Un refredat pot protegir del nou coronavirus?

Un estudi planteja que els refredats podrien donar certa immunitat davant del SARS-CoV-2

BARCELONA 29/05/2020

• 

El carrer major de Sarrià aquesta setmana, en fase 1 del desconfinament / CÈLIA ATSET

Com a situació insòlita, la pandèmia de covid-19 és una màquina de generar interrogants. Per què hi ha persones que passen la malaltia de manera lleu o fins i tot asimptomàtica i, en canvi, en d’altres es complica i pot arribar a ser mortal? Per què hi ha tan pocs casos, la immensa majoria lleus, entre els infants? Donada la magnitud de l’epidèmia, com és que l’estudi de seroprevalença fet per les autoritats sanitàries només ha detectat anticossos en un 6% de la població catalana i en un 5% de l’espanyola? Per què l’incompliment de les mesures d’higiene, seguretat i distanciament no provoca brots més grans?

Hi ha una hipòtesi que podria donar resposta, en part, a aquestes preguntes. La proposa un equip internacional d’investigadors encapçalat per l’immunòleg Alessandro Sette, de La Jolla Institute for Immunology, a Califòrnia, en un treball publicat recentment a la revista Cell. Els autors de l’estudi suggereixen que haver passat un refredat comú, la majoria dels quals estan provocats per altres coronavirus, podria conferir algun tipus d’immunitat davant del nou coronavirus. Aquest resultat, que a primer cop d’ull podria semblar sorprenent, no ho és tant per als experts en immunologia. “Els immunòlegs ho esperàvem del tot”, confirma Manel Juan, cap del servei d’immunologia de l’Hospital Clínic de Barcelona.

Limfòcits assassins

Els resultats de l’estudi publicat a la revista Cell mostren que, en cas de confirmar-se, aquesta immunitat no es manifesta en forma d’anticossos. De fet, tot i que els anticossos són una de les maneres que té el cos de combatre les infeccions, no són l’única ni la més important. Quan un virus entra al cos, es poden produir tres tipus de resposta. La inflamació directa o immunitat innata, basada en l’acció genèrica d’alguns tipus de glòbuls blancs, n’és una. Els anticossos, que bloquegen els virus i neutralitzen la seva capacitat per infectar les cèl·lules, en són una altra. La tercera resposta es basa en l’activitat dels glòbuls blancs coneguts com a limfòcits T, dels quals n’hi ha de diversos tipus: n’hi ha que col·laboren en la producció d’anticossos i hi ha els que s’anomenen assassins. Aquests últims detecten i destrueixen les cèl·lules infectades i, per tant, eliminen el virus que les infecta. “Ja fa uns 50 anys que sabem que la immunitat contra els virus se centra en aquests limfòcits”, explica Juan. “Es tracta d’una de les vies més freqüents per generar protecció –afegeix–, més que els anticossos neutralitzants”.

El 44% dels contagiats lleus o asimptomàtics no estarien protegits de la reinfecció, segons un estudi

Amb l’objectiu d’estudiar la immunitat de la gent que han passat la covid-19, els investigadors del centre de recerca californià van comparar mostres de sang d’aquests pacients amb mostres recollides entre el 2015 i el 2018, cap de les quals, com és evident, procedia de persones que haguessin estat en contacte amb el nou coronavirus. A l’hora de fer la comparació, es van adonar que prop de la meitat de les mostres antigues contenien limfòcits T, capaços de detectar fragments del virus que havien traspuat fins a l’exterior de la membrana de la cèl·lula infectada i destruir-la. Per investigar d’on havien sortit aquests limfòcits, els científics van fer proves per detectar anticossos de dos dels coronavirus que provoquen refredats i… bingo! Les mateixes mostres de sang també tenien anticossos contra els coronavirus HCoV-OC43 i HCoV-NL63. Com que aquests coronavirus són força semblants al SARS-CoV-2, hi ha fragments de les seves estructures que són idèntics. Si la infecció provocada per aquests coronavirus va donar lloc a limfòcits capaços de reconèixer aquests fragments a les cèl·lules infectades i destruir-les, és de suposar que també poden actuar contra les cèl·lules infectades pel nou coronavirus perquè hi podran detectar exactament els mateixos fragments. Aquest mecanisme de protecció és el que es coneix com a immunitat creuada.

En l’article, però, els investigadors es mostren prudents. Sobre la presència d’aquests limfòcits T a les mostres antigues de sang, escriuen que “pot ser el reflex d’algun grau d’immunitat preexistent contra el SARS-CoC-2”. I continuen: “No se sap si aquesta immunitat pot tenir una influència rellevant en l’evolució clínica [dels pacients de covid-19], però és temptador especular que aquestes cèl·lules poden proporcionar immunitat protectora, tal com indiquen estudis anteriors fets en ratolins amb el virus de la SARS”. A parer de Manel Juan, “es tracta d’un resultat lògic i rellevant, molt més sòlid que moltes altres hipòtesis que s’estan fent servir en aquests moments”. A més, afegeix, “lliga amb el que veiem, que és que hi ha gent amb resultats positius en els tests PCR que no tenen anticossos però sí que tenen aquests limfòcits”.

Una hipòtesi explicativa

Xavier Solanich, especialista en immunodeficiències del servei de medicina interna de l’Hospital Universitari de Bellvitge, matisa aquests resultats: “Si el 50% de la gent tenia aquests limfòcits i el brot ha sigut brutal, podria ser que no protegissin gaire”. Per altra banda, Solanich argumenta que “estem fent bé el desconfinament, però el podríem estar fent millor, i si no estan havent-hi rebrots podria ser que fos perquè hi hagués més gent immunitzada de la que ha donat positiu en els tests serològics”. Segons Solanich, la presència d’aquesta immunitat creuada “també explicaria que la gent que ha passat la malaltia sense símptomes no tingui anticossos”. Senzillament, no els hauria calgut generar-ne perquè els limfòcits T haurien fet la feina bruta de destruir totes les cèl·lules infectades fins a exterminar el virus.

A banda d’explicar l’absència de rebrots durant el desconfinament, la hipòtesi de la immunitat creuada té la virtut de respondre altres incògnites de la pandèmia. “Les dades de mortalitat feien pensar que la presència d’anticossos del SARS-CoV-2 havia de ser més alta que el 6%”, explica Juan, segons el qual l’existència d’immunitat creuada “podria amagar un percentatge de gent immunitzada que no s’ha detectat, perquè només s’han buscat anticossos” i no la presència d’aquests limfòcits.

Alguns pediatres qüestionen que els nens siguin grans transmissors del covid-19

Pel que fa a la poca afectació de la covid-19 en infants, Juan pensa que la immunitat creuada “és una explicació molt raonable, però que s’ha de demostrar”. Una explicació que és coherent amb el fet que els infants es refredin més sovint que els adults, tal com assenyalen nombrosos estudis. Segons l’Stanford Children’s Health, un hospital pediàtric vinculat a la Universitat de Stanford, els infants es refreden entre sis i vuit vegades a l’any, mentre que els adults ho fan entre dues i quatre vegades. Segons l’immunòleg, “és probable que el col·lectiu de mestres, els pares i fins i tot els avis que cuiden nets habitualment també presentin immunitat creuada”.

A més, en general, tal com explica Juan, “les persones que estan habitualment en institucions amb molta gent tenen més facilitat per agafar refredats més sovint”. Això també indicaria que els ancians que viuen en residències es refreden més sovint. Malgrat haver-se refredat, l’edat podria fer que els limfòcits T es mantinguessin menys temps actius i, per tant, les persones d’edat avançada podrien perdre ràpidament aquesta immunitat creuada.

Tant Juan com Solanich coincideixen que, en cas de confirmar-se, la immunitat creuada seria una molt bona notícia. “Si es confirmés i s’analitzés aquest tipus d’immunitat, es podria saber el percentatge real de gent que ha passat la covid-19”, explica Solanich. De fet, tal com apunta Juan, “podria ser que gran part de l’evolució de la covid-19 depengués d’una variable que no s’ha estudiat”.

Una vacuna d’Oxford lidera la cursa per prevenir el covid-19

Després de comprovar-ne l’eficàcia en micos, els científics ja han començat un assaig en persones que preveuen ampliar a finals de maig

OXFORD 02/05/2020

• 

  987×555Imatge d’una cèl·lula infectada per coronavirus. La vacuna de l’Institut Jenner s’ha provat amb èxit en sis macacos rhesus.

En la cursa mundial per trobar una vacuna que aturi el coronavirus, el laboratori més veloç és a la Universitat d’Oxford. La majoria d’equips científics han començat fent petits assajos clínics amb només uns quants centenars de participants per motius de seguretat. Però el de l’Institut Jenner de la Universitat d’Oxford ja sortia amb avantatge perquè, en assajos previs, ja havien demostrat que inoculacions semblants -com una de l’any passat contra un coronavirus anterior- eren inofensives per als humans.

Això els ha permès programar per a finals de maig tests de la seva nova vacuna contra el coronavirus amb la participació de més de 6.000 persones. Esperen demostrar que és segura i que funciona. Els científics asseguren que, si obtenen una aprovació d’emergència dels organismes reguladors, els primers milions de dosis de la vacuna podrien estar disponibles abans de finals d’any -mesos abans que qualsevol de les altres que s’han anunciat-, si es demostra que és efectiva.

Ara han rebut notícies prometedores que fan pensar que potser sí que ho és. El mes passat, uns científics del Rocky Mountain Laboratory (Montana) -que depèn dels Instituts Nacionals de Salut dels EUA- van inocular a sis macacos rhesus dosis úniques de la vacuna d’Oxford. Aleshores van exposar els animals a altes concentracions del virus que causa la pandèmia, una concentració que havia fet posar malalts altres micos d’aquest laboratori. Però, com explica Vincent Munster, l’investigador que s’ha encarregat de l’assaig, al cap de més de 28 dies tots sis estaven bé de salut.

Recerca contrarellotge

“De tot el que tenim, el macaco rhesus és el que més s’assembla als humans”, comenta el doctor Munster, que assenyala que els científics encara estan analitzant-ne els resultats. Diu que espera compartir-los amb altres científics la setmana que ve i enviar-los després a una publicació revisada per experts.

De tota manera, la immunitat dels micos no garanteix que una vacuna doni el mateix grau de protecció als humans. Sinovac, una empresa xinesa que fa poc ha començat un assaig clínic amb 144 participants, també afirma que la seva vacuna és efectiva en els macacos rhesus. Però els resultats obtinguts amb els micos són l’últim indici que confirma el lideratge de la iniciativa d’Oxford entre els nombrosos projectes en marxa.

“Aquest programa clínic va molt de pressa”, afirma Emilio Emini, director del programa de vacunes de la Bill and Melinda Gates Foundation, que ofereix suport financer a molts projectes. Fins que no disposem de les dades dels assajos clínics, és impossible saber quina serà la vacuna més eficaç. El doctor Emini afirma que, en qualsevol cas, farà falta més d’una vacuna. N’hi pot haver que donin millors resultats que d’altres en grups com els nens o les persones grans, o amb preus i dosis diferents. I afegeix que produir més d’una vacuna també ajudarà a evitar els colls d’ampolla en la fabricació.

Aquests altres estudis hauran de superar els mateixos desafiaments: aconseguir milions de dòlars de finançament, convèncer els organismes reguladors perquè aprovin els tests en humans, demostrar la seguretat de la vacuna i -després de tot això- provar-ne l’eficàcia per protegir la ciutadania contra el coronavirus.

Les normes ètiques prohibeixen, per principi general, infectar amb una malaltia greu les persones que participen en un assaig. Això vol dir que l’única manera de demostrar que una vacuna funciona és inocular-la als humans en un lloc on el virus s’està propagant espontàniament. Segons Adrian Hill, director de l’Institut Jenner i un dels cinc investigadors implicats en el projecte, si les mesures de distanciament social o altres factors continuen rebaixant l’índex de noves infeccions a la Gran Bretanya, pot passar que l’assaig no sigui capaç de demostrar que la vacuna marca la diferència: els participants a qui s’ha administrat un placebo potser no es contagiaran més que els que han rebut la vacuna. Els científics haurien de tornar a intentar-ho en un altre lloc, un dilema que haurà d’afrontar qualsevol altre intent de trobar una vacuna.

Els fruits de l’antiga recerca

Aquest projecte de l’Institut Jenner contra el coronavirus es basa en una tecnologia que se centra en l’alteració del codi genètic d’un virus conegut. Les vacunes clàssiques fan servir la versió debilitada d’un virus per desencadenar una resposta immune. Però en la tecnologia utilitzada per l’Institut es modifica un virus diferent, en primer lloc per neutralitzar-ne els efectes, i en segon lloc per aconseguir que imiti el que els científics volen aturar: en aquest cas, el virus causant de la covid-19. Injectat al cos, aquest impostor inofensiu pot induir el sistema immunitari a combatre i matar el virus objectiu de l’atac, amb la qual cosa ens proporcionaria protecció.

El professor Hill ha treballat amb aquesta tecnologia durant dècades per modificar un virus respiratori dels ximpanzés amb l’objectiu de desencadenar en els humans una resposta immunitària contra la malària i altres malalties. Aquests últims 20 anys, l’Institut ha fet més de 70 assajos clínics de vacunes potencials contra el paràsit que causa la malària, però cap de les inoculacions ha donat resultats satisfactoris. El 2014, però, una vacuna basada en el virus del ximpanzé provada pel professor Hill es va fabricar a prou escala per obtenir-ne un milió de dosis. Amb això ja tindríem una plantilla per a la producció massiva de la vacuna contra el coronavirus, si es demostrés que és efectiva.

Una col·lega seva de fa molt de temps, Sarah Gilbert, va modificar el mateix virus del ximpanzé per fer una vacuna contra un coronavirus anterior, el de la MERS. Després que un assaig clínic a la Gran Bretanya demostrés que era segura, al desembre se’n va posar en marxa un altre a l’Aràbia Saudita, on encara hi ha brots d’aquesta malaltia mortal. Quan, al gener, Gilbert es va assabentar que uns científics xinesos havien identificat a Wuhan el codi genètic d’un misteriós virus, va pensar que potser tenien l’oportunitat de demostrar la rapidesa i versatilitat del seu mètode.

“Vam pensar: «¿I si ho provem?» -recorda-. Serà un petit projecte i en publicarem un article”. Això de “petit projecte” no va durar gaire temps. Quan va esclatar la pandèmia, els van ploure els diners de les subvencions. De seguida van posar totes les altres vacunes al congelador perquè el laboratori de l’Institut es concentrés en el covid-19. Aleshores el confinament va obligar tots els que no treballaven en el covid-19 a quedar-se a casa. Com explica Adrian Hill: “No és gens habitual que el món sencer s’alci i digui: «Com us podem ajudar? Voleu diners?» Les vacunes són bones per a les pandèmies i les pandèmies són bones per a les vacunes”.

Altres científics implicats en el projecte estan col·laborant amb mitja dotzena de fabricants de fàrmacs de tot Europa i l’Àsia: es preparen per produir milers de milions de dosis tan de pressa com sigui possible, si s’aprova la vacuna. No s’han concedit drets exclusius de comercialització a cap empresa d’aquestes, una de les quals és el Serum Institute of India, un gegant del sector i el principal proveïdor de vacunes del món. Ara mateix, els donants inverteixen milions en el procés de fabricació en diferents instal·lacions de la Gran Bretanya i Holanda, fins i tot abans que es demostri que la vacuna funciona, tal com explica Sandy Douglas, de 37 anys, metge d’Oxford encarregat de supervisar la producció de vacunes, que afegeix: “No hi ha cap alternativa”.

Perseguir la pandèmia

Però l’equip científic encara no ha arribat a cap acord amb els fabricants nord-americans, en part perquè les grans farmacèutiques dels EUA acostumen a exigir drets exclusius per a tot el món abans d’invertir en un potencial medicament. “Personalment crec que, en època de pandèmia, no hi ha d’haver llicències exclusives -afirma el professor Hill-. O sigui que n’estem demanant moltes. Ningú en traurà gaires diners, d’això”.

La vacuna de l’Institut Jenner no és l’únic projecte prometedor. Dues empreses nord-americanes, Moderna i Inovio, han començat a fer petits assajos clínics amb tecnologies que utilitzen material genètic modificat o sotmès a un altre tipus de manipulació. Aquestes tecnologies no s’han fabricat a gran escala ni s’han fet servir per produir cap medicament autoritzat.

Una empresa xinesa, CanSino, també ha començat a fer assajos clínics a la Xina amb una tecnologia semblant a la de l’institut d’Oxford, però a partir d’una soca del mateix virus respiratori que es troba als humans, no als ximpanzés. El que passa és que ara potser serà difícil demostrar l’eficàcia d’una vacuna a la Xina perquè les infeccions per covid-19 han baixat en picat.

Els científics de l’institut d’Oxford, adduint les dades que confirmen la seguretat dels seus assajos en humans de vacunes semblants contra l’Ebola, la MERS i la malària, han convençut els organismes reguladors britànics perquè autoritzin unes proves inusualment ràpides mentre l’epidèmia encara fa estralls al seu voltant. La setmana passada l’institut va començar un assaig clínic de fase I amb la participació de 1.100 persones. L’important és que el mes que ve començarà un assaig combinat de fase II i fase III amb 5.000 persones més. A diferència d’altres projectes ara en marxa, l’objectiu d’aquest assaig és demostrar l’efectivitat, i també la seguretat, de la vacuna.

Els científics cantarien victòria si per cada 12 participants amb placebo que agafessin el covid-19 només s’infectessin un o dos dels que han rebut la inoculació. “Aleshores farem una festa i ho explicarem al món sencer”, explica el professor Hill. I si a la Gran Bretanya hi ha massa pocs participants infectats, l’Institut Jenner preveu fer altres assajos on encara s’estigui propagant el coronavirus, possiblement a l’Àfrica o l’Índia. “Haurem de perseguir l’epidèmia -diu Adrian Hill-. Si encara causa estralls en alguns estats, no es pot excloure que acabem fent tests als Estats Units al novembre”.

Traducció de Lídia Fernández

No logra apoyos en el Pleno del CGPJ el intento de respaldar el comunicado contra Iglesias

La vocal conservadora Carmen Llombart critica la posición disidente de Concha Sáez

ERNESTO EKAIZER

• 

El presidente del CGPJ, Carlos Lesmes. / EFE

El Pleno del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) fue dedicado la mañana de este miércoles, 29 de abril, a examinar el largo documento llamado plan de choque en la Administración de Justicia tras el estado de alarma -un estado que se extenderá hasta julio próximo- y solo rozó el comunicado aprobado el 23 de abril pasado por la Comisión Permanente para censurar al vicepresidente segundo del gobierno, Pablo Iglesias, a iniciativa de la vocal conservadora, la magistrada Carmen Llombart, a la que replicó la vocal Concha Sáez.

Mientras se desarrollaba la reunión del Pleno del CGPJ, en el Congreso de los Diputados, la portavoz parlamentaria del Partido Popular, Cayetana Álvarez de Toledo, preguntaba al ministro de Justicia, Juan Carlos Campo, por las declaraciones de Iglesias en relación con la sentencia condenatoria de Isabel Serra.

“¿Cómo valora el ministro de Justicia las descalificaciones del vicepresidente segundo al Poder Judicial?”, preguntó Álvarez de Toledo.

Campo respondió: “Usted me pregunta por las declaraciones del vicepresidente segundo. Mire, el vicepresidente segundo hace unas declaraciones enmarcadas en un derecho fundamental que es la libertad de expresión. Podrá gustarle más, menos… pero es una libertad de expresión que la tenemos todos, también el vicepresidente segundo. Y miembros de su partido, no me gustaría tirar de hemeroteca, pero cuántas declaraciones de responsables de su partido político incardinando y señalando a jueces concretos”.

Y añadió: “Este gobierno cree tanto en la libertad de expresión que incluso con lo que se está oyendo o se ha oído aquí esta mañana le tiende la mano para reconstruir un pacto de reconstrucción nacional, que eso es lo que nos piden los ciudadanos”.

Mientras, en la madrileña calle Marqués de la Ensenada, número 8, Lesmes -que había propuesto a la Comisión Permanente el jueves pasado, 23 de abril, un duro comunicado de censura de Iglesias, cuando el Pleno para este miércoles ya estaba convocado- presidía la reunión de los 20 vocales -más el presidente- del CGPJ, cuyo punto central en el orden del día era la “dación de cuenta por el Presidente de los trabajos realizados para el plan de choque en la Administración de Justicia tras el estado de alarma”.

La vocal del Pleno Carmen Llombart, magistrada en el Tribunal Superior de Justicia de Valencia, fue la única que hizo referencia al comunicado contra Pablo Iglesias del jueves 23 de abril. Señaló que lo respaldaba plenamente. Llombart ya había respondido por escrito la semana pasada a la vocal Concha Sáez, quien había expresado por carta a todos los miembros su critica al comunicado.

Concha Sáez, vocal del Pleno, ex miembro de la Comisión Permanente, se reafirmó en su posición.

He aquí la carta de la vocal, del jueves 23 de abril pasado:

Acabo de leer la nota de prensa que refleja el comunicado adoptado por mayoría de la Comisión Permanente adoptado en la mañana de hoy a propósito de unas opiniones publicadas en un tuit por Pablo Iglesias, y no doy crédito, francamente.

Ni el caso (con las barbaridades que estamos oyendo desde ciertos sectores ”ultramontanos”), ni el momento en que nos hallamos (con la que nos está cayendo), dan para tanto, me parece. Y sin embargo, la nota de prensa revela una vez más cuán lejos está una Comisión que se sigue arrogando la representatividad de todo un órgano complejo y plural como es el Consejo General del Poder Judicial, de la tremenda, la dramática realidad social que estamos viviendo, de una realidad que exigiría intentar estar a la altura de las circunstancias, de una realidad de la que, como casi siempre, se sigue manteniendo al margen.

Estamos ante otro de los numerosos ejercicios de confusión que tanto acostumbra a ejercer la Comisión Permanente de este Consejo, entre la independencia judicial como medio de garantizar los derechos y como control de los abusos del poder derivados de la obstrucción o la descomposición  de la división de poderes, con el ejercicio del derecho a la libertad de expresión cuyos límites, cuando afectan a los representantes de la soberanía  popular y su contenido se limita a la emisión de una opinión (que hasta yo misma –no tengo empacho alguno en reconocerlo- comparto), no la habilitan a adoptar una toma de postura que  -lo sabemos de sobra quienes no formamos parte de la Comisión Permanente- se presenta y se asume ante la opinión pública como emanada de este órgano constitucional en su conjunto y no por algunos de los miembros de una de sus Comisiones.

Y estamos, además, en mi opinión, ante –aquí sí- una injerencia institucional injustificable. Porque ocurre que la decisión de la mayoría de la Comisión Permanente como garante, al parecer exclusiva y excluyente, de la independencia judicial- , tan atenta en otras ocasiones como bien sabemos, al estado en que se halla el procedimiento cuando se produce una perturbación tal que le aboque a intervenir, y tan presta, sin embargo, en tantas otras a inadmitir “ab initio” solicitudes de amparo objetivamente atendibles y urgentes, en este caso no solo obvia que no ha sido requerida de amparo y  que la opinión vertida lo es sobre una sentencia que pone fin al procedimiento en la instancia, sino que se permite actuar “de oficio” con una contundencia y una severidad dignas de mejores causas que, ciertamente, muchos habrían –habríamos- valorado y hasta agradecido en las numerosas ocasiones en los últimos seis años y medio en que, debiendo hacerlo –a instancia de los miembros de la carrera judicial afectados- no lo hizo, o en que incluso actuó de forma manifiestamente hostil a las legítimas pretensiones de los miembros de la judicatura atacados que instaban su amparo.

Supongo que el orden del día de la Comisión Permanente de hoy no daba para más, o que quizá no existe nada más grave o urgente a que atender en la realidad judicial que estamos viviendo en España. Enhorabuena.

En la reunión de ese miércoles 29 de abril, nadie se hizo eco de la intervención de Llombart en apoyo del comunicado.

La iniciativa de Lesmes – que hurtó al Pleno de este miércoles 29 ya convocado al llevar el comunicado a la Comisión Permanente- no ha redundado en lo que era su objetivo, el de reforzar su posición.

Aunque la asociación Juezas y Jueces para la Democracia criticó a Iglesias no ahorro la censura al propio Lesmes por su sesgo claro” a la hora de criticar manifestaciones públicas por parte de dirigentes, políticos, en una referencia implícita a las diatribas del entonces portavoz parlamentario del Partido Popular Rafael Hernando, en junio de 2018, contra uno de los jueces de la Audiencia Nacional firmantes de la sentencia de Gürtel, José Ricardo de Prada,  O los ataques en junio de 2016 de  la entonces diputada Celia Villalobos contra Rosa María Freire, magistrada instructora del caso de la destrucción del disco duro del ordenador del ex tesorero del partido, Luis Bárcenas.

El gobierno de Pedro Sánchez cerró filas en defensa de Iglesias, tanto por parte de la ministra portavoz, María Jesús Montero, como de la ministra de Defensa, Margarita Robles, y el ministro del Interior, Fernando Grande-Marlaska, quien fue vocal del CGPJ y hombre de confianza de Carlos Lesmes en la Comisión Permanente