fatxenderia


Quan Melero diu prou a la fatxenderia de Zaragoza i a la mentida de Vox

L’advocat capgira, amb dues preguntes iròniques al comissari Molinero, la tergiversació del fiscal espanyol sobre la violència policíaca

Per: Josep Casulleras Nualart

Xavier Melero arriba a la part final de l’interrogatori al comissari dels Mossos Joan Carles Molinero, qui ha reiterat, fil per randa, el testimoni d’ahir de Ferran López. Melero ha anat aconseguint les declaracions del comissari sobre la voluntat de coordinació de la cúpula dels Mossos amb la Guàrdia Civil i la policia espanyola l’1-O, la previsió que la mobilització que hi hagués fos de caràcter pacífic i que Joaquim Forn no va interferir en el disseny del dispositiu policíac. Però l’advocat té una cosa pendent amb el fiscal Javier Zaragoza; no li pot deixar passar la insinuació amb què ha acabat prèviament l’interrogatori al comissari. I és així que Melero s’adreça a Molinero:

—A vostè li han demanat per les intervencions de les unitats Arro el primer d’octubre. I li han dit si no havien fet ús de la força, aquestes unitats. No van causar cap vessament de sang aquestes unitats entre els ciutadans que assistien als col·legis?
—Rotundament, no.
—Suposo que haureu obert les corresponents investigacions disciplinàries per a depurar responsabilitats…

Molinero fa una primera cara de sorpresa, com de ‘què diu aquest home ara’? I li demana un aclariment:

—Per les intervencions de l’Arro? Per no haver fet córrer la sang?
—Ahà.

Al comissari se li relaxa l’expressió. Ja ha entès la ironia.

—Bé, crec que no.
—Gràcies.

Amb mig minut d’ironia que tothom ha entès molt bé, Melero fa una clau de judo a Zaragoza, amb luxació del parany argumental en què el fiscal havia fet caure abans el comissari Molinero i que és absolutament central en el relat de l’acusació. És a dir, segons Zaragoza, que dels milers d’agents dels Mossos d’Esquadra desplegats als col·legis l’1-O no n’hi hagués cap de ferit és una demostració de la inoperància planificada del cos per a permetre la votació, dificultar l’execució de les ordres de la magistrada per a impedir el referèndum i ajudar el govern en el seu pla rebel de trencar l’ordre constitucional espanyol. Per a Zaragoza, que hi hagués problemes amb la Guàrdia Civil i la policia espanyola a tots els col·legis on van anar respon a la voluntat de la gent d’agredir aquests agents (i no els dels Mossos) i no pas a la violència policíaca desplegada.

‘Senyor Molinero, l’1-O algun agent dels Mossos va resultar lesionat?’, ha preguntat Zaragoza. ‘Va resultar contusionat?’ ‘Crec que no.’ ‘Insultat?’ ‘Segurament, sí.’ ‘Agredit?’ ‘No em consten agressions.’ I en aquest moment, Molinero vol precisar la resposta, però Zaragoza es remou a la cadira i fa aquell ‘no hi ha més preguntes, senyoria’, mirant de reüll Manuel Marchena mentre s’escura les dents i s’escarxofa a la cadira assaborint això que li sembla una petita victòria perquè ha demostrat una mica més que els Mossos formaven part d’un pla rebel. Vegeu les dues seqüències, la de Zaragoza i la de Melero, encadenades. És prou revelador:

El no vessament de sang per part dels Mossos, al qual després ha fet referència Melero, és, per oposició, el vessament de sang per part de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola. És un element essencial que costa que els comandaments dels Mossos d’Esquadra que declaren com a testimonis posin de manifest. L’advocat de Joaquim Forn ha arrencat això, si més no, de l’interrogatori de Molinero. Però ni ell, ni Ferran López, ni el major Trapero no han malparlat dels guàrdies civils ni dels policies espanyols, per més que tenien moltes raons per a fer-ho, tant pels excessos i la brutalitat de molts agents com per les trampes, paranys i la mala bava dels comandaments, demostrada tant els dies previs i posteriors al dia del referèndum com en les declaracions testificals al Tribunal Suprem en aquest judici.

El tinent coronel Pérez de los Cobos va menysprear absolutament el cos dels Mossos d’Esquadra, començant pel major Trapero, i va qualificar de mentider Ferran López per haver dit que el dispositiu per a l’1-O era conjunt i pactat fins a l’últim moment entre tots els cossos policíacs. Qui fou mà dreta de Trapero va fer ahir una declaració que impressionava, perquè revelava tots els detalls de com havia ser el dispositiu pactat i com Pérez de los Cobos el va anar trencant. Això sí, cap mala paraula contra ell. ‘Pérez de los Cobos li va retreure mai el pla d’actuació dels Mossos d’Esquadra per a l’1-O?’, li van demanar a López. Mai, va dir ell, ni tan sols l’endemà, el dia 2, quan van tenir una reunió. ‘Vam posar en comú totes les actuacions que vam dur a terme l’1-O. I no hi va haver cap desavinença.’ Després, recordava López, l’1-O es va tancar en un calaix, el 27 d’octubre van començar a aplicar el 155 i a ell el van designar cap dels Mossos, mentre Trapero era castigat, processat per sedició i acusat de rebel·lió. I l’ofensiva mediàtica, política, judicial contra els Mossos ha anat creixent i creixent a l’estat espanyol. Però cap mala paraula de cap responsable dels Mossos d’Esquadra. Alguns companys, ells mateixos, s’hi juguen molt, perquè els han posat al punt de mira i hi ha un judici pendent a l’Audiència espanyola.

Això ha portat a una situació en què tot s’hi val, amb acusacions basades en mentides, com les de Pérez de los Cobos, i en què Manuel Marchena permet tota mena de preguntes capcioses de la fiscalia i dels advocats de Vox. I, és clar, no hi ha manera de contrastar tots aquests testimonis proposats per les acusacions amb vídeos que els desmenteixen. Avui hi ha hagut un altre exemple d’això. Marchena no deixava que Andreu Van den Eynde preguntés a un guàrdia civil si havia vist cinc o dotze vídeos de les càrregues que van fer a Canyamars, al Maresme. I, en canvi, sí que permetia a l’advocat d’extrema dreta Javier Ortega Smith de formular preguntes al comissari Molinero amb premisses que eren mentida. Per exemple, quan li demanava: ‘Va tenir coneixement que el senyor Forn havia indicat modificacions a aquest informe previ de valoració del 28 de setembre?’ I això, Melero tampoc ho ha deixat passar. ‘Lamento intervenir, però la premissa de la pregunta és completament errònia, en termes benèvols.’ I ha acabat dient a Marchena: ‘Intentava prevenir sobre les preguntes capcioses, suggestives o impertinents.’ Tanca el micròfon i clava una mirada severa, duríssima, amb els llavis premuts, a Ortega Smith. Si els advocats no diuen prou, Marchena no ho farà. Hi ha barra lliure. Ahir eren Jordi Pina, Van den Eynde i Marina Roig. I avui Xavier Melero, a la seva manera, també ha dit prou.

VIST I SENTIT
Com es podran projectar els vídeos?

Marchena no para de dir que els vídeos que ara no deixa que es projectin per a comprovar la credibilitat dels testimonis es podran veure en la fase documental. Aquesta fase arribarà quan s’hagi acabat la declaració dels testimonis (encara no n’han declarat ni la meitat) i també la fase pericial. No es preveu quan serà, tot i que s’especula que ben entrat el mes de maig. Però els advocats no saben pas com funcionarà, aquesta fase documental, que en molts judicis ordinaris és pràcticament un tràmit. Aquí no, perquè és on es podrà exhibir, amb molt retard, tot aquest material fonamental per a desmuntar el relat de l’acusació. Les defenses no saben com els podran introduir, quin context i informació podran donar… Només tenen una referència vaga d’una cosa que va dir Marchena al fiscal, quan li va dir que podria introduir els vídeos ‘con un par de renglones’. Però què volen dir ‘renglones’? Frases, paràgrafs…?

https://www.vilaweb.cat/noticies/diari-judici-politic-josep-casulleras-melero-javier-zaragoza-molinero/