Llarena fa aigües


llarena

Esquerdes al règim: la línia Llarena fa aigües i l’ANC guanya a la Cambra de Comerç

«En la mesura que l’escàndol Llarena comence a ser contrastat i contestat també dins el règim, l’única cosa que passarà és que els arguments a favor de la independència creixeran exponencialment»

Per: Vicent Partal

La reacció de l’estat espanyol a la proclamació de la independència es va fonamentar sobretot en la utilització espúria de la justícia, més enllà dels seus límits legals i morals. L’actuació del jutge Llarena, molt particularment, va anar molt més enllà d’allò que se suposa que és la feina d’un tribunal i va interferir completament en la vida política del país. No tenien importància els fets, és a dir, la qualificació i les proves sobre els fets, sinó impedir-ne la repetició i escapçar, si era possible, el moviment independentista.

La contínua ingerència en la vida política del Parlament de Catalunya ha estat la prova més determinant de quina era la prioritat. Des de l’increïble empresonament a mitja sessió d’investidura del candidat a la presidència de la Generalitat Jordi Turull fins al desposseïment dels drets polítics d’uns quants membres de la cambra, el braç de la justícia ha anat fent política, partidista, en favor del bloc del 155. El president Puigdemont, no cal anar gaire més lluny, tenia prou vots per a tornar a ser investit i no ho fou. I la voluntat popular ha estat, així, segada. L’ús abusiu de la presó provisional ha estat també una llosa enorme descarregada sobre el país a manera d’advertiment i amenaça permanents.

‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras

Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol

És evident que les extravagàncies jurídiques de Llarena han donat resultat, políticament parlant. Ell no passarà a la història del dret com un bon jutge, però passarà a la història de l’espanyolisme com un guerrer disposat a vulnerar qualsevol norma per aconseguir l’objectiu. Tanmateix, l’estat espanyol també ha hagut d’assumir un cost ben alt per tanta irregularitat, un cost que sembla que comença a fer-se excessiu, si més no a una part de l’estat.

En pocs dies, hem vist com la línia Llarena, aquesta espècie de línia Maginot del règim que intentava frenar l’avanç de l’independentisme, comença a tenir esquerdes, comença a ser travessada. Per una banda, els exiliats, el president Puigdemont i els consellers Comín i Ponsatí, han guanyat la primera batalla jurídica dins l’estat, tombant la pretensió inenarrable de la Junta Electoral espanyola de prohibir-los de ser candidats. I per una altra el recurs dels presos que han estat elegits parlamentaris posa un tel de dubte sobre la continuïtat del judici i sobre les maniobres de Llarena al Parlament de Catalunya, que ara, és clar, seran qüestionades segons què faça el parlament espanyol.

Cride l’atenció, però, sobre el fet que en tots dos casos és interessant no tan sols l’acció de l’independentisme superant la línia i trencant-la, sinó l’aparició per primera vegada de discrepàncies dins els murs de la justícia espanyola, de desorientació. La decisió de la junta electoral va comptar amb l’oposició rotunda de quatre membres, inclòs el president. Els jutjats de Madrid que hi havien de prendre partit va quedar clar que no ho volien fer. I la sala tercera del Suprem no va voler ser qui solucionàs el cas de la candidatura Puigdemont-Comín-Ponsatí, però no va deixar ni ombra de dubte sobre la inoportunitat de la decisió, decisió que només podia ser qualificada d’estrictament política, adoptada en primera instància per la junta electoral. Ara cal veure què passarà al Tribunal Constitucional, però ja ningú no espera que done la raó a Ciutadans i al PP.

És possible que aquestes esquerdes evidents responguen a raons diverses, que molt possiblement es deuen sumar. La por de la intervenció de la justícia europea, en primer lloc –i he de recordar, encara, la possible intervenció del Tribunal de Luxemburg, tan sols que un pres ho demanàs, que els ho acabaria de desbaratar tot. Potser també hi té a veure la derrota electoral del PP i de les dretes, motors essencial de la cursa embogida cap al descontrol jurídic i l’arbitrarietat manifesta. I fins i tot és possible que algú considere que el perill ja no és tan imminent com ho era la tardor del 2017 i que per tant no cal pitjar tan a fons. Si pensen això que ho pensen, que ja s’ho trobaran. Però és evident que en la mesura que l’escàndol Llarena comence a ser contrastat i contestat també dins el règim, l’única cosa que passarà és que els arguments a favor de la independència creixeran exponencialment. Perquè s’haurà demostrat que Espanya és un estat indecent on la previsibilitat de la justícia i el respecte a les lleis no són cap valor indiscutible. Per més propaganda que vulguen fer per aparentar el contrari.

  1. No tenen prou mans per a aturar l’independentisme: la candidatura Cambres: Eines de País ha arrasat a les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona. Això vol dir que un dels baluards del règim ha caigut aquesta nit. Celebrem-ho.

Les cambres tenen una presència determinant en molts organismes importants. Fins ara, controlades per un petit grup d’empresaris vinculats a La Caixa i l’Íbex, les han fetes servir per promoure la idea que els empresaris catalans eren contraris a la independència.

Tanmateix, després d’impedir durant anys unes eleccions que s’havien de fer el 2014, els empresaris finalment han pogut votar i tot ha quedat clar: trenta dels quaranta llocs en joc han anat a parar a l’ANC, que ara podrà impulsar amb una eina tan potent com aquesta polítiques al servei de l’empresa real del país. I coherents amb la majoria democràtica i social que impulsa l’onada republicana.

PS2. Ahir el PSC va demanar ‘per cortesia parlamentària’ que el parlament s’avingués a nomenar de pressa Miquel Iceta senador per designació parlamentària perquè a Pedro Sánchez se li ha ocorregut de fer-lo president del senat espanyol. De moment, el parlament ha decidit d’ajornar la votació, però espere que els partits independentistes s’hi oposen obertament i ho impedesquen. Iceta va ser una de les peces clau per a fer possible el 155 i, doncs, per a enviar a la presó i a l’exili diputats i diputades que seien prop seu i també la que havia estat presidenta de la seua cambra, Carme Forcadell. Cortesia, diu ara? Cortesia amb qui ha enviat els companys a la presó i l’exili? Au, bah!

9 comentaris dels subscriptors

Albert Miret

09.05.2019  |  08:05

Sí! Tot va anant endavant, cosa que val la pena que tothom aprengui per no llençar la baralla a cada inconvenient que ens anem trobant, que seran molts i molt bèsties. Ara ja no tenen por, ara tenen pànic. Després de la reacció contra Catalunya d’aquesta colla de feixistes, no poden ja esperar que la nostra reacció sigui de benevolència. Fa temps que els diem que l’única possibilitat que tenen o potser tenien era la de negociar, però l’estupidesa i la brutalitat que impregna tot el que fan els ho ha impedit altra vegada. Ara, amb les eleccions europees, pot ser que els comencin a caure al cap totes les animalades que han anat fent tant alegrament. No dic que la UE passi a ser governada per progressistes -seria demanar massa-, però sí que pot ser que ho sigui per gent civilitzada i com a mínim antifeixista, amb la qual cosa, apareixent a la superfície de la bassa negra de la claveguera estatal tot el que han fet, podrien passar-ho molt malament.
Felicitats a la Cambra de Comerç, a l’ANC i a tota Catalunya. Fa un mes, ningú haguera acceptat que un dia ens llavaríem sentint per les ràdios els crits dels de la llotja: “I, inde, independència” i avui ha passat. A totes les persones de poca fe: EL DIA DE LA INDEPENDÈNCIA SERÀ IGUAL, i molta gent dirà: “ningú ho hauria dit fa dos dies”.
Visca Catalunya lliure!, i Visca en Vicent Partal per la seva coherència i perseverança!

Oriol Roig

09.05.2019  |  05:17

Alguna cosa s’esquerda, i ningú no vol que se li esquerdi a les seves mans. Quan Catalunya sigui independent, les coses aniran molt malament durant molt de temps al que quedi d’Espanya. Molt. Qui s’aprecïi com a culpable d’haver-ho permès serà enterrat en vida. Si és un jutge, adéu retir daurat, adéu alt càrrec en cap tribunal o ministeri. Si és un polític, el seu partit desapareixerà o serà irrelevant electoralment per una generació. I és clar que tenen por, perquè passarà més tard o més d’hora. En anglès hi ha una expressió que retrata el que els passa pel cap: “not on my watch!”

Lluís Paloma

09.05.2019  |  02:33

De fet, començo a sospitar-me que la cauguda del Règim del 78 serà judicial. Sigui per l’ensulsiada del judici-farsa, o bé sigui per alguna sentència a nivell europeu. I jo no hi entenc de lleis, però podria ser que la possibilitat de celebrar un referèndum definitiu d’autodeterminació vingués de la mà d’una sentència a nivell europeu? Em puc equivocar, però coses més radicals hem vist, i la via política la veig molt encallada, també a Can Juncker.

Antoni López

09.05.2019  |  01:34

L’invicto Llarena hauria de rebre. Rebre la xapa al millor guionista espanyol de la post- guerra.si no l’hi concedeixen es que no hi ha justicia.

Ramon Perera

09.05.2019  |  00:19

És una suposició raonable que a Espanya hi ha una batalla per veure qui agafa el timó de la reacció contra Catalunya? Em sembla que sí.
No han fet servir la força bruta jurídica contra la candidatura Puigdemont-Comín-Ponsatí. Alguna cosa els ha frenat. Alguna cosa els ha fet por. Aquesta candidatura és la batalla que s’acosta.
La gran batalla que ara està engegada, el judici al Suprem, sembla que els està donant més problemes dels que s’esperaven. No s’entèn que hagin volgut abastar tant. Tants fets. Tants testimonis. Tantes proves. És molt difícil manipular de manera coherent una extensió tan gran de realitat.
Qui, per la raó anterior, porta el timó de facto de la reacció espanyola és Marchena i està donant mostres d’estrès (Josep Casulleras ho explica molt bé en la crònica de la jornada d’ahir).
Segurament que han han volgut abastar tant per fer una mena de causa general, però els costos s’han disparat.

Josep Usó

08.05.2019  |  23:18

Tan de bo se’ls ensorre el seu castell judicial. Però en qualsevol cas, ells mai negociaran res. Ho consideren una mostra de feblesa i no els entra als esquemes mentals. Els de dretes i els qui s’anomenen d’esquerres. Al final, castellans amb comportament de castellans.

Joan Maria Camprodon

08.05.2019  |  22:40

Vicent, crec que avui he sentit Elpidio Silva dient que el recurs al Constitucional només el pot fer l’afectat per la suspensió, i no el que vol que sigui suspès. Seria una notícia excel·lent, si es confirma.

Antoni Oller

08.05.2019  |  22:36

M’agrada l’editorial d’avui; primer perquè reincideix (i mai n’hi haurà prou) en la inoportunitat de no haver investit Puigdemont quan tocava: “El president Puigdemont, no cal anar gaire més lluny, tenia prou vots per a tornar a ser investit i no ho fou. I la voluntat popular ha estat, així, segada.” … “no hasse falta dessir nada mass”. I també per una idea que em remet al que he llegit d’algú que potser té coneixements específics de l’inextricable mon jurídic, la Elisa Beni a El Nacional; textualment: “després del canvi de rumb polític, n’hi haurà altres que nedaven a favor del corrent, per no enemistar-se amb el poder, que ara ja no hauran de seguir el diktat dels populars. No saben tota la gent al món judicial que comença a reposicionar-se ara que venen quatre anys de govern progressista.” Ve a ser el que diu Partal com a un (no l’únic) dels factors de l’esquerda. Veurem si som capaços de fer progressar l’esquerda, que sant Boye ens il·lumini.

JORDI PIGRAU

08.05.2019  |  22:07

A mi l’unic que m’interessa es que l’inhabilitin o el jubilin,perque de paqut no en caurà cap

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s