més accelerat, que hi hauria algun element de ruptura que provocaria l’acceleració del procés. I ha passat a l’inrevés. Ara sóc més prudent.

Ens pensàvem que es preparaven unes estructures de la república que no estaven tan ben preparades?
—Fins allà on es podia, estaven preparades. Hi havia caps per lligar. Però aquest no és el problema. La discreció segurament ha minimitzat la importància de la feina que s’havia fet. S’havia treballat molt bé, en general. Faltava la capacitat d’activar aquestes estructures d’estat. Això és el que va fallar. No hi havia les condicions per a fer-ho.